Troben per què a alguns pacients no els funciona el tractament epigenètic contra el càncer

Els tractaments epigenètics contra el càncer han irromput en l'última dècada. No curen, però sí que poden canviar el pronòstic perquè allarguen la vida de manera molt significativa. N'hi ha 9 d'aprovats. Per exemple, el que s'utilitza com a primera opció per tractar la síndrome mielodisplàstica, la leucèmia més freqüent en més grans de 65 anys, per a qui només es podien oferir tractaments pal·liatius fins que van aparèixer aquests fàrmacs.

Aquests medicaments actuen de manera que fan que les cèl·lules que han perdut la seva funció antitumoral la recuperin. D'alguna manera, és com si recuperessin la seva identitat per inhibir el creixement descontrolat de les cèl·lules canceroses.

El problema és que, com tantes vegades passa amb el càncer, a alguns pacients els funcionen molt bé aquests tractaments i a d'altres, no.

L'equip que lidera Manel Esteller a l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras ha descobert què caracteritzen els tumors que no hi responen: "Tenen sobretot un creixement de cèl·lules poc diferenciades, de cèl·lules mare. Són cèl·lules primitives i que, a més, han acumulat moltes mutacions. En dos, tres o quatre gens. I aquestes són les cèl·lules resistents."

Però hi ha una part positiva. Les alteracions genètiques que fan que no funcionin els fàrmacs epigenètics representen alhora una oportunitat perquè sí que puguin ser efectius altres tipus de tractaments: els que vagin dirigits específicament contra aquestes mutacions.

Esteller ho explica amb un exemple: "És una mica com quan fa fred a l'hivern. Quan et tapes el cap, el que fas és descobrir els peus i, si tapes els peus, descobreixes el cap. La cèl·lula tumoral quan usa una via cel·lular per escapar-se d'un fàrmac està mostrant dianes per a altres fàrmacs".

Com s'ha fet la recerca

Aquesta recerca s'ha fet amb la nova tecnologia de cèl·lula única, que permet analitzar el tumor de forma minuciosa, cèl·lula a cèl·lula. En concret, s'han estudiat mostres de pacients reals de Catalunya i Suècia en el moment previ a començar els tractaments i just després.

La informació que se n'obté pot ser molt útil per entrar en assajos clínics. "De vegades els fem entrar una mica a cegues", explica Manel Esteller, "en el sentit que són pacients a qui han fallat tots els tractaments i els posem en un assaig clínic. Si els podem posar d'una forma informada per les alteracions que tenen, serà molt millor."

La tecnologia de cèl·lula única, ara per ara, només es fa servir en el camp de la recerca, però a la llarga arribarà a la pràctica clínica habitual i suposarà una nova revolució en els tractaments personalitzats, com en el seu moment va fer l'anàlisi genòmica. En definitiva, representa un pas més cap a una medicina encara de més precisió.

L'estudi l'han publicat a la revista de l'Associació Americana per la recerca sobre el Càncer.