Controlar les hores extres i reduir la jornada laboral són dues mesures efectives per augmentar la productivitat

Treballar menys hores és més productiu, segons l'OCDE

Un estudi sobre productivitat demostra que la riquesa que genera cada empleat per hora treballada és més gran en països més rics

Actualitzat

Com més hores es treballa en un país, més baixa és la productivitat. Segons l'informe de l'OCDE del 2018, si s'exceptua Irlanda i els Estats Units, aquesta tendència es confirma a la resta de països.

Els alemanys treballen, de mitjana, 1.360 hores a l'any i la seva productivitat és de 60 dòlars l'hora. A Espanya, en canvi, la mitjana és de 1.690 hores anuals i la productivitat se situa en 47 dòlars. A Grècia, les coses estan encara pitjor, amb 1.906 hores anuals treballades, la productivitat només arriba a 32 dòlars l'hora.

 

 

La política de llums apagats a partir de les 6 o les 7 de la tarda està funcionant a favor de la productivitat. Si s'acota la jornada laboral s'evita fer hores extres, i es demostra que les hores treballades són més efectives.

La cultura empresarial que dona més importància a complir amb l'horari establert i no pas a treballar per objectius, en canvi, no ajuda a augmentar la productivitat. Es té en compte la presència del treballador, quan està demostrat que això no vol dir que el treballador estigui treballant.

Més ric, menys hores

La productivitat també té a veure amb el desenvolupament econòmic. En general, com més ric és el país, menys hores es treballen. La teoria és que als països més rics hi ha més capital disponible per a cada empleat, millors infraestructures, més inversió en tecnologia, menys corrupció i una gestió més professional. Per exemple, si una empresa no inverteix en un sistema informàtic efectiu, l'empleat haurà de fer més hores per fer la mateixa feina.

 

 

A més, la productivitat d'un país, és a dir el producte interior brut, -la riquesa generada- dividit pel nombre d'hores totals treballades, varia depenent dels tipus de sectors que més pes tenen en l'economia.

Les empreses espanyoles estan especialitzades en sectors en què el nombre de treballadors és més intensiu. Per exemple, mentre que els sectors del comerç, del transport i de l'hostaleria representen, en conjunt, el 25% del valor afegit brut (VAB). A Alemanya, aquest mateix percentatge és 10 punts inferior, del 15,5%.

Pauses curtes

Les jornades de menys hores també fan que els treballadors s'estressin menys, cometin menys errors, puguin destinar més temps a la seva vida privada i siguin més creatius. La manera de treballar també compta. Els experts recomanen els "microtalls", pauses curtes durant la jornada laboral per desconnectar una estona i poder reprendre la feina amb més ganes.

 

 

Els experts també diuen que els adults es distreuen, de mitjana, als 20 minuts de concentració. Per això, en les oficines la productivitat és tan baixa. A més, quan ens interrompen, es calcula que ens costa fins a mitja hora tornar-nos a concentrar en el que estàvem fent.

Treballar menys hores funciona, i ja hi ha diverses empreses que ho han comprovat. Una companyia de Nova Zelanda va augmentar la seva productivitat en reduir la jornada a 32 hores setmanals. A Dinamarca, la setmana laboral mitjana és de 32 hores, i a Holanda, només és de 29.

ARXIVAT A:
Economia de butxaca
Anar al contingut