Nou origen del català escrit: el "Llibre dels jutges" desplaça les "Homilies d'Organyà"

La publicació del llibre "Lletres que parlen", a càrrec de Jesús Alturo i Tània Alaix, investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qüestiona que les "Homilies d'Organyà" siguin el text escrit més antic en llengua catalana.

En el volum editat per l'editorial La Magrana, els autors plantegen una visió general i nova sobre els orígens del català basant-se en els testimonis escrits més antics identificats fins ara.

Així, com a resultat d'anys de treball, fixen que és el "Llibre dels jutges", Liber iudicum en llatí, que es conserva l'Arxiu Diocesà de la Seu d'Urgell, com el manuscrit en català més antic. Segons els investigadors, es va copiar entre 1060 i 1080, gairebé un segle abans que les "Homilies d'Organyà", que es conserven a la Biblioteca de Catalunya, on avui han presentat l'obra.

Els investigadors també s'aventuren a determinar que el text va ser copiat pel prevere Traver Radolf a la comunitat de clergues, precisament, de Santa Maria d'Organyà i s'hauria vist afectat per l'incendi d'aquell indret el 1090.

Radolf va treballar-hi entre 1066 i 1084 i va deixar escrits diversos documents en bon llatí. La còpia del Liber iudicum, una compilació de lleis d'època visigòtica promulgada el 654 vigent en terres catalanes fins entrat el segle XIII, que ara s'estableix com a primer registre del català escrit, la va portar a terme per a l'exercici del jutge Albertí d'Organyà. 

Noves datacions

La clau de volta, doncs, es troba en la datació dels manuscrits, però també la llengua que s'hi empra, perquè, en tractar-se d'obres copiades manualment --encara faltaven segles perquè Gutenberg inventés la impremta--, els escribes dels segles XI, XII, XIII sovint els transcrivien d'altres escrits en llatí.

I el català, com la resta de llengües romàniques, no deixa de ser una de les ramificacions del llatí vulgar evolucionat a partir de la parla a diferents indrets geogràfics.

De la mateixa manera que no hi havia impremtes, tampoc hi ha enregistrades elocucions orals i, per tant, si no és a partir de registres escrits, és impossible determinar el "momentum" fundacional exacte del català com a llengua.

Cal remetre's a fonts escrites molt antigues que, sovint, presenten problemes de conservació o han patit, al llarg de la història, trasllats, inundacions, incendis i tota mena d'inclemències.    

A "Lletres que parlen", els investigadors aporten noves datacions dels textos antics més significatius escrits en català i n'atorguen l'autoria a una trentena de plomes.

Paral·lelament, l'estudi de Jesús Alturo i Tània Alaix apunta noves bases sobre els orígens de la llengua catalana i els testimonis més antics que es coneixen els han permès avançar el moment de la formació de la llengua catalana al segle IV.  

En aquest sentit, han treballat amb exemples extrets de les obres de sant Pacià, bisbe de Barcelona, i han elaborat una llista dels trenta primers escriptors catalans del període preliterari, als quals anomenen els 30 "patriarques" del català preliterari.

Quin document és més antic

Segons assenyalen els autors, la recerca plasmada a "Lletres que parlen" s'ha materialitzat "a partir d'estudis paleogràfics, filològics i sociohistòrics que combinen l'anàlisi directa i personal de les fonts primàries amb el màxim rigor científic". 

Pel que fa a la tasca i les fonts consultades, els autors indiquen que és "fruit d'una investigació continuada en el temps" durant la qual han analitzat milers de manuscrits d'arxius i biblioteques històriques catalanes, espanyoles i de països europeus com França, Itàlia i el Vaticà. 

En la determinació del "Llibre dels jutges" com a primer document escrit en llengua catalana en contraposició als estudis que s'han fet fins ara, la recerca d'Altura i Alaix apunta a:

"Les parts lleument socarrimades que els investigadors han detectat en el tall i en els extrems del pergamí (del 'Liber iudicum') serien conseqüència del foc que el 1090 va malmetre Santa Maria d'Organyà."

Posteriorment, el pergamí hauria estat reaprofitat a inicis del segle XVI com a coberta d'algun lligall de documents o de llibre parroquial de Conques, vila pròxima a Organyà.

Els investigadors es refermen en el fet que les "Homilies d'Organyà" es van copiar al voltant de 1220, a la mateixa canònica on s'havia copiat el primer "Llibre dels jutges". 

A part d'anticipar la creació del manuscrit al de les homilies, Alturo i Alaix daten a la mateixa època, entre 1220 i 1230 o posteriorment, i no pas a finals del segle XII, la segona còpia del "Llibre dels jutges" que es conserva a la Biblioteca de Montserrat. 

Per completar el relat, els investigadors assenyalen que, tant el fragment del "Llibre dels jutges" de la Seu d'Urgell (el primer i suposadament més antic que les homilies) com el de l'Abadia de Montserrat "s'haurien copiat a partir d'una sola traducció, i no de dues com s'havia considerat fins ara".

Aquesta traducció del llatí al català l'haurien fet diversos juristes en col·laboració, sota la direcció del jutge de Barcelona Ponç Bonfill Marc, mestre de jutges, el primer terç del segle XI.