L'eix del món a Les Borges Blanques
janquimActualitzat
El tour
Quan volem saber tot el que hi ha en un lloc com aquest, si ens refiem només del Twitter, ens adonarem de seguida que podria ser el centre del món, el famós melic universal que la humanitat busca sense parar. "Quimi Portet comença el seu "world tour" a les Borges Blanques. Que gran".
Abans que aquest geni tranquil surti de la seva llàntia meravellosa i faci el primer pas del "world tour", les Borges Blanques ja aspirava a una posició central: "Companys: Som necessaris o no? La Biblioteca de les Borges Blanques rep més de 44.000 usuaris durant el 2011".
A les Borges s'hi llegeix i s'hi recuperen les forces després de demostrar tot el que s'ha après: "Examen d'història i "sweet home" les Borges Blanques #cantwait".
Un indret on comencen gires mundials i s'exhibeix amb entusiasme una xifra que prové de les entrades i sortides en un edifici públic pot anar més enllà i aspirar a la capitalitat: "Organitzen la 18a Biennal en aquesta capital".
És a causa d'aquesta posició nuclear de la població que un centre històric com l'Espai Macià s'adreça sense manies a un humorista mediàtic, amb la confiança de la coneixença: "@Berto_Romero. Hola, Berto, des de l'Espai Macià de les Borges Blanques! A veure si pots venir a visitar-nos! Petons."
El retorn
Si algú més hi vol anar, que sàpiga que ara mateix hi ha feina. S'ofereixen dues places de policia local: "Concurso-Oposición Policía Local | Ayuntamiento de Les Borges Blanques (Lleida) - 2 plazas". I es requereix un cuiner: "#Treball cuiner a les Borges Blanques."
La magnitud d'aquesta oferta laboral no amaga la crisi: "L'Ajuntament de les Borges Blanques demana a l'Estat 838.000 euros per pagar factures pendents a proveïdors."
I no podrà evitar, en fa tot l'efecte, que hi hagi borgencs que participin en la pròxima vaga general, per a alegria del poeta Joan Margarit: "Sessió informativa sobre la #reformalaboral a les Borges Blanques el 27 a les 20.00 h #29MVagaGeneral." Però aquesta semblança amb la resta de poblacions catalanes és tan sols un acte de generositat, com el del gegant que s'ajup per quedar a la nostra altura.
De vegades, uns quants habitants del centre de l'univers es posen pantalons curts i abandonen la protecció de la vida encerclada pels canals de reg... per anar fins a Botarell, a l'altra banda del Montsant.
Però en principi procuren no allunyar-se gaire de les aus que transiten pel món a les basses del passeig del Terrall, i quan algú hi arriba ho anuncia amb simplicitat: "Acaba de indicar 'aquí estoy' @ Les Borges Blanques, España."
El tarannà
La voluntat simplificadora d'atorgar un atribut únic a cada lloc és causa de malentesos: "Cada poble té alguna cosa. El Prat, l'aeroport. Les Borges Blanques, Maria Lapiedra. Puigcerdà, els pijos de Barcelona".
Potser el nom femení d'aquesta persona associada amb les Borges Blanques es pugui afegir al caràcter d'aquest lloc central que se sap l'omphalos del país, és a dir, el vas votiu que recorda la creació del món, però només cal llegir els missatges del Twitter una vegada i una altra per comprendre que l'autèntica idiosincràsia prové d'un fruit petit anomenat arbequina.
Ens en dóna una prova definitiva el curriculum vitae resumit en una biografia de tuitaire: "Xavier Gispert @xgispertpedrol: ingeniero agrónomo. Fue director de operaciones de diversas empresas. Jefe de obras . Teniente de alcalde de Les Borges Blanques y director de la Fira de l'Oli".
Per sota de l'avinguda de la Sardana hi avança sempre canviant un riu subterrani que sorgeix de les oliveres centenàries del parc temàtic de l'oli i és el seu líquid untuós el que de debò corre per les venes dels borgencs.
Quan se'ls demana bé, estan disposats al sacrifici i, de la mateixa manera que el comte Guifré ens va dar la seva sang per guanyar a canvi un escut i una bandera, ells ens fan ofrena del seu tresor preciós, que ens podem endur a casa: "Ai, que m'emporto quatre garrafes d'olii. eh, hahahaha #viajesindestino que ya tiene destino! Les Borges Blanques".
