S'identifiquen 38 presos catalans morts a Guernica durant la guerra civil
Al voltant de la Guerra Civil encara hi ha molts fets amagats darrere els murs del silenci. Per recuperar la memòria, el silenci és precisament una de les barreres que s'han de superar. La investigació d'una revista editada a Sabadell, "Quadern", ho ha demostrat una vegada més. Ha servit per identificar 38 presos catalans que van morir a Guernica. La misèria, les malalties i el final en una fossa comuna tornen a aparèixer en un altre cas d'aquells anys de la guerra.
Un edifici del col·legi dels Agustins de Guernica va ser a finals de la Guerra Civil un hospital penitenciari militar gestionat pel bàndol franquista. Una investigació conjunta entre historiadors bascos i catalans ha determinat que entre el juny del 38 i el maig del 40 es va registrar en aquest centre la mort de 265 republicans capturats al nord d'Espanya.
Alguns dels presos van treballar en la reconstrucció de Guernica i la majoria van morir per les pèssimes condicions sanitàries del recinte. Els cossos s'enterraven clandestinament en una fossa on actualment hi ha part del cementiri.
L'estudi especifica nom i cognoms, edat, estat civil, lloc de naixement i malaltia de 38 catalans que van morir a l'Hospital de Guernica.
La llista, publicada per la revista "Quadern", que s'edita a Sabadell, s'ha aconseguit amb la consulta dels arxius de l'església de Santa Maria de Guernica. L'impediment més gran en què s'han trobat els investigadors és el silenci que encara hi ha entre la població per parlar d'aquest episodi històric.
Només una de les 38 famílies coneixia on tenia enterrat el seu familiar. Els investigadors proposaran a l'Ajuntament de Guernica que es col·loqui una placa d'homenatge a les víctimes als voltants de la zona, on, precisament, hi ha una creu en memòria dels morts del bàndol franquista.
