Ucraïna ha recordat amb campanes i sirenes la tragèdia de Txernòbil, avui fa 20 anys
Campanes i sirenes a la una i vint-i-tres minuts d'aquesta matinada, l'hora exacta en què hi va haver l'explosió a la central nuclear de Txernòbil. Centenars de persones amb espelmes i flors han guardat un minut de silenci en memòria de les víctimes a Slavutitx, la població construïda per acollir els treballadors de la planta nuclear després de l'accident. El president d'Ucraïna, Víktor Iúixenko ha visitat la zona d'exclusió i s'ha trobat amb els anomenats "liquidadors", els bombers, soldats i enginyers supervivents que van ser enviats a apagar el foc. El president ha fet una crida a l'ajuda internacional perquè s'ha de canviar la carcassa de ciment que es va construir sobre el reactor número 4.
La tragèdia de Txernòbil va deixar i deixarà desenes de milers de víctimes. Moltes persones no van morir a conseqüència directa de l'explosió, sinó que van quedar tocades, en major o menor grau, per la contaminació radioactiva que va comportar tot tipus de càncers. De fet, molts nens han nascut amb malformacions per culpa de les radiacions. Els grups de població més directament afectats per aquella catàstrofe van ser aquells que es trobaven a la zona més pròxima a la central de Txernòbil, situada a Ucraïna, a la frontera amb Bielorússia.
La contaminació es va anar expandint per Europa. El vent va anar escampant les partícules radioactives. D'aquí que es detectessin índexs de radiació, ja menys elevats, als països escandinaus, al nord d'Itàlia i fins i tot a Escòcia. En canvi, les condicions meteorològiques d'aquell dia expliquen que la part inferior d'Ucraïna gairebé no quedés afectada. La catàstrofe de Txernòbil va posar Europa en alerta, tot i que Moscou -en un principi- va intentar minimitzar el pitjor accident nuclear de la història.
