Forcadell: "Em vaig limitar a complir les obligacions de presidenta del Parlament"

En la declaració en el judici del procés, l'expresidenta del Parlament nega haver participat en "cap estratègia" per assolir la independència
Forcadell: "Em vaig limitar a complir les obligacions de presidenta del Parlament"
Madrid

Forcadell: "Em vaig limitar a complir les obligacions de presidenta del Parlament"

En la declaració en el judici del procés, l'expresidenta del Parlament nega haver participat en "cap estratègia" per assolir la independència
Irene Vaqué Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Carme Forcadell declarant al Suprem

Carme Forcadell declarant al Suprem

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha afirmat al Suprem que es va limitar a exercir les seves funcions al capdavant de la cambra i que va permetre el debat de les lleis vinculades al referèndum de l'1 d'octubre.

Forcadell afronta una petició de la Fiscalia de 17 anys de presó per rebel·lió. Està en presó preventiva des del 23 de març del 2018 (tot i que anteriorment hi havia passat una nit, al novembre de 2017). La també exdirigent de l'ANC ha manifestat que tenia obligacions com a presidenta del Parlament::

"Jo no vaig participar ni vaig dirigir cap estratègia. Em vaig limitar a complir amb el meu càrrec com a presidenta del Parlament. I, a més, crec que no cal ser jurista per ser presidenta del Parlament."

 

També ha al·legat que la funció de la mesa del Parlament no és entrar en el fons dels temes que es volen plantejar a la cambra:

"Està obligada a no admetre si no es presenten en forma i temps correctes, perquè, com vostè sap, no és potestat de la mesa entrar en el fons de les tramitacions parlamentàries. Crec que en això hi ha jurisprudència.

D'acord amb la jurisprudència és així, perquè, si no, la mesa el que faria seria limitar i controlar el debat parlamentari, que no està entre les seves funcions."

L'expresidenta del Parlament ha afegit que només s'entra en el fons "si és una Iniciativa Legislativa Popular", perquè el reglament "diu que cal veure si està d'acord amb la llei de les ILP". I ha concretat que només en dos casos no s'han admès a tràmit.

Preguntada per les anomenades lleis de desconnexió, Forcadell ha incidit en l'argument que tampoc correspon a la mesa decidir sobre la constitucionalitat de les tramitacions i ha apel·lat a la inviolabilitat parlamentària:

"Ja li he dit que no és potestat de la mesa entrar en el fons de les tramitacions parlamentàries. I tampoc ho és valorar la constitucionalitat de les tramitacions parlamentàries. En tot cas, aquesta resolució jo la vaig votar, juntament amb 72 diputats més. I tant aquests diputats com els membres de la taula entenc que estem protegits per la inviolabilitat parlamentària."

 


Interrogatori de quatres hores i centrat en la desobediència

En la setena sessió del judici, Forcadell ha declarat al Suprem des de les quatre de la tarda i durant gairebé quatre hores. Ha estat l'última dels processats a fer-ho, després que, al matí, ho hagi fet el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Ho ha fet amb el reglament del Parlament sobre la taula.

Com altres processats, s'ha queixat que no s'acceptés la traducció simultània del català i ha denunciat que "sempre acaba sent una llengua minoritzada". Amb tot, ha dit que no tenia cap problema a parlar en castellà perquè "també és una llengua de Catalunya".

L'interrogatori de la Fiscalia s'ha allargat dues hores i vint minuts i ha estat centrat no pas en la rebel·lió, sinó en la desobediència al Constitucional. Ha passat el mateix amb l'Advocacia de l'Estat. Forcadell ha traspassat les responsabilitats al ple de la cambra i ha criticat la "politització" del Constitucional.


"La paraula al Parlament ha de ser lliure"

Consuelo Madrigal ha estat l'encarregada de les preguntes de la Fiscalia


La fiscal Consuelo Madrigal li ha preguntat pel canvi de jurisprudència en les tramitacions parlamentàries, i Forcadell ha admès que hi va haver un canvi, però l'ha contraposat a la defensa dels drets fonamentals que, segons ella, va guiar la mesa del Parlament:

"L'essència de la democràcia és que la paraula al Parlament ha de ser lliure. Al Parlament s'ha de poder parlar absolutament de tot. Els grups que donen suport al govern, i els de l'oposició. El debat ha de ser lliure i una altra cosa són les conseqüències jurídiques del debat.

