Brussel·les

Un informe del Parlament Europeu desmenteix l'ONU i mutiplica per deu els morts provocats per la radiació de Txernòbil

Aquest any, l'efemèride de Txernòbil arriba envoltada de polèmica. Les Nacions Unides han publicat un informe que minimitza les conseqüències d'aquell accident, unes dades que estan avalades fins i tot per l'Organització Mundial de la Salut. Científics i organitzacions ecologistes ja han protestat i el Parlament Europeu ha presentat un contrainforme que multiplica per deu els morts que s'havien reconegut fins ara.

Actualitzat
El Fòrum de les Nacions Unides sobre Txernòbil va anunciar al setembre passat que el nombre total de morts a conseqüència de l'accident nuclear podia ser molt menor del previst. Segons uns polèmics estudis, avalats entre altres institucions per l'Organització Mundial de la Salut, menys de 50 persones haurien mort directament a causa de la radiació emesa per l'accident, mentre que el nombre de càncers seria d'uns quatre mil. Però aquest estudi s'ha revelat poc exhaustiu. L'especialista Eduard Rodríguez Farré assenyala que l'informe "no compta tots els efectes que no són càncer. Hi ha molts altres efectes determinats per les radiacions, sobretot a les poblacions que hi estan exposades contínuament i a través de la radiació interna que els arriba amb els aliments, que determinen efectes sobre la immunitat, sobre la relació hormonal, la relació endocrina, sobre la vulnerabilitat a infeccions; tota una sèrie de morbiditat que no està considerada en aquest informe." Un contrainforme presentat al Parlament Europeu, elaborat per científics britànics, estima entre 30.000 i 60.000 el nombre de morts per càncer lligats directament a l'accident de Txernòbil. A més, recorda que més de la meitat de les partícules contaminants emeses pel reactor incendiat van anar a parar a altres països de l'entorn. Això suposa milions de radioelements equivalents als que haurien desprès dues-centes bombes com la d'Hiroshima. "La lliçó important -segons Eduard Rodríguez Farré- és que, un cop va passar l'accident, s'hauria d'haver establert un criteri de seguiment, de vigilància epidemiològica i radiobiològica de les poblacions europees d'una forma homogènia. Això es va plantejar -jo, en aquell moment, era membre del comitè de salut de la Unió Europea- i unànimement el comitè va recomanar que s'establís aquest seguiment, a partir del 1986 mateix. Això no s'ha fet, va ser un assessorament per diverses raons, polítiques i econòmiques, etcètera." És impossible establir les conseqüències definitives de l'accident de Txernòbil. Els efectes de l'exposició a la radioactivitat poden trigar 30 o 40 anys a manifestar-se, i produir alteracions físiques que es poden transmetre genèticament de generació en generació.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut