Per què França es retira ara del Níger, l'últim bastió que li quedava al Sahel

Per quarta vegada en poc més d'un any, els francesos veuran les seves tropes marxar d'un país africà amb la cua entre cames. Si fa una dècada els governs democràtics dels mateixos països suplicaven París que hi desplegués forces per combatre l'amenaça jihadista i el caos, ara, els seus successors els expulsen brandant la bandera de la sobirania i de l'anticolonialisme.

Mali era l'epicentre de l'activitat militar francesa al Sahel, però dos cops d'estat van acabar forçant la retirada dels 2.400 soldats a l'agost del 2022. A mesura que els francesos anaven marxant, ocupaven el seu lloc els mercenaris russos de Wagner.

A la veïna Burkina Faso, el febrer d'aquest any, els 400 soldats francesos també van haver de marxar després que una altra junta colpista cancel·lés els acords de seguretat i es llencés als braços de Wagner.

A la República Centre-africana, les últimes tropes franceses van marxar el desembre del 2022 on havien arribat el 2013 en el marc d'una gran operació de l'ONU per pacificar el país immers en el caos i en una guerra civil. De nou, les autoritats centreafricanes van menystenir l'antiga metròpoli i van substituir els seus consells i assessors pels de Wagner.

I ara ha arribat entorn del Níger, on s'havien refugiat precisament les forces franceses que van haver de marxar de Mali. Sense el Níger, França, i Europa, es queden sense l'últim bastió lleial al Sahel. És una pèrdua significativa, tant simbòlica com estratègica.

Níger, molt més que una simple retirada

Simbòlica perquè París és l'exmetròpoli que ha tingut una presència més o menys continuada al Sahel des que va donar la independència a les seves colònies a principis dels anys 60 del segle passat.

La influència francesa, política, cultural, econòmica, diplomàtica, havia superat cops d'estat, canvis de govern, revoltes i conflictes civils que anaven passant i no s'alteraven dramàticament les relacions amb l'antiga metròpoli.

El que veiem aquesta dècada als quatre països mencionats és un trencament radical amb França, s'expulsen tropes i ambaixadors i l'activitat diplomàtica queda reduïda al mínim i les juntes militars viren cap a Rússia.

La retirada del Níger també és una pèrdua estratègica de primera magnitud. El fet de tenir bases a l'estranger és una exhibició de voluntat, projecció i poder de qualsevol potència i perdre totes les que tenies en una regió com el Sahel és un cop molt dur contra el "hard power" i el prestigi francès.

París encara conserva les del Txad (1.000 soldats), Costa d'Ivori (1.500), el Senegal (400), Gabon (400) i Djibuti (1.500), però la del Níger era clau perquè eren els últims ulls i braç executor contra el jihadisme d'Al-Qaeda, Estat Islàmic i altres grups violents a la regió.

Les conseqüències pel jihadisme i per Europa

Sense les bases a Niamey o Arlit, serà molt més difícil perseguir els extremistes que sembren el terror a la regió i llastren el seu desenvolupament. L'experiència a Mali i Burkina demostra que l'expulsió de les forces franceses i la incorporació d'assessors russos no comporta una millora en la seguretat, de fet passa el contrari, i els jihadistes acaben sent els grans beneficiats de la nova situació.

I no hem d'oblidar que el Sahel és "el pati del darrere" d'Europa, ens pot semblar que queda lluny, però el que hi passa, des dels moviments migratoris al jihadisme, la inestabilitat política acaba tenint un efecte sobre el Vell Continent. I ningú aquí vol veure allà un enfortiment sobtat de grups com Al-Qaeda o EI, que ara circumscriuen les seves activitats al Sahel, però quan tingui prou poder no dubtaran a exportar-les cap al nord.
 

Per què cedeix ara Macron?

La retirada del Níger és una humiliació per a França i per al seu president, que fins aquest cap de setmana s'havia negat a evacuar les tropes i l'ambaixador perquè no donava legitimitat a la junta colpista nigerina i una decisió així, deia, només la podia ordenar el president derrocat.

Per què Macron toca ara a retirada? La situació dels soldats i de l'ambaixador francès havia esdevingut insostenible. Declarats persones no grates, portaven gairebé dos mesos aïllats als seus recintes, els militars no es podien moure, no podien rebre avituallament ni els seus avions podien volar. El mateix passava a l'ambaixada a Niamey, on s'havia tallat l'aigua i gairebé no es deixava entrar a menjar. Eren habituals les manifestacions antifranceses i el clima de pressió era cada cop més irrespirable.

París confiava en una intervenció militar dels països regionals sota la bandera de la CEDEAO (la comunitat econòmica de països de l'Àfrica Occidental) per restaurar el president democràtic derrocat a finals de juliol, però aquesta intervenció, malgrat que al principi semblava imminent, no s'ha consumat i a mesura que passa el temps perd possibilitats de fer-se realitat.

Es mantenen les sancions contra el Níger, però s'ha apagat el furor bèl·lic dels veïns quan han analitzant millor els múltiples escenaris incerts i interrogants que s'obrien davant d'una possible invasió. Sense un cop de força regional, França es trobava sola i tampoc l'ajudava que ni a l'interior de la UE ni a Washington hi hagués gaire entusiasme per noves aventures africanes.

Curiosament, les noves autoritats del Níger no han expulsat les forces nord-americanes del país. Washington hi té 1.100 soldats i una base avançada tecnològicament on ha invertit molt i des d'on controla operacions a tota la regió. El dubte, però, és quan temps s'hi podran estar si els militars nigerins acaben obrint les portes a Rússia i Wagner.

L'anunci de retirada militar francesa, que es completarà a finals d'any i Macron ha explicat que s'ha pactat amb la junta militar, ha estat celebrat com una victòria per part dels colpistes del Níger en un comunicat. Aquests, que fins d'aquí a tres anys no pensen restaurar la democràcia, asseguren que la decisió de París demostra "la determinació i la voluntat del poble nigerí" que ha aguantat el pols amb París durant dos mesos i que no vol "forces imperialistes i neocolonialistes" dins les seves fronteres.

??? Hommage au peuple souverain nigérien pour sa résilience et son pacifisme inébranlable ! ?? pic.twitter.com/sxWkaZdpLQ

— Conseil National pour la Sauvegarde de la Patrie (@NIGER_CNSP) September 24, 2023