Milers de persones marxen a Perpinyà per demanar la unitat nacional dels Països Catalans
Unes 5.000 persones, segons les entitats organitzadores, i unes 1.500, segons fonts policials, han participat aquest dissabte en una marxa pels carrers de Perpinyà coincidint amb l'acte final del Correllengua. Han reivindicat un any més la unitat nacional i lingüística dels Països Catalans en un ambient festiu i sense incidents sota el lema ''Esborrem el Tractat dels Pirineus'', del qual se celebren just ara 350 anys des que es va firmar. Segons l'organització, aquest tractat va suposar l'empobriment de la Catalunya Nord, ja que diuen que Perpinyà va passar de ser la segona ciutat de Catalunya a la capital del departament més pobre de l'Estat francès.
Va ser a l'illa dels Faisans, al mig del riu Bidasoa, a Hendaia, que el cardenal Mazzarino, representant del rei de França Lluís XIV, i Luis de Haro, en nom de Felip IV de Castella, van firmar el Tractat dels Pirineus el 7 de novembre de 1659. Aquest acord de pau que es va negociar sense consultar les Corts catalanes va significar la partició de Catalunya i l'annexió per França dels comtats del Rosselló i mitja Cerdanya.
350 anys després, la frontera imposada pel Tractat dels Pirineus continua sent una de les menys permeables de la Unió Europea en matèria de tràmits administratius o fiscals. D'altra banda, la falta d'organització i d'oferta de proximitat en matèria de correus i telefonia, i de mobilitat, també dificulta el desenvolupament dels intercanvis econòmics i socials entre les comarques de Girona i Perpinyà.
Deixada de banda pel calendari francès de les celebracions històriques, la data del Tractat dels Pirineus va ser recuperada al principi dels anys 80 per les entitats catalanistes de la Catalunya Nord, que cada any, coincidint amb aquesta efemèride, es manifesten en favor de la unitat de la llengua i de la cultura dels Països Catalans.
Els actes han començat de bon matí amb una fira d'entitats, al migdia hi ha hagut un dinar popular i a la tarda les entitats s'han concentrat a la plaça de Catalunya per manifestar-se. La marxa s'ha fet en un ambient festiu i ha transcorregut sense incidents.
350 anys després, la frontera imposada pel Tractat dels Pirineus continua sent una de les menys permeables de la Unió Europea en matèria de tràmits administratius o fiscals. D'altra banda, la falta d'organització i d'oferta de proximitat en matèria de correus i telefonia, i de mobilitat, també dificulta el desenvolupament dels intercanvis econòmics i socials entre les comarques de Girona i Perpinyà.
Deixada de banda pel calendari francès de les celebracions històriques, la data del Tractat dels Pirineus va ser recuperada al principi dels anys 80 per les entitats catalanistes de la Catalunya Nord, que cada any, coincidint amb aquesta efemèride, es manifesten en favor de la unitat de la llengua i de la cultura dels Països Catalans.
Els actes han començat de bon matí amb una fira d'entitats, al migdia hi ha hagut un dinar popular i a la tarda les entitats s'han concentrat a la plaça de Catalunya per manifestar-se. La marxa s'ha fet en un ambient festiu i ha transcorregut sense incidents.
