Un coet xinès s'acosta a la Terra de forma descontrolada i es desconeix on caurà
Caurà dissabte o diumenge i es tracta d'un fragment de 18 tones del Llarga Marxa 5b, que va posar en òrbita el primer mòdul de l'estació espacial xinesa
Un coet xinès s'acosta a la Terra de forma descontrolada i es desconeix on caurà
El Llarga Marxa 5b en el moment d'enlairar-se el 29 d'abril (China Daily via Reuters)

Un coet xinès s'acosta a la Terra de forma descontrolada i es desconeix on caurà

Caurà dissabte o diumenge i es tracta d'un fragment de 18 tones del Llarga Marxa 5b, que va posar en òrbita el primer mòdul de l'estació espacial xinesa

Xavier DuranActualitzat
TEMA:
Ciència

-- En aquest enllaç trobaràs la informació actualitzada sobre la caiguda del coet a la Terra --

Un fragment de 18 tones de pes del coet xinès Llarga Marxa 5b està a punt de caure de forma descontrolada a la Terra. S'espera que es desintegri en diverses parts i que l'impacte es produeixi dissabte o, més probablement, les primeres hores de diumenge.

El 29 d'abril, el coet va posar en òrbita el primer mòdul de l'estació espacial xinesa. Com altres coets, diverses fases es van anar separant. Podien quedar en òrbita al voltant de la Terra o caure de forma controlada.

Com a mesura de precaució, molts coets porten un sistema que permet tornar a posar en marxa el motor i així dirigir la caiguda. En aquest cas, no s'ha utilitzat i s'apunta a una negligència que pot produir un impacte fins i tot en zones densament habitades, tot i que s'espera que caigui a l'oceà.

Ara com ara, no es pot preveure on anirà a parar i hi ha una àmplia franja entre els latituds 41,5 graus nord i 41,5 graus sud, que inclou ciutats tan grans com Nova York, Rio de Janeiro, Pequín i Sydney. I naturalment, totes les que es troben entre aquestes.

En tot cas, per simple càlcul de probabilitats, com que la part més gran d'aquesta franja, amb diferència, l'ocupen els oceans, es creu –i s'espera– que caigui a l'aigua, lluny de llocs habitats.

La primera foto del fragment de coet la va fer l'astrofísic italià Gianluca Masi, responsable del Virtual Telescope Project, un sistema de telescopis controlats robòticament per internet.

Masi va aconseguir fer la foto dijous i la va difondre a través de Twitter:


El precedent d'un altre coet xinès

Els xinesos han negat cap mala pràctica. El Global Times, diari del Partit Comunista Xinès, citava l'expert aeroespacial Song Zhongping, que assegurava que el seu país està preparat per prendre mesures si cal.

Però l'opinió de Jonathan McDowell, del Centre Harvard-Smithsonian d'Astrofísica, és ben diferent. Afirma que ha estat una negligència i recorda que l'any passat ja va caure un fragment d'un altre Llarga Marxa idèntic a la Costa d'Ivori.

Aquest altre coet va ser llençat el maig del 2020 i, molt poc abans de reentrar a l'atmosfera va passar, segons el Comandament de Control Espacial dels Estats Units, per damunt de Nova York.

Finalment, l'11 de maig el fragment va caure en una zona deshabitada de la Costa d'Ivori, a prop de Mahounou. Mesurava uns 12 metres.

La darrera predicció sobre el fragment que cau descontrolat l'ha fet a última hora de dijous l'Aerospace Corporation, que l'ha difòs a Twitter, i matisa que encara era aviat per determinar el lloc més probable de la caiguda:


El problema de les deixalles espacials

Actualment hi ha uns 900 fragments de coets al voltant de la Terra. Això i satèl·lits en desús o part de diversos ginys –fins i tot eines perdudes per astronautes– formen les nombroses i preocupants deixalles espacials.

Són de mides diferents. Es calcula que hi ha més de 128 milions de peces que fan menys d'un centímetre, però 34.000 de més de deu centímetres –les considerades grans–. Unes 1.500 superen els cent quilos. La massa total d'aquests objectes és d'unes 5.500 tones.

El fragment més important que ha caigut a la Terra és una part de l'estació espacial nord-americana Skylab, que va estar en òrbita entre el 1973 i el 1974.

La NASA no tenia mitjans per recuperar-lo de forma controlada i el juliol del 1979 va tornar a entrar a l'atmosfera. Amb diverses mesures de correcció de l'òrbita es va aconseguir que caigués a l'oceà Índic, però diverses parts van tocar terra a la part occidental d'Austràlia.

La major part van caure en llocs despoblats, però diverses persones es van trobar fragments a les seves propietats. També va començar una mena de "caça del tresor" per obtenir-ne.

Ara se'n conserven fragments al museu d'Esperance, localitat on van caure força restes. Austràlia va multar la NASA amb 4.000 dòlars per abocament de deixalles en llocs públics.

ARXIVAT A:
CiènciaMeteorologia
Anar al contingut