Primera querella pels treballs forçats de presoners republicans durant el franquisme

Dotze famílies de presos republicans han presentat a un jutjat de Navarra la primera querella interposada a l'estat espanyol pels treballs forçats amb què el franquisme va castigar els presoners republicans.

La denúncia l'han registrat els familiars dels presoners que van construir la carretera de muntanya, d'uns 17 quilòmetres, que uneix les localitats navarreses d'Igal, Vidángoz i Roncal. En aquesta infraestructura, que unia les valls pirinenques de Roncal i Salazar, hi van treballar uns 2.300 presoners entre el 1939 i el 1941 en condicions d'esclavatge i sota control militar.

Els querellants consideren que el treball esclau a què van ser sotmeses les víctimes durant el règim franquista constitueix un crim de guerra i contra la humanitat, i demanen que la justícia espanyola ho reconegui com a tal i jutgi els responsables de l'estructura militar franquista.

Els familiars dels presoners esclaus volen "proclamar en veu alta la dignitat de totes aquelles persones a qui es va voler sotmetre".

Treballaven en condicions d'esclavatge

L'obra que van construir aquests presos formava part de la fortificació del Pirineu que la dictadura va engegar en acabar la Guerra Civil. Segons denuncien els querellants, a Navarra, "uns 15.000 presoners i soldats de lleva van haver de construir diversos tipus de búnquers i fortificacions i van obrir quatre carreteres de muntanya".

Les condicions de vida d'aquests presoners estaven marcades per la mala alimentació, la duresa de la feina i l'amuntegament en edificis abandonats, tendes de campanya i barracons de fusta, amb temperatures extremes, segons ha explicat en roda de premsa la representant de Memoriarean Bideak, Ana Barrena.

"El règim disciplinari incloïa agressions físiques, pallisses, treball addicional i la possibilitat d'execucions immediates."

Barrena explica que tenen constància de l'assassinat de tres presoners acusats d'un intent de fuga i de la mort de nou persones més a l'Hospital Militar Disciplinari de Pamplona per diferents malalties o accidents.

Un deute pendent amb les víctimes

Els familiars demanen respecte i reconeixement per les víctimes, que se sàpiga la veritat del que va passar i també "la veritat judicial":

"La nostra societat té un deute pendent amb aquests presos i amb els valors democràtics que diu defensar. No és admissible que continuï la impunitat actual."

"Les filles, fills i familiars volem veritat, justícia i reparació, que ja és hora, i per a tots els crims de lesa humanitat que no es poden tornar a repetir, diu Balen Esteban, fill d'un d'aquests presoners i portaveu de les famílies dels presos.

Esteban ha explicat que al seu pare no parlava mai del que havia passat durant aquells anys i que la història la va descobrir després.

"No parlava gaire del passat, era massa dolorós. Tampoc ens va parlar d'odi, però sí que ens va educar en la defensa de la llibertat, de la justícia, de la igualtat i del dret de les persones i dels pobles a decidir el seu futur", ha explicat en la roda de premsa, on ha dit que el seu pare els va ensenyar "amb el seu exemple, dia a dia, què volia dir la paraula dignitat, perquè van viure i lluitar per ella".

L'any 2004, el col·lectiu Memoriaren Bideak va començar a fer homenatges a les persones que havien treballat en aquesta carretera i van posar un monòlit commemoratiu a l'alt d'Igal-Vidángoz.

L'advocat Jacinto Lara, que representa els querellants, ha reconegut que tenen un llarg recorregut al davant. El primer objectiu és aconseguir que el jutjat d'Aoiz admeti a tràmit la querella i comenci a investigar els càrrecs franquistes que n'eren responsables, perquè només en tenen alguns d'identificats.

"El recorregut de la querella és incert i l'experiència ens fa ser prudents", ha explicat l'advocat, que ha reconegut que el cas té també una dimensió política, a més de judicial.