Integrants de la tripulació, amb una pancarta commemorativa de l'arribada a l'Antàrtida i l'avió de fons
La companyia preveu fer-hi més vols amb grups reduïts de turistes i científics, i amb les mercaderies necessàries a les estacions d'investigació (Hi Fly/Marc Bow)

Turisme a l'Antàrtida: un avió Airbus A340 aterra sobre el glaç per primer cop

No hi ha aeroports a l'Antàrtida, però sí una cinquantena de pistes on mai havia aterrat cap model de tanta envergadura

Arola Cumeras i Bantulà Actualitzat
TEMA:
Medi ambient

Un dels avions de passatgers de més envergadura que existeixen, l'Airbus A340, ha aterrat per primera vegada a l'Antàrtida. És l'únic continent del planeta que no té una població permanent i té un accés molt limitat. La gran majoria de mercaderies i viatgers hi arriben per mar, des de les costes del sud de l'Àfrica i de Sud-amèrica.

La companyia portuguesa Hi Fly va aconseguir la fita de volar des de Ciutat del Cap, a Sud-àfrica, fins a l'anomenat continent blanc i fer el viatge de tornada sense contratemps. Segons la companyia, l'avió, que té quatre motors, es farà sevir aquesta temporada per portar un petit nombre de turistes, juntament amb científics i càrrega essencial.

El pes màxim de la nau en enlairar-se pot ser de 275 tones i fins ara cap model com aquest havia aterrat mai en una pista de glaç blau, en un entorn de tipus antàrtic i amb unes condicions climàtiques tan extremes.
 

L'Antàrtida, un sisè continent sense aeroports

Avui dia no hi ha aeroports a l'Antàrtida, però sí una cinquantena de pistes d'aterratge. En tot cas, l'aterratge d'un A340 en una pista de gel és un fet extraordinari. I pel que sembla, probablement, n'hi haurà més d'aquest tipus en el futur. Ara, el trànsit aeri es limita gairebé exclusivament a petits avions de transport o petits turbohèlixs. 
 

Un vol de 5 hores per sentit 

La tripulació del vol 801 de Hi Fly (i el vol de tornada, el 802) la va encapçalar el capità Carlos Mirpuri, que és també el vicepresident de l'empresa d'aviació. El viatge es va fer el 2 de novembre i consta de 4.000 quilòmetres de vol, a l'entorn de cinc hores en cada sentit.  

El capità amb una bandera sobre el gel de l'Antàrtida
El pilot remarca que el fred extrem és un aliat però la brillantor del glaç suposa un perill (Hi Fly/Marc Bow)

Per afavorir l'aterratge, "com més fred faci, millor", segons comenta el pilot a les seves anotacions de vol. El gel de tons blavosos "és espectacular", però preocupava molt el capità a causa de l'excessiva brillantor.

"Els reflexos són increïblement potents i poden ser perillosos; un equipament adequat és clau per ajustar la vista entre l'exterior i el quadre de control. La col·laboració del copilot també és essencial."

Tal com fa notar el lloc web especialitzat en aviació Simple Flying, l'estació d'investigació russa a l'Antàrtida ja va organitzar mitja dotzena de vols de prova entre el 2019 i el 2020. Els russos van aconseguir fer-hi alguns aterratges amb avions de dimensions considerables.
 

El vol pioner a l'Antàrtida està registrat el 1928

El primer vol registrat a l'Antàrtida va ser en un monoplà Lockheed Vega 1 l'any 1928. El pilotava l'explorador militar australià George Hubert Wilkins i es va enlairar des de l'illa de Decepció, a l'arxipèlag de les illes Shetland del Sud. Els vols curts i d'exploració com aquest van subministrar informació vital als científics sobre la topografia de l'Antàrtida.

L'avió sobre el glaç de l'Antàrtida
A l'Antàrtida, el trànsit aeri se sol limitar a petits avions de transport o petits turbohèlixs (Hi Fly/Marc Bow)

Un continent de glaç pràcticament desèrtic

L'Antàrtida es considera el sisè continent de la Terra, ja que al pol sud, sota la densa capa de gel hi ha terra, a diferència del pol nord, on només hi ha les aigües de l'oceà Àrtic. Al voltant del 98% de la superfície està coberta de glaç i es considera una terra desèrtica.

Pràcticament no hi ha persones que hi visquin de manera permanent, però sí que hi ha diverses estacions d'investigació repartides per tot el continent i personal que hi fa estades. La fauna i la flora més adaptades al fred extrem hi poden sobreviure, com la vegetació de la tundra, les foques o els pingüins.

 

ARXIVAT A:
Medi ambient Aeroports
Anar al contingut