Què són les centrals hidroelèctriques reversibles i per què ara poden tenir una nova vida

A principis dels anys 80, a la franja entre Catalunya i Aragó, a la comarca de la Ribagorça, es va construir la central hidroelèctrica reversible de Moralets. En aquell moment van caldre 700 treballadors; es van obrir tres quilòmetres de túnels, cinc viaductes i vint quilòmetres de carretera per poder construir la presa de l'embassament de Llauset, a 2.200 metres.

Es tracta d'una obra d'enginyeria faraònica al bell mig del Pirineu que avui torna a tenir tot el sentit. Per què?

Amb la implantació de les energies renovables a tot el món, especialment l'eòlica i la fotovoltaica, es planteja un problema: com es poden guardar i emmagatzemar els excedents d'energia que es generen quan hi ha més oferta que demanda? Hi ha diferents maneres d'acumular-la, però la més eficient són les centrals reversibles.

"Avui dia, les centrals reversibles són el gran recurs que tenim per emmagatzemar energia. Aquestes centrals no seran centres de producció d'energia, seran com una megabateria per emmagatzemar energia", diu l'enginyer ribagorçà Antoni Tahull, de 86 anys, que continua sent qui més bé coneix la central de Moralets, perquè l'any 68 en va redactar el pla de viabilitat.

Tahull és un dels enginyers que formaven part de la delegació que, fa uns dies, va visitar Moralets amb un grup de diputats catalans amb l'objectiu d'impulsar un gran consens de país, "necessari perquè la Unió Europea exigeix que accelerem el canvi cap a l'energia verda", diu Ramon Tremosa, diputat de Junts i president de la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya.

Com funciona una central hidroelèctrica reversible?

Però, com funcionen aquest tipus de centrals? D'entrada, una hidroelèctrica estàndard fa servir el desnivell de la muntanya per fer baixar l'aigua a molta pressió, fer girar unes turbines i generar energia. La reversible, a més, agafa l'energia sobrant que hi ha a la xarxa --generada per les plantes nuclears, solars i eòliques que no es poden aturar-- i la fa servir per fer pujar l'aigua de l'embassament de baix al de dalt.

Ho podeu veure en aquest vídeo:

D'aquesta manera, el pantà de dalt torna a estar ple i es pot tornar a fer baixar l'aigua per produir novament electricitat. "La mateixa aigua que pugem i baixem cada dia no es gasta, s'acumula a baix o a dalt, i això es pot repetir cada dia, els 365 dies de l'any", insisteix Antoni Tahull.

Després de la visita al pantà de Llauset i a la sala de vàlvules, on veiem la canonada de més de 800 metres que baixa l'aigua fins a la central amb una inclinació de 45 graus, agafem els totterrenys i reculem els 17 quilòmetres de túnels i pista que hem hagut de fer per pujar i arribem a l'entrada de Moralets.

Seguint importants mesures de seguretat, entrem dins d'aquesta enorme catedral elèctrica, que també es va haver de construir dins la muntanya. Aquí hi ha instal·lada tota la maquinària que transforma l'aigua en electricitat.

Com aquesta de Moralets, a Catalunya hi ha dues centrals més, la de Tavascan, al nord del Pallars Sobirà, i la de Gento-Sallente, a la Vall Fosca, al Pallars Jussà. En el seu moment es van haver de construir per llei, per emmagatzemar l'energia sobrant de les nuclears.

Treure el màxim rendiment a infraestructures ja fetes

Però, segons Tremosa, el valor afegit que tenim a Catalunya és que els pantans ja estan fets. "A Catalunya hi ha 66 pantans, molts dels quals estan situats un a tocar de l'altre i on és viable la reversibilitat de turbina-bomba", assegura.

"Segons estudis publicats pel Col·legi d'Enginyers de Catalunya i per la Cambra de Comerç de Barcelona, només aprofitant els pantans que ja existeixen, el potencial de magatzem que té Catalunya oscil·la entre 16 i 19 gigawatts de potència (cadascuna de les tres centrals nuclears que hi ha a Catalunya avui tenen 1GW de potència)."

Moralets ja es va planificar amb la possibilitat de ser ampliada amb un segon bombeig des de Llauset, fet que permetria duplicar l'actual capacitat de generació d'electricitat de la central a un cost relativament baix. Però les companyies elèctriques insisteixen que cal un marc regulatori a nivell estatal que les classifiqui com a infraestructures estratègiques perquè  puguin i vulguin tornar a invertir-hi.

De la mateixa manera --insisteixen els experts--, des del pantà de Cavallers, a Boí, i des del Lac Redon, també situats a prop del pantà de Baserca i amb un desnivell de 800 metres, es podria construir el mateix sistema de turbina-bomba que a Moralets. D'aquesta manera, la central hidroelèctrica reversible de Baserca podria convertir-se en una de les centrals de bombeig més grans del món.

Els diputats també destaquen el potencial de Moralets per exportar energia elèctrica a França, per mitjà d'una MAT soterrada des de Baserca que fes servir l'antic túnel de Vielha: aquesta interconnexió fronterera permetria amortitzar més ràpidament les inversions i seria sens dubte molt més barata de construir que les connexions que s'estan estudiant cap a França des del País Basc, Navarra o Aragó.

"Només cal que el govern català, el Parlament, i els agents socials i econòmics de Catalunya prenguin consciència del gran potencial que els nostres pantans ja existents poden donar-nos", insisteix Ramon Tremosa.

"Al Parlament de Catalunya, des de fa més d'un any estem en ple debat sobre la transició energètica, i les centrals hidroelèctriques reversibles les hem de posar altre cop damunt la taula com un element que no malmet més el territori perquè aprofita infraestructures ja fetes per generar energia verda", diu Dani Cornellà, diputat de la CUP i president de la Comissió d'Acció Climàtica del Parlament, també present a la visita.

Aquestes preses de formigó que hi ha repartides pel Pirineu probablement avui no es deixarien fer, perquè condicionen la flora i la fauna d'aquests indrets, però els parlamentaris insisteixen que, ja que són infraestructures fetes, val la pena treure'n el màxim de rendiment.