Llum verda del Congrés per debatre la regularització de mig milió de persones

Amb el vot en contra únicament de Vox, una ILP avalada per 900 organitzacions passa el primer filtre i es debatrà en comissió. T'expliquem què implica i quantes regularitzacions hi ha hagut.

Actualitzat

Tots els grups parlamentaris menys Vox han aprovat aquesta tarda que es debati la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que reclama la regularització de prop de mig milió de persones migrades en situació irregular que viuen i treballen a Espanya des d'abans del 2021.

Es tracta d'una proposta avalada per 900 organitzacions i la firma de més de 700.000 persones, que sota el títol "Regularización Ya" fa més de dos anys que van impulsar entitats antiracistes i aquest dimarts supera el primer tràmit al Congrés. 

Amb el suport de PSOE, Sumar i els altres socis de la investidura, entre els quals ERC, Junts, PNB, EH Bildu i BNG, però també el PP, la iniciativa passarà a comissió, el pas previ a què després torni al ple per a la seva aprovació definitiva.

Si finalment s'aprovés, seria la novena gran regularització des de 1985. En els vuit processos anteriors s'havia posat fi a una irregularitat que afectava prop d'un milió de persones sota governs tant del PSOE com del PP.

En aquesta ocasió, només Vox hi votarà en contra, tot i que alguns grups, com PSOE i Junts, han informat que votaran 'sí' a canvi de presentar esmenes durant el procés parlamentari, més endavant.


En marxa des de fa més de dos anys

La proposta es va registrar ja en la passada legislatura, però s'ha reprès en aquesta, ja que les ILP són les úniques iniciatives que no decauen amb la dissolució del Congrés. Amb aquest mecanisme, qualsevol proposta amb el suport mínim de mig milió de ciutadans espanyols pot ser presentada a la Cambra pel seu debat.

En aquest cas, el que reclama és que es regularitzin --és a dir, es doni permís de residència i treball-- a les persones migrants que estiguessin ja a l'Estat abans de l'1 de novembre de 2021, quan es va iniciar la campanya, encara en plena pandèmia.

Les entitats antiracistes que l'impulsen van destacar que l'emergència sanitària havia posat de manifest el rol "imprescindible" de les persones migrades en sectors clau:

"Han donat la cara per la societat en sectors imprescindibles com les cures, el repartiment a domicili o la recollida de fruita i verdura. Amb això van pagar un altíssim preu en forma de contagis i morts. La nostra societat hi té un deute de gratitud"

Les organitzacions afirmen que la Llei d'Estrangeria articula un procés per obtenir els papers "insuficient i limitat" que "no s'ajusta a la realitat" de les persones que necessiten accedir-hi. 

"Aquesta dinàmica genera una espiral de vulnerabilitat i desprotecció que augmenta l'exclusió social i impacta al conjunt de la societat"

 

Regularitzar pels drets humans, però també per la contribució econòmica

La justificació de la mesura s'articula d'acord amb el respecte als drets humans, però el text també es refereix als efectes que té pel conjunt de la societat espanyola el fet que hi hagi persones sense papers.

La pèrdua d'aportació econòmica i fiscal per part de persones condemnades a treballar en l'economia submergida n'és un: "La irregularitat impedeix a molts migrants contribuir dignament". 

"Una regularització afloraria, ràpidament i eficaçment, el gran potencial dels seus impostos directes i de les contribucions d'empleats i ocupadors al sistema de Seguretat Social".

El text també assenyala les conseqüències sobre uns serveis públics dimensionats per menys gent de la que realment els utilitza i el dèficit de "governança pública" que això comporta.

 

Un mecanisme que no és inèdit, ni a l'Estat ni a la Unió Europea

Si finalment s'aprova, aquesta regularització seria la novena que duu a terme Espanya des del 1985. Anteriorment, tant governs del PP com del PSOE n'havien impulsat, amb el resultat d'un milió de persones regularitzades.

A tota la Unió Europea, els col·lectius impulsors defensen que entre 1996 i 2008 se n'han fet 43 a 17 estats membres. Les més recents van ser les d'Itàlia i Portugal durant la pandèmia.

A Espanya, l'última va ser el 2005, fa gairebé 20 anys. La va implementar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i va beneficiar mig milió de migrants. Les anteriors s'havien aconseguit després de mobilitzacions històriques del moviment migrant --com la tancada a l'Església del Pi, a Barcelona-- o de successos tràgics com la mort de 12 equatorians en un accident de trànsit quan anaven a treballar al camp a Lorca (Múrcia).

La iniciativa destaca que la proposta té encaix en l'ordenament jurídic espanyol i comunitari, i també s'alinea amb acords internacionals signats per Espanya, com l'Agenda 2030 de l'ONU, el Pacte Mundial per una Migració Segura, Ordenada i Regular i el Pacte Europeu sobre Migració i Asil, del 2008 però amb una proposta de reforma sobre la taula, del 2020.

"La proposta de reforma no estableix cap prohibició o limitació d'aquest tipus de processos de regularització, sempre que se segueixin fent cas per cas, com proposa aquesta iniciativa"

 

ARXIVAT A:
MigracionsDrets humansCongrés dels Diputats
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut