Les ocupacions van baixar un 6,7% a Barcelona del 2021 al 2019 i cap va ser d'habitatge en ús
ACN Barcelona - L'any 2021 es van produir 1.502 ocupacions d'habitatge a la ciutat de Barcelona, un 6,7% menys que el 2019. L'Ajuntament va atendre 2.267 casos nous de famílies en risc de pèrdua d'habitatge, dels quals només un 29% eren ocupacions o famílies que no pagaven l'hipoteca o el lloguer. El 100% de pisos ocupats estaven buits prèviament i tres quartes parts eren propietat de grans tenidors. Són dades d'un informe de l'Ajuntament de Barcelona basat en dades policials i dels serveis socials. A Catalunya les ocupacions van pujar un 10% i a l'estat un 18% del 2019 al 2021. Tres quartes parts de les ocupacions de tot Catalunya es produeixen a la demarcació de Barcelona.
El Servei d'Intervenció en situacions de risc de pèrdua de l'habitatge i ocupacions i la Unitat Antidesnonaments del consistori barceloní van atendre l'any 2019 un total de 2.288 casos nous de famílies en risc de pèrdua de l'habitatge, de les quals 922 (40%) eren situacions en precari/ocupacions. Només tres d'aquestes situacions van ser ocupació del domicili habitual (un 0,1%), i la resta van ser ocupacions d'edificis buits. El gruix de les ocupacions (73%) es donaven en habitatges de grans tenidors. Majoritàriament, en un 79% dels casos, aquestes propietats són entitats financeres.
El 2021 el número de nous casos de famílies ateses va disminuir lleugerament (2.267) i el número d'aquests nous casos que estaven en situació de precari/ocupació disminueix de forma més important, passant del 40% el 2019 al 29% el 2021. Cap de les situacions d'ocupació ha estat el domicili habitual. Es a dir, el 2021 el 100% de les famílies que van ocupar ho van fer en habitatges buits. S'incrementa el número d'ocupacions en habitatges de grans tenidors, passant del 73% al 74%, dels quals la majoria continuen sent entitats financeres, un 72%.
A tot l'Estat les ocupacions han augmentat de les 14.621 del 2019, a 14.792 el 2020 i a 17.274 el 2021, cosa que suposa un increment del 18% en dos anys. A Catalunya es va passar de 6.638 ocupacions el 2019, a 6.547 el 2020 i a 7.345 el 2021, un 10,6% més el 2021 respecte dos anys abans. Tot i que Catalunya en xifres absolutes és la comunitat amb més ocupacions, en canvi Madrid és una de les comunitats que ha patit l'increment percentual més elevat del 2021 respecte al 2019 amb un 15%.
De totes les ocupacions de Catalunya, tres de cada quatre, 5.483, es van concentrar a les comarques de Barcelona. A la capital catalana s'ha passat de les 1.610 ocupacions el 2019, a les 1.562 el 2020 i les 1.502 el 2021, un 6,7% menys en dos anys. Fins el 13 de juny d'aquest 2022 a la capital catalana s'han produït 579 ocupacions, un 38% de les produïdes en tot l'any passat.
Aquest informe es basa en la dades fetes públiques pel Ministeri del Interior sobre denúncies per ocupació a nivell de comunitats autònomes i províncies i en dades de denúncies totals per ocupacions a la ciutat de Barcelona facilitades pels Mossos d'Esquadra. Alhora incorpora informació procedent de les intervencions municipals fetes per part de la Unitat Anti-desnonaments de l'Ajuntament de Barcelona.
Segons l'Ajuntament, són dades que no poden analitzar-se en solitari si no que han de tenir en compte que Catalunya fa dècades que lidera l'Estat en nombre de desnonaments o que és la comunitat amb els preus de lloguer més elevats. Ambdós factors són determinants en l'aparició de màfies que volen aprofitar-se de la situació d'emergència habitacional que pateixen moltes persones.
El consistori alerta que cal distingir clarament entre els perfils de les persones que ocupen. Entre les persones i famílies en situació de vulnerabilitat que ocupen pisos perquè no disposen d'alternatives habitacionals i les ocupacions amb conductes mafioses, delictives o que generen greus problemes de convivència. L'Ajuntament té diferents línies d'actuació en funció d'aquest perfil. Amb les primeres s'ofereixen solucions que van des d'alternatives habitacionals, fins a ajudes públiques a la propietat per pagar el deute. Amb les ocupacions delinqüencials, en contra, s'actua amb la "màxima contundència" per agilitzar el desnonament. D'altra banda, és important també diferenciar entre les propietats afectades. Si es tracta de petits tenidors o grans tenidors.
La majoria d'ocupacions es donen en pisos de grans tenidors
De la seva banda, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha subratllat que, al seu parer, l'informe posa de manifest que les ocupacions sense ti¿tol habilitant conformen una "forma preca¿ria" d'acce¿s a l'habitatge, inestable i insegura, causada per "l'augment de desnonaments, l'alc¿a dels preus de lloguer i la manca d'un parc públic per reallotjar o accedir a un habitatge a preu assequible".
També indica que, al seu parer, les dades demostren que la majoria d'ocupacions tenen lloc en pisos buits "en mans de bancs i fons voltor", que són, "paradoxalment", els propietaris "que més desnonen". L'entitat opina, en aquest sentit, que "és fàcil deduir" que aquests tenidors estan "mantenint grans volums de pisos buits amb l'objectiu d'especular a costa d'un dret fonamental".
Sobre el mateix informe, el Sindicat de Llogateres ha assenyalat que a Barcelona, "el 100%" d'ocupacions es produeixen en habitatges buits i que "en tres de cada quatre casos" els propietaris d'aquests immobles són grans tenidors, la majoria entitats bancàries.
