L'insòlit cas del santuari de la Mare de Déu del Coll: Susqueda i Osor se'l disputen
El conflicte s'arrossega des de fa un segle i el repartiment dels límits fronterers dibuixa un repartiment peculiar: el santuari queda literalment partit per la meitat
El santuari de la Mare de Déu del Coll, a la comarca de la Selva, té quatre punts d'interès: el temple, un hostal, un restaurant i un cementiri. Menys d'una hectàrea de terreny en discussió entre els municipis d'Osor i Susqueda, a la comarca de la Selva.
La comissió de Delimitació Territorial de la Generalitat té pendent validar l'alteració de termes proposada per Susqueda, amb tots els terrenys al seu municipi.
La disputa es remunta al 1927
La Direcció General d'Administració Local (DGAL) va definir el 2015 la frontera entre els dos pobles i va dividir el veïnat: el santuari per Osor i l'hostal per a Susqueda, mentre que el cementiri i la rectoria --ara, un restaurant-- quedaven tallats per la meitat. Una qüestió que el TSJC va refermar a favor d'Osor el 2020. Un sense sentit per a l'alcaldessa de Susqueda, Eva Viñolas:
"Els morts entren per Osor, on tenim la porta. La línia divisòria passa pel mig i queden enterrats a Susqueda."
Una acta cadastral de 1927 havia atorgat el temple a Osor. La batlle de Susqueda, contrària a la reestructuració de 2015, defensa que tot el coll forma part del seu municipi perquè han ofert els serveis i han pagat les factures d'aigua, llum i carreteres del veïnat: "Susqueda està pagant les despeses del manteniment de tots els serveis d'aquest entorn des de sempre.".
Les parts mai no s'han posat d'acord en anys de negociacions i l'alcalde d'Osor, Joan Pla, assegura que té la voluntat de mancomunar serveis i adoptar convenis de col·laboració, malgrat la divisió dels terrenys on s'ubiquen aquests espais, propietat del Bisbat de Vic.
"Tenen l'obligació de tenir tots els serveis, perquè tota aquesta part i tot el veïnat és Susqueda i no és Osor."
Segons Viñolas, davant la negativa d'Osor de repartir-se les despeses, Susqueda ha proposat una alteració dels termes municipals, incloent-hi el temple. L'informe que han presentat a la comissió de Delimitació Territorial de Catalunya, un òrgan del govern, ha rebut el vistiplau unànime dels seus disset membres. És un dictamen que ha de validar una comissió judicial assessora de la Generalitat.
Un negoci entre dos municipis
La insòlita frontera provoca situacions peculiars. L'antiga rectoria del santuari és ara un restaurant que literalment té una part del local a Osor i l'altra a Susqueda, com detalla l'alcaldessa:
"Els lavabos dels homes i el menjador són a Osor. Els lavabos de les dones i la cuina, a Susqueda."
La distribució del local provoca que el restaurant s'enfronti a dues normatives. L'alcalde Joan Pla assegura que mai ha estat un problema administratiu per a l'Ajuntament d'Osor, però l'alcaldessa Eva Viñolas matisa: "Troba la complicació que el POUM de Susqueda li deixa fer unes coses i les normes subsidiàries que encara té Osor li'n deixen fer unes altres."
L'aplec popular, també en disputa
Els veïns apel·len al bon veïnatge amb Susqueda i als records compartits entre les parts. Malgrat tot, la gent d'Osor recorda que el santuari, l'església, ha format part sempre del municipi, com defensa l'alcalde Joan Pla: "No m'entra al cap que tot d'un plegat passi a ser d'un altre"
"Ara imagina't que els hi donen a ells i nosaltres no podem anar ni al santuari ni al cementiri, on hi ha molta gent que hi té familiars enterrats."
La picabaralla entre Osor i Susqueda condicionarà el tradicional aplec popular de l'1 de maig, encara que és voluntat de tots els veïns celebrar la trobada al santuari. Els cartells per anunciar la festa plasmen l'anècdota: dues organitzacions diferents, però al mateix dia, lloc i hora.
La incògnita de si el santuari de la Mare de Déu del Coll continuarà a Osor es mantindrà mentre la Generalitat analitza la proposta de Susqueda.