Per tant, la jurisprudència fins al moment era: no cal entrar en el fons. No cal valorar la constitucionalitat fins un cop no s'hagi acabat tota la tramitació parlamentària. És veritat que en un determinat moment hi ha un canvi de jurisprudència. No sé si per raons polítiques, si perquè hi ha hagut un canvi en els membres del Constitucional.

La mesa del Parlament sempre hem tingut en compte els drets fonamentals, com són la llibertat d'expressió, el dret d'iniciativa, el pluralisme polític i la inviolabilitat parlamentària, perquè entenem que els drets fonamentals, el dret al debat, a la llibertat d'expressió, no canvia. Poden canviar els magistrats, pot canviar la jurisprudència, però els drets fonamentals no canvien."

En aquest aspecte, Forcadell ha criticat la "politització" del Constitucional:

"Considero que en els últims anys hi ha hagut una politització del Tribunal Constitucional. I sobretot quan es jutja temes relacionats amb Catalunya, i temes territorials, considero que ha utilitzat criteris polítics, en lloc de criteris jurídics."

Forcadell ha considerat que l'únic límit al debat parlamentari han de ser el respecte als drets humans i ha deixat clar que no concep la mesa com un "òrgan censor":

"El Tribunal Constitucional ens estava demanant una cosa que és impossible. Com pot convertir-se la mesa d'un Parlament en un òrgan censor? Que decideixi de què es pot parlar i de què no? La mesa d'un Parlament ha d'afavorir el debat. No es pot permetre que la censura entri al Parlament, perquè això minaria la base del sistema democràtic."

Carme Forcadell afronta una petició de la Fiscalia de 17 anys de presó pel delicte de rebel·lió


"No hi havia la voluntat de desobeir el Tribunal Constitucional"

Forcadell ha declarat que no tenien intenció de desobeir el Constitucional i ha apel·lat reiteradament als drets fonamentals:

"Crec que vaig complir amb els deures del Constitucional, amb les observacions que he fet, tenint en compte que no era voluntat de la mesa ignorar el Constitucional, però tenim l'obligació de defensar la inviolabilitat parlamentària, la llibertat d'expressió, el dret d'iniciativa dels diputats i la sobirania del Parlament."

 

 

Sobre les conclusions de la Comissió d'estudi del procés constituent, Forcadell ha defensat que va ser voluntat del ple del Parlament, no de la mesa ni d'ella com a presidenta, d'incloure-les en l'ordre del dia:

"Va ser el mateix ple el que va decidir incloure aquest punt en l'ordre del dia, però ni jo, que no tinc aquesta facultat, ni la mesa. Va ser el mateix ple, amb una alteració de l'ordre del dia".

 

Marchena defensa la manera de respondre de Forcadell

En un moment de l'interrogatori, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha sortit en defensa de la manera com Forcadell entomava les preguntes de la Fiscalia. Ha estat després de la crítica de Forcadell al Constitucional:

"(Forcadell)- Una cosa és la Constitució, i una altra és el Tribunal Constitucional, que el respecto moltíssim, però de vegades també s'equivoca.

(Madrigal)- Vostè està per sobre del Constitucional?

(Forcadell)- Jo no ho he dit en cap moment. (...)"

Forcadell ha assegurat que el govern espanyol, la Fiscalia i el mateix Suprem "han ignorat el Constitucional":

"El govern espanyol ha desoït moltes vegades el Constitucional, la Fiscalia, aquest excel·lentíssim tribunal també ha desoït el TC... Totes aquestes institucions en cap moment han pretès desoir el TC. Estic convençuda que han hagut de valorar béns superiors i això és el que ens passava a la mesa: havíem de valorar els drets fonamentals que defensa la Constitució."

La fiscal s'ha queixat que Forcadell no contestava la pregunta i el jutge Marchena ha defensat l'estratègia de la processada:

"Partim de la base que en principi la senyora Forcadell té la llibertat per enfocar la seva resposta en el sentit que consideri. (...) La seva resposta no necessàriament ha de guardar relació amb la pregunta, sempre que sigui la visió que ella consideri oportuna des de la seva defensa. Ell està afirmant que hi ha altres institucions que han fet el mateix. Això després serà valorat pel tribunal, però no li neguem el dret a raonar-ho en aquests termes."

