Macron ofereix a Còrsega una autonomia limitada i inèdita a l'illa

Hi havia molta expectació per la visita d'Emmanuel Macron a Còrsega i se l'ha vist amb una actitud i una comprensió molt diferents de les que va tenir en el seu primer viatge a l'illa com a president el 2018. Llavors, el concepte "autonomia" ni tan sols semblava una possibilitat per a l'Elisi, i la idea de donar a Còrsega un estatus diferenciat i especialment reconegut a la resta de regions franceses sonava gairebé a utopia.

Però, el març del 2022, l'illa va esclatar amb enfrontaments i disturbis arran de l'assassinat en una presó de màxima seguretat d'Yvan Colonna, un líder independentista cors condemnat per haver matat un prefecte (o governador) de l'illa el 1998. Aquell esclat reflectia un malestar molt profund i històric dels corsos, especialment de la joventut, i va servir perquè París obrís els ulls, reconegués el problema i acceptés obrir una taula de negociacions amb les forces nacionalistes, les majoritàries a l'illa.

"L'audàcia de construir una autonomia per a Còrsega"

I els fruits de 18 mesos de treball d'aquella taula s'han vist aquest dijous, en l'esperada intervenció de Macron davant l'Assemblea de Còrsega a la ciutat de Bastia. L'ha precedit el parlament del líder cors, Gilles Simeoni, que han celebrat el canvi de to de París, s'ha mostrat molt cordial amb el president i li ha recordat que l'illa i França estaven "davant el moment de la veritat".

"Hem de treballar plegats per construir una solució política i equilibrada que sigui acceptada per totes les parts, tant a Còrsega com a París (...) Doneu el senyal, president de la República, donem el senyal plegats i ens en sortirem."

I ha arribat el torn de Macron, que ha recollit el guant i ha proposat que la Constitució francesa reconegui amb un nou article l'especificitat històrica i cultural de Còrsega i que es doti l'illa d'una autonomia inèdita a la França metropolitana. Ara és una col·lectivitat, una fórmula que li dona una mica més de poder que a la resta de regions franceses, però lluny de les aspiracions nacionalistes.

Macron, avui, ha ofert un salt qualitatiu i s'ha avingut a esquerdar, ni que sigui una mica, l'esperit centralista que defineix l'Estat francès.

"Tinguem l'audàcia de construir una autonomia per a Còrsega dins la República. Aquesta autonomia ha de ser el mitjà per construir plegats el futur, sense la desvinculació de l'Estat. No serà una autonomia contra l'Estat ni una autonomia sense l'Estat. Serà una autonomia per a Còrsega dins la República."

Sis mesos per pactar un estatut

Macron ha donat sis mesos als polítics corsos perquè elaborin una proposta d'estatut i la consensuïn amb París. I no hi haurà, diu, línies vermelles per bé que ha rebutjat el que ha titllat d'"importació d'altres models mediterranis i illencs", com podria ser l'autonòmic espanyol.

"La nova etapa institucional que volem posar en marxa ha de permetre a Còrsega conservar la seva ànima i la seva identitat mentre es manté dins els límits de la República", ha dit Macron.

Reconeixement limitat per a la llengua corsa

El president francès també s'ha mostrat disposat a transferir algunes competències a l'illa (no ha especificat quines) així com impulsar l'ús de la llengua corsa l'escola i a l'espai públic; "és el vostre desig, el comparteixo i me'l faig meu", ha assegurat cap d'Estat francès. Ara bé: ha ignorat les reivindicacions nacionalistes que el cors fos llengua cooficial o que els habitants de l'illa tinguessin un estatut de resident diferenciat.

Preguntats sobre com valoraven el discurs de Macron un cop ha abandonat l'assemblea de Bastia, es respirava un aire de moment històric entre els líders nacionalistes. Un dels més destacats, Jean-Christophe Angelini, s'ha declarat "satisfet i prudent".

"Satisfet, perquè escoltar parlar del futur d'una comunitat única, de la inclusió de la nostra illa a la Constitució, de recursos potents per a la llengua i la terra, són motius d'interès i satisfacció prou potents. Al mateix temps, som prudents perquè tots sabem que amb això no n'hi ha prou per garantir una solució política, i que encara ens queda molta feina per fer els propers mesos".

Angelini és conscient que per complir amb totes les promeses, especialment la del canvi constitucional per reconèixer la particularitat de Còrsega, Macron necessitarà comptar amb una gran majoria dels vots al Senat i no està clar que ara com ara els tingui, ni a la dreta ni a l'esquerra.

Efecte dominó per a altres regions de França?

En un xat amb el diari Le Monde, li han preguntat a André Fazi, cap del departament de Ciències Polítiques de la Universitat Pasquale-Paoli de Còrsega, si arran del que s'està donant i reconeixent a Còrsega pot haver-hi un efecte dominó en altres nacionalismes regionals a França com ara el bretó, el basc o el català.

El professor Fazi descarta d'entrada aquesta possibilitat, començant perquè "els autonomistes bretons o bascos estan molt lluny de gaudir del mateix nivell de representació que els autonomistes corsos", que tenen majoria absoluta al Parlament de Bastia.