Sunak sacrifica el tren d'alta velocitat fins a Manchester i indigna el nord d'Anglaterra

El somni d'anar de Londres a Manchester amb un tren d'alta velocitat s'esfuma. El primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha anunciat que el seu govern cancel·la el projecte estrella dels governs conservadors de l'última dècada i, per a més inri, ha donat la mala notícia just a Manchester, on el seu partit conservador celebra el congrés anual.

Sunak ha justificat la decisió per una qüestió econòmica. L'Estat, diu, no es pot permetre pagar un projecte, conegut com a HS2, trufat de problemes i disfuncions que fa una dècada es va pressupostar en 38.000 milions d'euros i ja va pels 81.000 milions.

El viatge en tren de la capital a Manchester les pròximes dècades continuarà durant dues hores i deu minuts, el doble del que s'hagués trigat anant amb l'HS2. Sunak ha mirat de compensar la decepció dels locals assegurant que reinvertirà part de la despesa (41.400 milions d'euros) a millorar "centenars de projectes de línies i estacions de tren i carreteres" existents a la regió i a altres punts del país.

"Els fets han canviat i quan això passa, el correcte és canviar de direcció. Ser ambiciós no és posar diners en projectes equivocats."

La pèrdua de velocitat de l'HS2

El govern només es compromet a completar abans del 2033 el tram d'alta velocitat des de l'oest de Londres fins a Birmingham que ja està en construcció, però l'extensió de 140 quilòmetres fins a Manchester no es farà. Per aquest ordre, Londres, Birmingham i Manchester són les principals ciutats del país i els seus alcaldes defensaven aferrissadament el projecte de l'HS2.

Fa un temps ja es va anul·lar el ramal que havia d'anar fins a Leeds, més al nord, i, per tant, qualsevol hipotètica connexió amb Edimburg i Glasgow, a Escòcia. També estaven aturades sine die les obres a l'estació d'Euston de Londres de forma que els trens no arribarien al centre de la capital i qui volgués agafar el futur HS2 hauria de pujar a un altre tren 10 o 15 minuts fins a la futura estació d'Old Oak Common a l'oest de la ciutat.

Aquest dimecres, Sunak ha promès que es reprendran les obres a Euston perquè hi arribi l'HS2 i que els actuals responsables del projecte allà seran rellevats el càrrec.

Cop simbòlic i real per al nord d'Anglaterra

La decisió de cancel·lar parcialment l'HS2 és un cop dur per al nord d'Anglaterra. Els alcaldes de les grans ciutats havien suplicat al govern que per favor mantingués el projecte. La regió, que va passar per un dolorós procés de reconversió industrial, s'ha sentit històricament ignorada Londres i ha denunciat la poca cohesió territorial del país on la major part de la riquesa i inversió acaba a la capital.

Tradicionalment, el nord d'Anglaterra era també un feu de votants laboristes, però des que la idea del Brexit barrejada amb la ressaca de la crisi financera va començar a agafar força fa una dècada, els electors han anat basculant i els conservadors es van convertir en la força majoritària. Molts ciutadans de la regió avui se sentiran un cop més traïts, les eleccions generals s'esperen d'aquí a un any i els laboristes van 15 punts davant dels tories en els sondejos.

El Regne Unit, l'únic gran país europeu sense una xarxa d'alta velocitat

Espanya té gairebé 4.000 quilòmetres de línies d'alta velocitat. França supera els 2.800 i Itàlia i Alemanya els 1.400 quilòmetres. Quants en té el Regne Unit? Només 100: són els de l'Eurostar que uneix Londres amb París, Amsterdam i Brussel·les per sota el canal de la Mànega.

Malgrat ser el país que va inventar el ferrocarril (la primera línia de tren de la història, precisament entre Manchester i Liverpool, es va inaugurar el 1830 i mig segle més tard el país ja tenia 21.700 km de vies de tren), malgrat expandir el ferrocarril arreu del món (especialment les colònies asiàtiques i africanes) i malgrat consolidar el seu imperi el segle XIX en bona part gràcies a aquesta infraestructura, al segle XXI el Regne Unit (com els Estats Units) gira l'esquena a l'alta velocitat. Com s'explica?

Les raons són múltiples i n'enumerem algunes: les privatizacions del ferrocarril als anys 90, impulsades pel thatcherisme, van comportar un empitjorament considerable del servei ferroviari; uns governs reticents a gastar en la "cosa pública"; la idea d'aquella època que el transport per carretera era millor que el tren i calia invertir en carretera i no tant en ferrocarril; o el fet que la densitat geogràfica d'Anglaterra és molt més alta que l'espanyola i la francesa i a l'hora d'expropiar terrenys sempre és més fàcil i barat si tens moltes zones rurals al davant que no pas àrees molt poblades.

Un altre senyal del declivi del Regne Unit?

Per molts analistes dins i fora del país, la crisi del ferrocarril i la incapacitat d'una potència com el Regne Unit de poder acabar un projecte com el HS2 no és un fet aïllat sinó el símptoma d'una fallada més estructural del sistema que va començar amb el Brexit i que encara dura.

Durant més d'una dècada, s'han anat succeint els governs conservadors, s'han anat acumulant els escàndols i els problemes i s'estén la sensació de final d'etapa. Sunak aquest dimecres ha promès que en lloc de l'HS2 es faran "centenars de projectes" d'infraestructures per bé que és legítim preguntar-se per què s'hauria de confiar que el mateix govern que ha naufragat amb l'HS2 pugui ara tirar endavant tots aquests projectes de forma eficaç.

De fons, també queda el dubte de si suspendre l'alta velocitat que els veïns europeus ja tenen en marxa des de fa dècades és la millor fórmula per aixecar la moral d'un país que aspira a tornar a ser un referent internacional.