Llibertat sota fiança per a dos CDR més dels detinguts en l'operació Judes

Llibertat provisional per a dos més dels CDR investigats per terrorisme en l'operació Judes. Aquest dijous, dia de Sant Esteve, l'Audiència Nacional ha decretat llibertat sota fiança de 5.000 euros per a Ferran Jolis. Hores més tard, també ha decretat llibertat sota fiança, en aquest cas de 10.000 euros, per a Alexis Codina.

Codina i Jolis, que duien més de tres mesos en presó preventiva, se sumaran als tres detinguts el 23 de setembre que van sortir en llibertat divendres passat.

Amb Codina ja són cinc els CDR que seran alliberats i en queden dos a la presó. La setmana passada van sortir de Soto del Real Xavier Buïgas, Xavier Duch i Eduard Garzón, després que l'Audiència Nacional els deixés en llibertat sota fiança de 5.000 euros.

Els únics investigats de l'operació Judes que queden a la presó són Germinal Tomàs i Jordi Ros, a qui els investigadors situen en el "nucli productor" del grup, igual que Codina.

Així doncs, per a aquest cinquè CDR s'ha imposat una fiança de 10.000 euros, més alta que als altres quatre, per a qui va ser de 5.000.

A diferència dels altres investigats, la Fiscalia es va oposar a la llibertat de Codina en considerar que podia tenir a casa "un laboratori clandestí" per fabricar explosius.

Un moment de la declaració d'Alexis Codina a l'Audiència Nacional

No hi havia explosius al domicili de Codina

La sala penal de l'Audiència ha constatat que no han trobat en la pericial feta pels dos tècnics del Grup de Desactivació d'Explosius de la Guàrdia Civil de Barcelona cap referència "a l'existència d'explosius" entre les substàncies trobades al domicili de Codina.

Entre el que apunten que es va trobar a casa seva hi ha "únicament substàncies que degudament barrejades i seguint els corresponents prodeciments tècnics podrien arribar a convertir-se en explosius".

La resolució estima parcialment el recurs presentat per la defensa de Codina i conclou que no tenia explosius al seu domicili:

"No existeix en l'escorcoll del domicili la substància termita, sinó precursors d'aquesta."

Tot i això, sí que remarquen que Codina tenia "documents amb informació per elaborar explosius".

En l'escrit, la sala constata l'existència "objectiva" d'aquestes substàncies precursores "que no són en si mateixes explosius", tot i que "sense entrar a valorar les declaracions de descàrrec del recurrent en el sentit que les substàncies eren utilitzades en la seva feina de restaurador".

La sala penal ha apreciat en Codina "arrelament" personal, social i familiar. A més, l'Audiència creu que no existeix risc d'entorpir el procediment o de destruir proves.

El magistrat imposa mesures cautelars un cop Codina depositi la fiança i quedi en llibertat. Així, el cinquè CDR detingut el 23S que sortirà en llibertat haurà de presentar-se setmanalment davant del jutjat o la comissaria dels Mossos més pròxima al seu domicili.

També li prohibeix la sortida del territori amb la retirada del passaport i haurà de comunicar el domicili on se'l pot localitzar.

Jolis no formava part del "nucli productor"

Segons el sumari de la causa, Jolis era un dels experts en informàtica del grup i formava part del "nucli executor". El seu rol era una peça clau en l'èxit de l'organització, perquè permetia garantir-ne la permanència en el temps a través de la protecció de les comunicacions.

Jolis hauria rebut del també investigat Xavier Buïgas l'encàrrec d'establir una xarxa de comunicació segura i indetectable per poder mantenir comunicacions des de l'interior del Parlament, la instal·lació de la qual es faria en establiments i restaurants propers mitjançant la usurpació de punts wi-fi públics i privats.

Durant el seu interrogatori davant del jutge, Jolis va explicar que se li havia encarregat la seguretat informàtica d'una hipotètica ocupació del Parlament després de la sentència del procés.

Els plans "venien de part de Presidència" i incloïen que Quim Torra, conegut amb el nom en clau de "Gandalf", es quedés "tancat dins de la cambra pel dia D".

Declaració de Ferran Jolis a l'Audiència Nacional

Igual que va fer amb els tres CDR alliberats divendres passat, la Fiscalia es va mostrar d'acord a mantenir la mesura de presó provisional, però no es va oposar a la imposició d'una fiança.

Pel seu advocat, Carles Perdiguero, aquest canvi d'actitud del tribunal demostra que Jolis no hauria d'haver ingressat mai en presó preventiva:

"Hem de tenir en compte que estem en una fase d'instrucció i que, per tant, no estem en un judici. Al·legar ara uns fets quan cap d'aquests fets ha estat provat i quan totes aquestes persones gaudeixen de presumpció d'innocència em sembla que en tot cas no és el procediment legal correcte. El que s'havia de valorar i s'ha de valorar és la situació personal d'aquesta persona. Per tant, com que no es donaven aquestes circumstàncies, aquesta persona no hauria d'haver entrat a la presó"

Jolis és un dels dos únics investigats que van accedir a declarar després de la seva detenció el mes de setembre passat, assistits per advocats d'ofici, que després van canviar per lletrats del col·lectiu Alerta Solidària, organització vinculada a l'entorn independentista.

Alerta Solidària va denunciar que tant la detenció com la declaració van estar plenes d'irregularitats.

La defensa va presentar fa tres setmanes als jutjats de Sabadell una querella pel tracte rebut per Jolis des de la seva detenció fins al seu empresonament.

Jolis i Codina encara passaran una nit més a la presó de Soto del Real i no sortiran fins aquest divendres, segons ha anunciat Alerta Solidària.

🔒L'Alexis i el Ferran dormiran avui encara a la presó 🔒

Malgrat que hem intentat agilitzar la gestió de les fiances tot va massa lent avui, aquí i a Madrid 😤

Demà al matí podrem retrobar els nostres companys i esperem que ben aviat la resta de presos i exiliats!#TotesACasa pic.twitter.com/8C4iHBIiNZ

— Alerta Solidària (@AlertaSolidaria) December 26, 2019

Manifestació per reclamar la llibertat dels CDR detinguts a la plaça del Rei de Barcelona (ACN / Blanca Blay)

Més de tres mesos empresonats

Jolis i Codina van ser detinguts el 23 de setembre en l'operació Judes, juntament amb set persones més.

A tots ells se'ls acusa de formar part presumptament de l'Equip de Resistència Tàctica (ERT), una facció radicalitzada dels CDR que suposadament planejava sabotatges amb explosius amb motiu de la sentència del procés.

El jutge els imputa delictes de pertinença a organització terrorista, conspiració per causar estralls i fabricació i tinença d'explosius.

Torra diu que Sánchez hauria de demanar disculpes

Els alliberaments de cinc detinguts en l'operació Judes - dos aquest dijous i tres la setmana passada - han deixat tocades les tesis de Guàrdia Civil i fiscalia que els vinculaven amb un grup terrorista. Aquestes tesis van ser filtrades durant dies a mitjans de comunicació i va provocar una picabaralla dialèctica entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Sánchez va exigir a Torra a finals de setembre una condemna rotunda de qualsevol tipus de violència en l'independentisme. Ara, Torra reclama a Sánche una disculpa:

Difamació rere difamació, durant dies i dies vaig/vam ser acusats "d'emparar la violència". Celebro que els empresonats del 23S surtin d'una presó on no haurien d'haver entrat mai. Molts han de demanar perdó. I el primer que ho ha de fer ha de ser el president Sánchez. https://t.co/Q1Bet6eIju

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) December 27, 2019