Qui és qui a les eleccions a Portugal, amb el desafiament d'una extrema dreta disparada

Les eleccions anticipades se celebren després de la dimissió del primer ministre socialista per una investigació per corrupció de la fiscalia que no s'ha traduït en cap acusació

Sílvia Heras i Aitor Álvarez / LisboaActualitzat

"No som racistes, ni xenòfobs, som hospitalaris i amigables", afirmen un grup de portuguesos al centre de Lisboa, abans d'anar a les urnes. Però en aquestes eleccions legislatives anticipades que Portugal celebra aquest diumenge la intenció de vot cap a l'extrema dreta s'ha disparat i podria ser clau. 

En cinc anys Chega, el partit d'extrema dreta portuguès, ha passat de no existir a obtenir el 7% dels vots a les eleccions del 2022. I les últimes enquestes li donen ara un 17% de suport.

"Chega" vol dir "prou" i va néixer de la mà d'André Ventura, un comentarista esportiu de televisió. El seu ascens ha estat fulgurant. Promet acabar amb la corrupció i el nepotisme, està recollint el descontentament i el vot de protesta contra els partits tradicionals. A Europa va de bracet amb la francesa Marine Le Pen o l'alemanya Alternativa per Alemanya.


Empat tècnic entre l'Aliança conservadora i els socialistes

Qui guanyi no vol dir que governi. L'Aliança Democràtica té un lleuger avantatge. Està formada per 3 partits: els socialdemòcrates (que a Portugal són de centredreta), el CDS-PP (més a la dreta) i el partit monàrquic. El principal interrogant és saber en quina mesura dependran del suport de Chega.

El líder de l'Aliança Democràtica, Luís Montenegro, assegura que no formarà govern amb l'extrema dreta i el seu rival socialista, Pedro Nuno Santos, ha dit que permetrà la formació d'un govern en minoria del centredreta, per fer un cordó sanitari a l'extrema dreta. 

Però aquesta possibilitat pot saltar pels aires si s'obre un altre escenari: que els socialistes sumin suficients escons amb els partits d'esquerres i tornin a fer la Geringonça, aquella aliança inèdita que el 2015 va descavalcar del govern el centredreta de Pedro Passos Coelho, que havia guanyat les eleccions. 

Pot ser, per tant, decisiu, tant el resultat de l'extrema dreta com el de les formacions minoritàries: la conservadora Iniciativa Liberal, el Bloc d'Esquerres o el Partit Comunista.

La legislatura que deixem enrere era la tercera del socialista António Costa, la que havia de ser més còmoda, perquè va tenir majoria absoluta, però ha acabat sent un malson. Costa va dimitir al novembre quan el seu nom va aparèixer en una investigació per corrupció i tràfic d'influències en grans projectes d'inversió pública.

La seva dimissió va desencadenar l'avançament de les eleccions. El ministeri públic no ha donat detalls de la investigació i el Tribunal Suprem encara s'ha de pronunciar sobre si l'acusa formalment o si l'absolen de qualsevol sospita. 


La corrupció, al centre de la campanya 

Chega ho ha tingut fàcil per explotar la corrupció com a gran tema de campanya. Ha disparat contra els socialistes, però l'ombra de la corrupció ha arribat també al PSD. De fet, el president regional d'aquest partit a Madeira ha hagut de dimitir.  

L'extrema dreta ha fet servir la immigració com a cavall de batalla. El nombre de població estrangera s'ha doblat en cinc anys fins al milió de persones, per l'arribada d'europeus buscant bon clima i bons preus, però també en part pels immigrants asiàtics (Índia, Nepal i Bangladesh) que treballen a l'agricultura, la pesca o la restauració.

L'habitatge, o, més ben dit, la falta d'habitatge a preus assequibles, ha estat un altre tema recurrent. Portugal s'ha posat de moda entre els jubilats europeus i els inversors, però això vol dir que s'està expulsant els joves i les classes mitjanes del centre de les grans ciutats. El preu de les propietats en venda ha augmentat un 80% del 2010 al 2022, segons Eurostat.

I no podien faltar a la campanya la precarietat de la sanitat, de l'educació i de les infraestructures, on hi ha projectes encallats com el nou aeroport de Lisboa o l'Ave a Porto o a Madrid. Són la conseqüència de molts anys de falta d'inversions.

Costa va tenir obsessió per sanejar els comptes públics i evitar haver de demanar un nou rescat. Va aixecar les mesures d'austeritat més severes, però va evitar fer grans inversions públiques. 


Els protagonistes són cares noves:

Luís Montenegro

Luís Montenegro fa gestos a la multitud durant un míting l'últim dia de la campanya abans de les eleccions (Reuters/Pedro Nunes)

Encapçala la conservadora Aliança Democràtica. Va buscar el suport de dues formacions petites a la seva dreta que no tenien representació parlamentària per intentar contenir el ràpid creixement de l'extrema dreta. "No és no", diu cada vegada que se li pregunta si formarà govern amb Chega.

Aquest advocat de 51 anys va ser cap del grup parlamentari del PSD, el seu partit, els socialdemòcrates (centredreta), quan la formació estava al govern i aplicava les severes mesures d'austeritat decretades per la Troika. Portugal havia demanat un rescat de 78.000 milions d'euros el maig del 2011. Promet abaixar els impostos a la classe mitjana i a les empreses. 
 

Pedro Nuno Santos

 El Secretari General del Partit Socialista (PS), Pedro Nuno Santos, fa gestos a la multitud durant un míting de campanya abans de les eleccions anticipades a Setúbal, Portugal, el 5 de març de 2024.
Pedro Nuno Santos fa gestos a la multitud durant un míting de campanya abans de les eleccions (Reuters/Pedro Nunes)

Infant terrible de l'ala esquerra del Partit Socialista. Porta, però, l'etiqueta d'"esquerra caviar", perquè ve d'una família benestant i va arribar a tenir un Porsche que es va vendre perquè l'incomodava. Una de les seves prioritats és apujar el salari mínim que actualment està en 956 euros.

Economista de 46 anys. Va ser l'artífex de la Geringonça i va formar part dels 3 governs d'Antonio Costa. Però va haver de dimitir com a ministre d'habitatge i infraestructures a finals del 2022 per haver donat el vistiplau a una sumptuosa indemnització a una administradora de Tap, aerolínia en plena reestructuració. 

 

André Ventura

André Ventura, President del partit d'extrema dreta Chega, fa gestos durant una entrevista amb Reuters, a Lisboa, Portugal, el 25 de gener de 2024.
André Ventura, president del partit d'extrema dreta Chega, fa gestos durant una entrevista amb Reuters ( Reuters/Pedro Nunes)

Va passar breument pel seminari, però va optar per la vida laica i es va llicenciar en dret. Ambiciós i oportunista, té 41 anys. La fama com a comentarista esportiu a la televisió li va obrir les portes de la política, al PSD. Els seus atacs als gitanos quan es presentava a una alcaldia el van convertir en figura nacional. El 2019 va marxar del PSD per fundar Chega. 

Defensa la castració química per als violadors reincidents o, com diu ell, "Limpar Portugal". Vol posar fi a la política de "portes obertes" a la immigració. Però és pregonant la lluita contra la corrupció on ha trobat un filó. És molt actiu a les xarxes, Instagram i TikTok, cosa que l'ha fet molt popular entre els més joves.

A 3 mesos de les eleccions europees, Portugal pot ser el termòmetre de fins a quin punt el descontentament i el vot de protesta propulsen l'extrema dreta. Totes les opcions estan sobre la taula.

ARXIVAT A:
Portugal
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut