Dues imatges preses durant la Conferència de Presidents.
Dues imatges preses durant la Conferència de Presidents.
Barcelona

Les conferències de presidents: Del "talante" de Zapatero al control de Rajoy

La idea que Zapatero va posar en marxa el 2004 per consensuar polítiques autonòmiques i buscar solucions amb el govern central, torna tres anys després que caigués en l'oblit recuperada per un Rajoy que busca refermar-se com a líder davant la UE.

Victòria MiróActualitzat
La idea de la Conferència de Presidents, reunir periòdicament a tots els presidents autonòmics amb el govern central per consensuar polítiques i trobar respostes comunes als problemes dels diferents territoris, va sorgir de l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Era el 2004 i feia pocs mesos que Zapatero havia arribat al poder després de guanyar les eleccions generals de forma inesperada el 14 de març. Aterrava amb el seu "talante", aires renovadors i un discurs federalista que parlava de l'Espanya de les autonomies.

Primera Conferència de Presidents

Poc més de mig any després, el 28 d'octubre del 2004, es va celebrar la primera Conferència de Presidents que va aplegar presidents ja històrics com Pasqual Maragall, Juan José Ibarretxe o el ja difunt Manuel Fraga. Tot i el bon ambient imperant en aquella primera cita, que va durar tres hores, el cap de l'executiu espanyol ja aleshores es va veure obligat a tirar pel dret i fixar el temari i l'ordre del dia ell sol després que no se'n va sortir en la reunió preparatòria. Aquella primera trobada va servir bàsicament per fer-se la foto de família i institucionalitzar la conferència, fixant la participació de les 17 autonomies més Ceuta i Melilla. La reunió va tenir lloc al Senat -que des d'aleshores ha acollit sempre aquestes trobades- encara que Maragall va proposar que Barcelona en fos la seu.

Segona Conferència de Presidents

La segona convocatòria es va celebrar menys d'un any després, el 6 de setembre del 2005 i va tenir com a únic tema la negociació del finançament sanitari per mantenir la despesa. Zapatero tenia pressa per poder incloure-ho en els pressupostos del 2006 i al final de la trobada va declarar que s'havia assolit "un consens bàsic". Però el portaveu dels presidents autonòmics del PP, Pedro Sanz, president de La Rioja, va negar cap acord i va criticar durament la proposta econòmica de Zapatero, que triplicava la quantitat fixada prèviament. Esperanza Aguirre, com a presidenta de la Comunitat de Madrid, va tancar la qüestió amb un "a cavall regalat no li miris el dentat".

Aquella trobada va obviar fer cap referència a l'Estatut de Catalunya, que es trobava a la recta final abans de la seva aprovació al Parlament i que acabava d'aixecar una forta polèmica. Fonts del govern espanyol van dir que no s'havia parlat de l'Estatut perquè "condueix amb freqüència a la crispació i la demagògia".

Tercera Conferència de Presidents

La tercera convocatòria es va endarrerir fins al gener del 2007 i es va tancar amb un acord per incentivar la inversió en I+D per arribar a la mitjana europea, amb un mapa de grans infraestructures científiques i tecnològiques i un pacte per a la immigració que ajudés a coordinar l'atenció humanitària, especialment en el cas dels menors que arribaven sols a la Península. La crisi encara no s'albirava i l'arribada d'immigrants i la seva integració era el gran repte al qual s'enfrontava Espanya.

I l'última de Zapatero...

Així es va arribar a la Quarta Conferència de Presidents el 14 de desembre del 2009, a la qual es va entrar sense cap proposta concreta per combatre l'atur i es va sortir amb greus acusacions del PP al PSOE de provocar la major destrucció de llocs de treball i de caure en el malbaratament.

Zapatero ja no va tornar a convocar cap altra vegada la Conferència de Presidents durant la seva segona legislatura marcada per l'empitjorament de les dades econòmiques a causa d'una greu crisi econòmica que el va dur a perdre les eleccions.

Com arribem a la cinquena

Però després de la seva victòria electoral el 20 de novembre passat, el president de l'executiu del PP, Mariano Rajoy, ha recuperat novament la Conferència de Presidents Autonòmics després de la petició reiterada del president andalús, José Antonio Griñán, que ha demanat que s'analitzin "ingressos i despeses" de les diferents comunitats autònomes i es doni la sensació de "fortalesa de país".

Lluny de l'esperit que la va inspirar per primer cop, Rajoy -pressionat per l'exigència del compliment de l'objectiu del dèficit i pendent de demanar el segon rescat d'Espanya- ha convocat finalment la Cinquena Conferència de Presidents. Rajoy s'hi trobarà dotze presidents autonòmics del PP del total de disset que intentaran fer pinya amb ell per aturar les aspiracions sobiranistes del president Artur Mas.

A més de la qüestió independentista, Rajoy hi veu una oportunitat per mostrar a Europa que controla la despesa de les autonomies i que segueix els passos marcats per la UE per sortir de la crisi.
Anar al contingut