 

Forcadell, durant l'interrogatori de la Fiscalia


Els lletrats

En l'interrogatori de la Fiscalia, Madrigal ha plantejat a Forcadell si van fer cas dels lletrats del Parlament quan els van advertir sobre la inconstitucionalitat de les lleis del referèndum. Forcadell ha explicat que els informes dels lletrats no són vinculants i que els van escoltar:

"Sempre hem atès els lletrats, per això sempre a l'hora de votar i de decidir hem traslladat al ple, que és qui pren les decisions, sempre hem traslladat el que ens diuen els lletrats."

 

"Els lletrats sempre compleixen amb les seves funcions. A més, crec que ho fan amb un excés de zel i autoprotecció, i em sembla molt bé. Però ells es remeten a informes jurídics. Ells fan referències a informes jurídics, nosaltres hem de prendre decisions polítiques."

 

El ple del 6 i 7 de setembre

Les sessions maratonianes del Parlament del 6 i 7 de setembre, en què es van aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat, també han aparegut a l'interrogatori de la fiscal. L'expresidenta del Parlament ha considerat que es van allargar tant per respecte a les peticions de reconsideració de l'oposició.

"Per això va durar tant el ple, per preservar els drets de tots els diputats, especialment els de l'oposició, perquè van demanar moltes reconsideracions i es van tramitar totes."

Forcadell ha insistit que no podia prohibir el debat d'aquestes lleis:

"Les conseqüències jurídiques d'aquest debat són el que és objecte d'inconstitucionalitat, però no el debat en si. El que no podem prohibir és el debat. En cap parlament democràtic del món, que es faci com una actuació preventiva. Perquè això seria permetre que entri la censura a un Parlament i també hi entra en joc la separació de poders."

A més, en el torn de preguntes de l'Advocacia de l'Estat, ha remarcat que van "complir estrictament el reglament del Parlament de Catalunya" i que el procediment ràpid que es va seguir és constitucional:

"És un procediment normal que s'ha utilitzat al Congrés i, precisament, per aprovar lleis de molt abast, com dues reformes constitucionals, una reforma de la llei electoral, una de la llei d'estabilitat i la llei orgànica de reforma del Constitucional, per la qual crec que estic jo aquí. Tot això es va fer per lectura única, sense informe del Consell d'Estat i a petició d'un grup parlamentari."

 

Es desvincula del referèndum

Carme Forcadell s'ha desvinculat totalment de l'organització del referèndum i, davant les reiterades preguntes de la fiscal, ha negat estar al cas del que corresponia al govern.

A més, ha desmentit rotundament haver demanat mai als Mossos que no acceptessin el control de l'Estat:

"És absolutament fals i demano que em mostrin on ho vaig dir."

En tot cas, ha aclarit, va fer un tuit dient que estaria al costat dels Mossos "davant la ingerències injustificades i arbitràries". Això sí que ho ha ratificat i ha llançat un retret:

"És clar. Si són arbitràries i injustificades estaria al costat dels Mossos. Però no sé què passa, que sempre se salten paraules."

També s'ha queixat que havien obviat paraules seves en una protesta el 21 de setembre:

"Resulta que, casualment, el tros que dic que ho fem pacíficament i que no caiguem en provocacions tampoc l'han posat."

Segons ha declarat, els únics actes en què va participar van ser a Sabadell i a Barcelona després de les detencions del 20-S i el dia 22 per anar a rebre els detinguts. I ha afegit que no veia compromesa la seva neutralitat per haver fet una crida a participar al referèndum:

"Estava representant els que voten que sí i els que voten que no. Jo vaig dir 'voteu sí o no'. Entenc que votar no és un delicte."

 

Forcadell ha declarat durant prop de quatre hores


El 20-S

Respecte de la concentració del 20-S davant d'Economia, ha relatat que va anar a donar ànims a l'exvicepresident de la Generalitat per la detenció de col·laboradors afins. Quan va arribar al lloc, Junqueras ja en sortia i només el va saludar i va marxar al cap d'uns minuts. Per Forcadell, no es pot dir que s'hagués bloquejat l'accés al departament:

"Vaig arribar gairebé a la porta sense cap dificultat, ningú impedia l'entrada."


Declaració d'independència política

Com han fet altres acusats, Forcadell ha subratllat que la resolució d'independència aprovada el 27 d'octubre va ser una declaració política:

"Es van votar dues propostes de resolució: una de va rebutjar del 155 i l'altra que tornava a insistir a dir que es fes un procés constituent. El preàmbul no es va votar i, a més, el mateix secretari general va dir que els preàmbuls no es votaven ni es publicaven. I crec que un membre de la mesa va remarcar que eren resolucions polítiques sense conseqüències jurídiques."

