Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Barcelona

Mas diu que no va parlar de finançament a la Conferència de Presidents perquè Catalunya ha de sortir del "cafè per a tothom"

El president diu que va evitar entrar en el debat sobre la reforma del model de finançament que va sorgir en la Conferència de Presidents perquè Catalunya ha de sortir del "cafè per a tothom". Diu que no es va voler desmarcar del missatge de seriositat de cara a l'exterior i els mercats.

Victòria Miró Actualitzat
El president Artur Mas ha explicat durant la valoració de la Conferència de Presidents que ha fet al Parlament que va evitar intervenir en el debat sobre la necessitat d'un nou finançament autonòmic perquè Catalunya "ha de sortir del cafè per a tothom" i perquè no es convertís en "l'ase dels cops". Mas ha declarat que "voluntàriament, em vaig abstenir d'intervenir-hi" perquè si no els retrets se'ls hagués endut Catalunya, per no ser lleial en un moment tan dur.

"Jo ahir no em vaig voler desmarcar d'un acte de seriositat i responsabilitat en un moment en què el món i els mercats ens miraven", ha dit el president de la Generalitat, que ha subratllat que això no vol dir que estigui d'acord amb el que s'hi va dir. En un altre moment, també ha usat una altra expressió per indicar el mateix: "Vaig intentar no desviar l'atenció", ha conclòs.

Fugir del "cafè per a tothom"

Però Mas ha insistit que "Catalunya ha d'evitar caure en el 'cafè per a tothom' perquè això no té una bona sortida per a nosaltres" i ha argumentat que si Catalunya entra a debatre dins del marc actual automàticament "tothom voldrà els mateixos diners". Sortir del "pot comú" és l'objectiu de Mas, que ha explicat que mentre ell guardava silenci la qüestió va generar un "debat intens" en el qual "no hi va haver unanimitat, acords ni posicions conjuntes". Això va contrastar amb el compromís sobre el compliment de l'objectiu de dèficit per aquest any i amb l'acord per revisar el seu repartiment de cara al 2014.

L'"injust i deslleial" repartiment del dèficit

Les crítiques més dures de Mas han estat per la manera com el govern central carrega els esforços per complir amb l'objectiu del dèficit, un repartiment que ha qualificat d'"injust i deslleial" en diverses ocasions i que, segons ha alertat, posa en perill la cohesió social perquè "ens obliga a retallar en sanitat, educació i serveis socials".

Per Mas, l'acord per revisar aquest repartiment de cara a l'objectiu del dèficit per al 2014 no és acceptable i ha demanat que es revisi ja per al 2013. El president, que ha explicat que els presidents autonòmics van aconseguir incloure aquesta promesa de revisió del repartiment no prevista pel govern central, considera que a les autonomies, que segons ha explicat representen el 37 o 38% de la despesa total de l'Estat, se'ls demana anar molt més ràpid que al govern central en la reducció de la despesa i "això posa en risc les línies bàsiques de cohesió social".

Mas ha recordat que per al 2013, el compromís amb la UE és fer un dèficit del 4,5% PIB, del qual un 3,8% se'l reserva l'Estat, mentre que a les autonomies se'ls exigeix fer un 0,7% a les autonomies. Per això, seguint aquesta lògica, Mas ha indicat que l'ajust de les autonomies hauria de ser d'un terç del total.

Mas ho ha qualificat de "repartiment irreal", i ha alertat del risc d'acabar fent-se trampes al solitari. "Això és l'últim que s'ha de fer perquè Espanya té un problema de manca de credibilitat que s'està intentant corregir". Ha fet referència a la fama de poca credibilitat del govern espanyol, que precisament publica "The Guardian".

Ningú pregunta per la independència


Sobre el procés que s'ha accelerat en les darreres setmanes a Catalunya, "ningú allà a dintre em va fer cap tipus de referència, ni la més mínima". Artur Mas ha reiterat que la cinquena Conferència de Presidents va eludir parlar sobre el model d'Estat i ho ha trobat "curiós, no sé quina interpretació fer-ne", tot i que ha reconegut que ell també va evitar parlar d'altres temes que no fossin els marcats per llançar un missatge clar a l'exterior.

Tibantor amb Soraya

Mas també s'ha referit a la cara de contrarietat i la tibantor captades durant una conversa amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. El president ha explicat que va ser fruit de la sorpresa de trobar-se un document que no se'ls havia avançat que no li va agradar en començar-lo a llegir perquè "o li faltaven coses o deia coses que no havia de dir". Això va donar lloc a una "conversa educadíssima" per aclarir-ho i la qüestió no va anar més enllà, ha dit Mas.

Tot plegat, l'endemà de ser protagonista en la cinquena convocatòria de la Conferència de Presidents convocada per Rajoy al Senat.

Els presidents: "Unitat", "integritat" i "marc constitucional"

Els diversos presidents autonòmics ja van valorar la conferència al Senat després de la Conferència de Presidents. Pel que fa a Mas, alguns dirigents autonòmics, com el de Madrid o el d'Andalusia, van qualificar d'"impecable" el comportament del president durant la cimera, mentre que el lehendakari basc, Patxi López, va optar per defensar, directament, un estat federal. "Jo em sento molt  còmode en una aposta federal, de fet pertanyo a un partit federal i federalista. I crec que Espanya necessita aquest òrgan territorial (el Senat, on es va fer la reunió) i necessita lleialtat institucional", van  ser les paraules que va pronunciar el lehendakari López. Va ser l'únic que va parlar de federalisme.

Monago
En canvi, el president d'Extremadura, José Antonio Monago, es va presentar davant els periodistes amb l'exemplar de la Constitució Espanyola sobre el qual juren el càrrec els presidents extremenys. Un exemplar amb una mida especialment grossa que va mantenir alçat mentre assegurava que s'havia de posar en valor la Carta Magna i feia una defensa aferrissada de la unitat d'Espanya.

"El meu escut és l'escut d'Espanya i el que era realment rellevant avui era defensar el nostre marc constitucional", va dir José Antonio Monago.

També el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, va ser contundent per demanar que s'aparquin propostes sobiranistes. González va subratllar "la importància que té el compromís conjunt de defensar la unitat i la integritat territorial i el marc constitucional en què exercim les nostres funcions en defensa de l'interès general, que no és altre que l'interès de tots els espanyols de tots els territoris d'Espanya".

Pel que fa a José Antonio Griñán, president de la Junta d'Andalusia, ha indicat: "Jo no recordo que hi hagi hagut cap retret al president de Catalunya, vaja, si no és que ha estat indirectament... Directament no n'hi ha hagut, perquè, a més, la intervenció del president Mas ha estat impecable".

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut