Troben les primeres restes calcificades d'un tumor en l'esquelet d'una dona de l'època romana
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona han trobat les primeres restes d'un tumor ovàric calcificat a la pelvis de l'esquelet d'una dona d'entre 30 i 40 anys de l'època romana. Les restes es van trobar al jaciment de La Fogonussa, de Lleida.
RedaccióActualitzat
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han trobat les primeres restes d'un tumor ovàric calcificat a la pelvis de l'esquelet d'una dona d'entre 30 i 40 anys de l'època romana. Aquesta troballa confirmaria la presència d'aquest tipus de pòlips en l'antiguitat. L'esquelet té 1.600 anys i es va trobar complet i en bon estat el 2010, durant l'excavació de 46 tombes a la necròpolis romana del jaciment arqueològic de La Fogonussa, de Lleida.
En un comunicat, els investigadors destaquen que "la calcificació i preservació de les parets externes d'aquest tumor són excepcionals, tenint en compte que el que és normal és que es conservin només les estructures internes". El tumor trobat s'ha anomenat teratoma i és benigne. Fa 44 mil·límetres de diàmetre, és de superfície rugosa i conté restes de matèria orgànica, com pèls, dents, ossos i altres teixits.
Els científics no han descartat que el tumor provoqués la mort de la dona, si bé no descarten que visqués tota la vida amb el tumor calcificat. Aquests tumors poden complicar-se per dificultats en el moment del part, però actualment és difícil que creixin i es calcifiquin perquè es detecten molt aviat i s'intervenen ràpidament.
La investigació ha estat dirigida per Núria Armentano, de la Unitat d'Antropologia Biològica de la UAB, i publicada en la revista "International Journal of Paleopathology". També hi han participat Antropòlegs.Lab, l'Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC), l'Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona i l'empresa Iltirta Arqueologia de Lleida.
En un comunicat, els investigadors destaquen que "la calcificació i preservació de les parets externes d'aquest tumor són excepcionals, tenint en compte que el que és normal és que es conservin només les estructures internes". El tumor trobat s'ha anomenat teratoma i és benigne. Fa 44 mil·límetres de diàmetre, és de superfície rugosa i conté restes de matèria orgànica, com pèls, dents, ossos i altres teixits.
Els científics no han descartat que el tumor provoqués la mort de la dona, si bé no descarten que visqués tota la vida amb el tumor calcificat. Aquests tumors poden complicar-se per dificultats en el moment del part, però actualment és difícil que creixin i es calcifiquin perquè es detecten molt aviat i s'intervenen ràpidament.
La investigació ha estat dirigida per Núria Armentano, de la Unitat d'Antropologia Biològica de la UAB, i publicada en la revista "International Journal of Paleopathology". També hi han participat Antropòlegs.Lab, l'Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC), l'Hospital Universitari Sagrat Cor de Barcelona i l'empresa Iltirta Arqueologia de Lleida.
