La defensa de Forcadell demana la recusació de Llarena per falta d'imparcialitat

Consideren que el jutge no és ni objectiu, ni imparcial i es presenta com a "víctima" en la causa independentista

Actualitzat
Els advocats de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell han presentat una recusació al jutge Pablo Llarena per irregularitats en la causa que investiga el procés a Catalunya. Concretament l'acusen de no ser ni objectiu ni imparcial i de tenir un interès personal en la causa.

Segons l'escrit, presentat a la sala segona del Tribunal Suprem, Llarena ha utilitzat "criteris personals allunyats de la legalitat, objectivitat i imparcialitat, basats en la subjectivitat". La defensa de Forcadell afegeix que s'estaria vulnerant la Carta Europea dels drets Humans i de la Constitució, que recull el dret a un procés judicial amb totes les garanties i un jutge independent, i diu, fins i tot, que les "aparences d'imparcialitat" són importants.

En aquest sentit el text presentat per l'advocada de Forcadell, Olga Arderiu, recull afirmacions fetes per Llarena que es consideren especialment greus. Fa dues setmanes, en la declaració de la secretària judicial del jutjat número 13 de Barcelona, que es considera el testimoni més important pels fets del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia, el jutge va permetre que declarés darrere una mampara, permís que Llarena va justificar posant-se com exemple.

"Sé que no és un argument jurídic però sí un argument de motius i aquest instructor ha viscut la divulgació dels seus domicilis i la seva imatge permanentment. Això ha fet que com a conseqüència de l'exercici de la feina, vagi acompanyat de quatre escortes. Els asseguro que pel carrer em miren a cada cantonada set vegades."

 

El jutge no va argumentar la decisió amb cap base jurídica i va dir que entenia la pressió que té la testimoni per les seves vivències personals. L'advocada de Forcadell remarca que l'argument per protegir la intimitat de la testimoni no pot basar-se en l'experiència individual del magistrat com si fos una "víctima".

La defensa de Forcadell argumenta també que hi ha criteris polítics en l'estratègia processal del jutge. Els advocats de Forcadell recopilen altres irregularitats en el procés judicial com diverses valoracions polítiques de Llarena.

Per exemple, en la interlocutòria del 21 de març el jutge es refereix al final del procés sobiranista a la tardor com "acaba el relat de l'estratègia que estem patint", en primera persona, una expressió que es va ometre en la traducció a l'alemany de la interlocutòria.

Un altre exemple que mostra la defensa de Forcadell es recull en la resolució que acorda la presó provisional de Forcadell i els consellers Rull, Turull, Bassa i Romeva, on fa una valoració de la seva decisió com "la mesura cautelar que garanteix l'encertat retorn a l'autogovern".

Les euroordres

Un altre dels arguments de la defensa de Forcadell per recusar Llarena es refereix a la gestió de les euroordres. Consideren irregular el fet que es retiressin -i després es tornessin a activar-, que no es respectessin els terminis per presentar els recursos i sobretot que es canviessin els delictes imputats al govern Puigdemont, en veure que Bèlgica i Alemanya no extradirien els membres a l'exili per rebel·lió.

Fraccionar la causa

Els advocats de Forcadell consideren que Llarena ha fragmentat la causa en tres jutjats sabent que això dificulta la defensa efectiva dels acusats. I afegeixen que facilita més la labor de la fiscalia i l'acusació particular de Vox, mentre que perjudica la feina de les defenses, en la presentació d'escrits i altres incidències, fet que també restringeix el dret de defensa.

El TC sobre la recusació

El Tribunal Constitucional concreta que per apartar un jutge "hi ha d'haver sospites justificades i amb dades objectives que facin témer que el magistrat no farà servir els criteris previstos per les lleis sinó altres consideracions alienes a l'ordenament jurídic", fets que, segons la petició de la recusació, ja han passat i s'argumenten amb proves.

ARXIVAT A:
Carme ForcadellJudicialProcés català
Anar al contingut