Madrigal li ha preguntat si, amb això, es referia a si tot va plegat va ser "teatre" o "un sainet". Molesta, Forcadell ha contestat que no sabia ni ella considerava la política "una farsa o un sainet", i ha etzibat: "A mi em sembla una cosa seriosa." La fiscal i l'acusada s'han embrancat en un debat sobre què significa que una resolució sigui política, debat que ha tallat el jutge Marchena.

 

De l'ANC a Junts pel Sí

A l'inici de l'interrogatori, la fiscal li ha preguntat pels estatuts de l'ANC, i Forcadell ha respost que l'objectiu de l'entitat és "aconseguir la independència de Catalunya de manera democràtica i pacífica".

També li ha preguntat per Junts pel Sí, la candidatura independentista de les eleccions del desembre, i ha contestat que no va tenir "res a veure" amb el partit polític:

"No vaig tenir res a veure amb el partit polític, ni amb el programa electoral de JxSí ni amb el partit. L'únic que tenia clar en aquell moment era que sí que ocuparia un càrrec, que era el president de la Generalitat, que es preveia que seria el president Mas, però els altres càrrecs, de cap manera. Jo vaig saber que seria presidenta del Parlament una setmana abans que es fes el ple, a més es van comentar altres noms abans del meu."


Reunió amb Puigdemont per la qüestió de confiança

Forcadell ha admès una reunió amb el president Puigdemont i ha indicat que va ser "excepcional" i amb motiu de la qüestió de confiança:

"Aquesta reunió he dit que va ser excepcional, perquè mai abans en la història del Parlament de Catalunya s'havia realitzat una qüestió de confiança, i llavors em va convocar el president Puigdemont i em va explicar que en aquesta qüestió plantejaria que es fes un referèndum. Em va comunicar que convocaria un referèndum. Em va trucar per parlar per veure com es tramitava perquè mai s'havia fet, una qüestió de confiança."

Ha estat en resposta a l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane.

L'única membre de la mesa jutjada al Suprem

Olga Arderiu, advocada encarregada de la defensa de Forcadell


En el torn de la defensa, que ha començat a quarts de 8, l'advocada de Forcadell, Olga Arderiu, ha posat en relleu el suport que Forcadell ha tingut per part de més de 600 parlamentaris que han defensat que haguessin actuat com ella. Entre aquests, Forcadell ha citat el suport de l''"speaker" de la Cambra dels Comuns, John Bercow.

També ha insistit que estava emparada per la inviolabilitat parlamentària i que ni ella ni cap altre membre de la mesa van participar en l'elaboració de les resolucions:

"En totes les decisions que prenem, com a diputats i com a membres de la taula, en els nostres vots estem protegits per la inviolabilitat parlamentària."

 

"He deixat molt clar que la mesa, i la presidència tampoc, no tenim iniciativa parlamentària. La iniciativa parlamentària és dels grups, en forma de propostes de resolució, mocions o proposició de llei, o del govern, en forma de projectes de llei."


Ja al final de l'interrogatori de la defensa, Forcadell ha fet notar que ella és l'única membre de la mesa jutjada al Suprem:

"No entenc com a mi se'm jutja en aquest tribunal, quan entenc que els tràmits parlamentaris han estat exactament iguals, els que han fet els meus companys de mesa. Exactament. Hem fet el mateix, les mateixes admissions a tràmit i, en canvi, als meus companys els jutgen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència. Bé, sí que ho entenc..."

 


La setena sessió del judici ha acabat pocs minuts abans de les 8 del vespre, amb la petició de l'advocat Andreu Van den Eynde que se'ls faciliti l'ordre previst de les declaracions dels testimonis. El defensor d'Oriol Junqueras i Raül Romeva ha explicat que només tenia la planificació dels dos pròxims dies i Marchena s'ha compromès a fer un esforç tot i que ha advertit de la dificultat de saber quant es poden allargar els testimonis.

Entre els que està previst que declarin aquest dimecres, hi ha l'expresident espanyol Mariano Rajoy i l'expresident de la Generalitat Artur Mas.


Interactiu relacionat: Les claus del judici del procés

ARXIVAT A:
Judici procés Carme Forcadell

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS