Només es recupera un mosaic de 50 metres quadrats de la vil·la romana de Sagrera
Segons l'Ajuntament de Barcelona, les restes es desmuntaran seguint el mètode arqueològic fins al nivell que requereixi l'obra. Els experts determinaran la destinació final de les restes, però el mosaic de petites peces cúbiques de colors i els objectes de ceràmica s'arxivaran al Museu d'Història de Barcelona. La resta, es documentarà i es tornarà a tapar. La troballa no alterarà el calendari previst per a la circulació de l'AVE, però podria condicionar les obres dels accessos a la futura estació.
La vil·la romana està situada a la Sagrera, al costat d'un pont provisional que ha de substituir l'actual pont del Treball Digne. Segons el gestor ferroviari Adif, va ser a mitjans d'agost quan van comunicar la troballa, encara que alguns veïns de la zona van veure com s'aturaven les excavadores i hi entraven els arqueòlegs a finals de juliol.
La vil·la, trobada gràcies a les obres del TGV, data del segle I dC i podria haver estat habitada fins al segle V. Aleshores, Barcino estava envoltada de cases de camp i conjunts residencials. En el cas de la Sagrera, probablement seria una vil·la termal, ja que s'hi ha trobat una piscina i les restes d'un hipocaust, el recipient on s'acumulava l'aire calent provinent del forn i que escalfava l'aigua. També s'hi han trobat peces de ceràmica, diverses sitges per guardar gra i els ossos d'un animal que podria ser un poltre. Segons els arqueòlegs municipals, les parets ja desaparegudes podrien correspondre a un espai ornamental semblant a un santuari mitològic.
La vil·la, trobada gràcies a les obres del TGV, data del segle I dC i podria haver estat habitada fins al segle V. Aleshores, Barcino estava envoltada de cases de camp i conjunts residencials. En el cas de la Sagrera, probablement seria una vil·la termal, ja que s'hi ha trobat una piscina i les restes d'un hipocaust, el recipient on s'acumulava l'aire calent provinent del forn i que escalfava l'aigua. També s'hi han trobat peces de ceràmica, diverses sitges per guardar gra i els ossos d'un animal que podria ser un poltre. Segons els arqueòlegs municipals, les parets ja desaparegudes podrien correspondre a un espai ornamental semblant a un santuari mitològic.
