Les xarxes socials no se'n surten per frenar el discurs de l'odi i els comentaris ofensius
De 100 denúncies per insults i comentaris denigrants a Facebook, només se'n van retirar 9
Islamofòbia, antisemitisme, catalanofòbia, masclisme, xenofòbia... són expressions del discurs de l'odi. Un discurs que s'intenta bandejar dels mitjans de comunicació i de la vida pública, però que a les xarxes socials encara troba el seu camí. No és difícil trobar-se un comentari vexatori a Twitter o a Facebook. El que sí que és més complicat és eradicar-lo.
Un estudi de la Universitat de Barcelona constata aquesta situació. El treball, elaborat conjuntament amb altres universitats europees d'Itàlia, França, Espanya, Romania i el Regne Unit, alerta de la poca eficàcia de les xarxes socials a l'hora de combatre missatges ofensius.
L'informe, titulat "Prevenir, reparar i inhibir el discurs de l'odi en els mitjans digitals" (PRISM, per la seva sigla en anglès), s'ha elaborat a partir d'entrevistes en profunditat a 150 usuaris joves de les xarxes socials i professionals de la justícia, l'educació i les forces de seguretat a Espanya, Itàlia, França, Romania i el Regne Unit.
9 de cada 100 denúncies
Els resultats són clars: de 100 denúncies per insults i comentaris denigrants a Facebook, només se'n van retirar nou.
La professora i investigadora d'Antropologia a la UB i coordinadora de l'estudi a Espanya, Olga Jubany, explica que el mecanisme de denúncies en les xarxes socials "no funciona", i fins i tot "accentua la situació" de discursos de l'odi i "els normalitza".
Jubany ha destacat que "els criteris per retirar aquests missatges són aleatoris". Dels casos denunciats, Facebook en va retirar un que deia" Els gossos són més discrets que els musulmans!", però en va conservar d'altres com "Mateu-los a tots sense pietat".
Passivitat de la xarxa i dels afectats
L'estudi apunta que les xarxes socials són "passives" a l'hora d'eliminar els comentaris que inciten a l'odi, però també les víctimes del missatge actuen amb passivitat. L'estudi apunta que els joves musulmans "consideren els missatges islamòfobs una part més de la seva vida".
Jubany remarca que, en tractar-se de paraules fa que l'agressió siguin més acceptable: "El que no et dirien en un bar, t'ho escriuen per internet".
PRISM també alerta que la presència del discurs de l'odi a les xarxes el fa molt més perillós que si apareixen en webs de partit d'extrema dreta perquè "el normalitzen i cala molt més".
La tasca de Drets
El Fiscal Coordinador del Servei de Delictes d'Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar, ha recordat que "la llibertat d'expressió no és un dret fonamental absolut", sinó que està limitat en la mesura que incideixi en la dignitat de les persones, en el seu honor i en el dels col·lectius.
Segons dades del Ministeri de l'Interior, el 2014 hi va haver 1.200 delictes motivats per odi i discriminació; no obstant això, les dades oficials no corresponen a la realitat, perquè la majoria de gent que pateix aquestes agressions no les denuncia.
A Catalunya, el col·lectiu d'advocats Drets ha denunciat en diverses ocasions missatges d'odi amb catalanofòbia. L'últim cas, els missatges contra el cantant Quimi Portet per denunciar que un cambrer no el va voler atendre en català:
Els atacs que pateix @Quimi_Portet per reivindicar el català demostren que la catalanofòbia segueix viva. Seguirem lluitant per combatre-la!
Drets (@DretsCat) 5 de julio de 2016
