Forcadell: 11 anys i mig de presó pel "paper decisiu" en la creació d'una "legalitat paral·lela"

El Tribunal considera que "des de la seva privilegiada posició de Presidenta del Parlament" va crear una normativa per mobilitzar la ciutadania perquè pressionés l'estat
Forcadell: 11 anys i mig de presó pel "paper decisiu" en la creació d'una "legalitat paral·lela"
Madrid

Forcadell: 11 anys i mig de presó pel "paper decisiu" en la creació d'una "legalitat paral·lela"

El Tribunal considera que "des de la seva privilegiada posició de Presidenta del Parlament" va crear una normativa per mobilitzar la ciutadania perquè pressionés l'estat
Josep Maria Camps Actualitzat
TEMA:
Judici procés

L'expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell ha estat condemnada a onze anys i sis mesos de presó i a onze anys i sis mesos d'inhabilitació absoluta perquè el Suprem l'ha considerada culpable del delicte de sedició.

 

Poc després de donar-se a conèixer la sentència, Carme Forcadell ha publicat aquest tuit:

 

 

El tribunal presidit per Manuel Marchena justifica la sentència amb els següents termes:

"El que justifica la sentència de la Sra. Forcadell és el seu decisiu paper en la direcció d'un procés de creació normativa que, malgrat la seva més que evident insuficiència jurídica, va servir d'il·lusòria referència per a una ciutadania que seria mobilitzada com instrument de pressió al Govern de l'Estat".

 

 

Entre 10 i 52 anys de presó

La Fiscalia li demanava 17 anys de presó per rebel·lió, el mateix que a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la segona petició més alta després de la de Junqueras.

L'Advocacia de l'Estat, per la seva banda, la va acusar de sedició i va demanar 10 anys de presó, també la segona pena més llarga demanada.

El partit d'extrema dreta que exercia l'acusació popular, Vox, li demanava molt més, 52 anys per rebel·lió i organització criminal.


"Participació medul·lar"

Totes tres acusacions consideraven que, com a presidenta del Parlament, Forcadell va ser una peça clau del procés independentista, amb una "participació medul·lar", segons l'acusació de Vox.

Forcadell està en presó provisional des del 23 de març del 2018. Abans hi ja va estar una nit, entre el 9 i el 10 de novembre del 2017.

"No vaig participar en cap estratègia"

 

 

En la declaració davant del tribunal al febrer, la també expresidenta de l'ANC va al·legar que es va "limitar a complir" amb el seu càrrec al capdavant del Parlament.

En aquest sentit va assegurar que aquest no implicava entrar en el fons dels temes a debatre, perquè això hauria significat "limitar i controlar el debat parlamentari".

Per això va rebutjar "haver participat ni dirigit cap estratègia", i va criticar "la politització" del Tribunal Constitucional, que volia, va dir, que la mesa del Parlament es convertís en un "òrgan censor".

"Em jutgen per qui soc"

Forcadell va afegir que no entenia per què se l'estava jutjant al Suprem quan del procés contra els seus companys de mesa, que segons ella havien fet el mateix que ella, se n'encarregava el TSJC.

Al final del judici, en l'últim torn de paraula, Forcadell va afirmar que l'estaven jutjant no pel que havia fet, sinó per qui era, és a dir, per la seva trajectòria política.

També va insistir que al capdavant del Parlament només havia defensat la llibertat d'expressió, que és l"'essència de la democràcia".


"Conjectures i invencions"

La seva advocada defensora, Olga Arderiu, que va reclamar l'absolució, va afirmar que les acusacions criminalitzaven "una ideologia" i un projecte polític.

Va afegir que en tot el judici no van aconseguir provar res delictiu contra ella; tampoc que hagués participat en l'organització del referèndum de l'1-O.

I va assegurar amb rotunditat que Forcadell va complir en tot moment "la legalitat del Parlament", i que l'acusació es basava en "suposicions, conjectures i invencions" de la Fiscalia.

Carme Forcadell, en una imatge d'arxiu de quan era presidenta del Parlament


De diputada per ERC a la presó

Carme Forcadell va ser la primera acusada que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va enviar a la presó. Va ser el 9 de novembre del 2017 per la querella de la Fiscalia que l'acusava de rebel·lió.

Forcadell, però, va poder cobrir la fiança de 150.000 euros fixada pel jutge, i l'endemà ja estava en llibertat.

Cinc dies més tard, el 15 de novembre, ERC feia públic que l'expresidenta del Parlament aniria de número 4 a la llista per Barcelona en les eleccions del 21D convocades per Rajoy amb l'aplicació del 155.

Carme Forcadell amb Marta Rovira i Raül Romeva, durant la campanya electoral del 21D


Després de les eleccions JxCat va proposar que Forcadell tornés a ser presidenta de la institució, però a principis de gener ella mateixa ho va descartar, afegint que era una "decisió personal".

Dos mesos després, el 22 de març del 2018, i quan ja estava citada al Suprem, Forcadell va renunciar també a l'escó de diputada, i l'endemà Llarena l'enviava a presó incondicional.

Aquell dia el jutge també va empresonar Dolors Bassa, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull, cap dels quals no han tornat a sortir de la presó.

A partir d'aquell moment Forcadell es va concentrar en la seva estratègia de defensa: va començar acusant Llarena de vulnerar la Constitució amb la presó preventiva, i a principis de juny va intentar que el recusessin per falta d'imparcialitat.

El juliol, després de tancada la instrucció i juntament amb els altres 8 acusats, l'expresidenta va ser traslladada de Madrid a Catalunya, primer a la presó del Puig de les Basses i després a la de Mas d'Enric per estar més a prop de la seva família.

El febrer del 2019, i coincidint amb la seva declaració en la vista oral al Tribunal Suprem, Forcadell va ser la primera a portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. Va al·legar la desproporció de la presó preventiva en el seu cas.

 

ARXIVAT A:
Judici procés Carme Forcadell