Quines empreses estaran obligades a oferir transport sostenible als treballadors

El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei de mobilitat sostenible, una norma que permet per primera vegada que els ajuntaments estableixin peatges en zones de baixes emissions dels seus municipis per reduir la contaminació.

Aquest import, a escala europea ja fa anys que l'apliquen ciutats com Londres, on els conductors han de pagar si volen circular pel centre. 

Pel que fa a la norma estatal, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha recordat que la llei dona cobertura legal a aquests peatges, però "no obliga" i, per tant, "seran els municipis els que decideixin si implanten o no al seu terme municipal un sistema de peatges". 

La normativa també penalitzarà les ciutats que no compleixin amb els projectes de sostenibilitat, impulsarà la creació de zones de baixes emissions (ZBE) i potenciarà l'ús del transport públic, la mobilitat a peu o en bicicleta, entre altres.

I és que, segons el text, es persegueixen quatre objectius principals: reconèixer la mobilitat com un dret social, descarbonitzar el transport, augmentar l'eficiència de la despesa pública i digitalitzar el sector.
 

Plans de mobilitat sostenible en municipis

Així, la norma impulsa un sistema homogeni de plans de mobilitat sostenible i estableix l'obligació que les administracions vetllin per complir-lo. Segons l'escrit, es tracta d'avançar en la transformació "de la ciutat dels cotxes" a la "ciutat de les persones".

A escala estatal, s'elaborarà un Instrument de Planificació Estratègica Estatal en Mobilitat (IPEEM), i per als municipis entre 20.000 i 50.000 habitants s'estableixen els Plans de Mobilitat Urbana Sostenible Simplificats.

Aquestes localitats disposaran d'un any des de l'entrada en vigor de la norma per crear zones de baixes emissions i aparcaments dissuasius, entre altres, a més de carrils bici i zones de mercaderies.

La nova llei també afectarà els polígons industrials que hauran de dissenyar plans per impulsar el transport públic, la mobilitat a peu o en bicicleta.

Per tot plegat, es crearà el Sistema Nacional de Mobilitat Sostenible, que s'encarregarà de la coordinació entre les diferents administracions, tant locals, com autonòmiques i estatals.

Deures per a les empreses de més de 500 treballadors

La normativa comportarà deures per a les empreses de més de 500 treballadors, o amb almenys 250 per torn. I és que hauran de proporcionar als seus treballadors una manera sostenible d'arribar a la feina a través de l'elaboració de plans de mobilitat que hauran de negociar als convenis col·lectius.

Podran optar per diferents alternatives com potenciar la mobilitat activa, l'elèctrica, la compartida o el transport col·lectiu. També podran flexibilitzar els horaris d'entrada i sortida o potenciar el teletreball en els casos que sigui possible. En aquests plans s'hi inclouran mesures relatives a la seguretat i la prevenció d'accidents en els desplaçaments al centre de treball.

A més, la norma preveu descarbonitzar el transport de mercaderies. En aquest sentit, Espanya és l'estat europeu amb la taxa de transport ferroviari més baixa de la Unió Europea, un 4%, que vol apujar fins al 10% el 2030, on se situa la mitjana de la Unió Europea. 

La llei inicia el tràmit parlamentari

El govern ha aprovat el mateix text validat el desembre del 2022, que va decaure com a Projecte de Llei en dissoldre's el Congrés i el Senat per la convocatòria d'eleccions generals.

Durant el tràmit parlamentari, el text legislatiu estarà obert a les esmenes que puguin presentar els diputats i grups polítics i s'espera que entri en vigor abans de finalitzar aquest 2024.

A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Puente ha explicat que per complir amb els objectius acordats amb la Comissió Europea la llei es tramitarà per la via d'urgència al Congrés. Tot i això, el govern espera poder establir diàlegs perquè disposi del màxim de suports possibles.

"És una llei necessària", ha recordat, perquè "la mobilitat suposa el 13% de la despesa de les llars, crea més de 800.000 llocs de treball, suposa prop del 5% del PIB espanyol i genera més de 5.000 milions de viatges en transport col·lectiu".

A més, l'executiu espera reduir en 8.000 milions d'euros la despesa en infraestructures en una dècada amb la reducció d'ineficiències.