Flors en record del fiord que, segons els científics, ha mort perquè se n'ha col·lapsat l'ecosistema (AFP)

Un funeral per un fiord contaminat, la contundent denúncia ecologista a Dinamarca

Greenpeace denuncia el mal estat dels fiords per l'agricultura i els ramaders diuen que han reduït els residus a la meitat en els últims 30 anys

Redacció / AgènciesActualitzat

Una cerimònia funerària en honor d'un fiord a l'oest de Dinamarca. Un taüt ple d'aigua bruta, una làpida i moltes flors al voltant ha estat la posada en escena simbòlica de denúncia, clara i colpidora, que ha escollit un grup d'activistes ecologistes de Greenpeace en un intent per cridar l'atenció cap a la mala salut de les aigües marines i de la zona costanera del país. 

Un miler de persones s'han reunit al fiord de Vejle per celebrar un "funeral a l'aire lliure". L'extremunció s'ha situat en un punt molt pol·luït d'aquesta antiga vall glacial, ara inundada pel mar. Un dels activistes, Christian Fromberg, ha explicat:

"És un esdeveniment ple de tristesa. L'any passat Dinamarca va patir la pitjor desoxigenació (de l'aigua) dels últims 25 anys." 

Asseguren que l'ecosistema està asfixiat a causa de l'activitat humana i, en particular, els residus agrícoles. 

Durant la cerimònia hi ha hagut música i rostres seriosos. S'han fet parlaments que evocaven temps passats en què el fiord estava florit o va ser l'escenari de les seves històries d'amor.

El taüt amb aigua bruta que ha presidit el funeral (AFP)
Una làpida que simbolitza la fi del fiord, un desastre ecològic que els biòlegs corroboren ( AFP)
Al voltant d'un miler de persones s'han aplegat a la cerimònia de protesta (AFP)

També s'han dedicat ofrenes simbòliques al fiord, durant un enterrament també amb cert vessant espiritual. La pastora Sarah Kragh Dedieu ha tancat l'acte amb una oració d'esperança.

Fauna i flora marina que desapareixen

El 17% de la superfície de Dinamarca continental (uns 7.500 km2) està afectat pel problema de la manca d'oxigen, segons l'Agència Danesa de Medi Ambient. I sense aquest element, la flora i la fauna marina estan desapareixent.

Un veí de Vejle, Hugues Dedieu, ha explicat durant l'acte: "Fa trenta anys es podia pescar. Però ara no queda res, el fons marí està totalment contaminat i no hi queda vida."

Una imatge del recinte en un moment de la cerimònia (AFP)

Pel biòleg Stiig Markager, de la Universitat d'Aarhus, el fiord "ha mort perquè els principals components de l'ecosistema han arribat a nivells tan baixos que ja no poden complir les seves funcions".

N'han desaparegut els musclos, les anguiles i les herbes marines. Una càmera de vigilància submarina instal·lada per l'Ajuntament hi va detectar un sol peix en 70 hores de gravació.

En part, el fenomen s'explica per la presència de nitrogen procedent de fertilitzants, que s'escola fins al fiord des de les zones cultivades. Així ho indicava un informe del 2022 que va fer la Universitat de Dinamarca del Sud. 

"Els culpables són els porcs i el bestiar", assenyala Markager, que dona suport a la iniciativa de Greenpeace. Al país, explica, s'hi engreixen uns 33 milions de porcs cada any i el 64% de les terres es dediquen als cultius.

Els ramaders diuen que redueixen residus

Les associacions de ramaders asseguren que s'esforcen per millorar les pràctiques agrícoles. Una portaveu del col·lectiu, Marie Østergaard, explica: "El nitrogen que fem servir s'ha reduït a la meitat des del 1990."

Quan els fertilitzants s'aboquen a l'aigua, alimenten algues que es multipliquen a la superfície i impedeixen que penetri la llum necessària per alliberar l'oxigen. Un fenomen que, a les aigües profundes, s'agreuja encara més per l'escalfament global. 

Només cinc de les 109 zones costaneres de Dinamarca estan classificades com "en bon estat ecològic" per l'Agència de Medi Ambient danesa. Segons el biòleg Markager:

"Dinamarca és molt probablement l'estat membre de la UE amb les aigües marines en pitjor estat ecològic."

I la geografia danesa és un agreujant, ja que les zones tancades i amb poca salinitat fan que la costa sigui més vulnerable. Segons l'acadèmic, el nitrogen que genera l'agricultura s'hauria de reduir "un 45% en tres anys per complir la Directiva Marc de l'Aigua de la UE".

 

ARXIVAT A:
EcologiaCrisi climàticaDinamarca
Anar al contingut