Si és cert que cada micrososmos té un centre, un punt de conenxió entre el cel i la terra, un lloc sagrat on tot comença, hauríem de saber que el veritable "axis mundi" que explica la Catalunya actual, ambígua i indecisa, més que líquida, oliosa, té les seves coordenades a les Borges Blanques i s'expressa en la forma bellíssima d'una imperfecta oliva arbequina. Qui en farà l'oli?
Quan volem saber tot el que hi ha en un lloc com aquest, si ens refiem només del Twitter, ens adonarem de seguida que podria ser el centre del món, el famós melic universal que la humanitat busca sense parar. "Quimi Portet comença el seu "world tour" a les Borges Blanques. Que gran".
Abans que aquest geni tranquil surti de la seva llàntia meravellosa i faci el primer pas del "world tour", les Borges Blanques ja aspirava a una posició central: "Companys: Som necessaris o no? La Biblioteca de les Borges Blanques rep més de 44.000 usuaris durant el 2011".
A les Borges s'hi llegeix i s'hi recuperen les forces després de demostrar tot el que s'ha après: "Examen d'història i "sweet home" les Borges Blanques #cantwait".
Un indret on comencen gires mundials i s'exhibeix amb entusiasme una xifra que prové de les entrades i sortides en un edifici públic pot anar més enllà i aspirar a la capitalitat: "Organitzen la 18a Biennal en aquesta capital".
És a causa d'aquesta posició nuclear de la població que un centre històric com l'Espai Macià s'adreça sense manies a un humorista mediàtic, amb la confiança de la coneixença: "@Berto_Romero. Hola, Berto, des de l'Espai Macià de les Borges Blanques! A veure si pots venir a visitar-nos! Petons."
El retorn
Si algú més hi vol anar, que sàpiga que ara mateix hi ha feina. S'ofereixen dues places de policia local: "Concurso-Oposición Policía Local | Ayuntamiento de Les Borges Blanques (Lleida) - 2 plazas". I es requereix un cuiner: "#Treball cuiner a les Borges Blanques."
La magnitud d'aquesta oferta laboral no amaga la crisi: "L'Ajuntament de les Borges Blanques demana a l'Estat 838.000 euros per pagar factures pendents a proveïdors."
I no podrà evitar, en fa tot l'efecte, que hi hagi borgencs que participin en la pròxima vaga general, per a alegria del poeta Joan Margarit: "Sessió informativa sobre la #reformalaboral a les Borges Blanques el 27 a les 20.00 h #29MVagaGeneral." Però aquesta semblança amb la resta de poblacions catalanes és tan sols un acte de generositat, com el del gegant que s'ajup per quedar a la nostra altura.
De vegades, uns quants habitants del centre de l'univers es posen pantalons curts i abandonen la protecció de la vida encerclada pels canals de reg... per anar fins a Botarell, a l'altra banda del Montsant.
Però en principi procuren no allunyar-se gaire de les aus que transiten pel món a les basses del passeig del Terrall, i quan algú hi arriba ho anuncia amb simplicitat: "Acaba de indicar 'aquí estoy' @ Les Borges Blanques, España."
El tarannà
La voluntat simplificadora d'atorgar un atribut únic a cada lloc és causa de malentesos: "Cada poble té alguna cosa. El Prat, l'aeroport. Les Borges Blanques, Maria Lapiedra. Puigcerdà, els pijos de Barcelona".
Potser el nom femení d'aquesta persona associada amb les Borges Blanques es pugui afegir al caràcter d'aquest lloc central que se sap l'omphalos del país, és a dir, el vas votiu que recorda la creació del món, però només cal llegir els missatges del Twitter una vegada i una altra per comprendre que l'autèntica idiosincràsia prové d'un fruit petit anomenat arbequina.
Ens en dóna una prova definitiva el curriculum vitae resumit en una biografia de tuitaire: "Xavier Gispert @xgispertpedrol: ingeniero agrónomo. Fue director de operaciones de diversas empresas. Jefe de obras . Teniente de alcalde de Les Borges Blanques y director de la Fira de l'Oli".
Per sota de l'avinguda de la Sardana hi avança sempre canviant un riu subterrani que sorgeix de les oliveres centenàries del parc temàtic de l'oli i és el seu líquid untuós el que de debò corre per les venes dels borgencs.
Quan se'ls demana bé, estan disposats al sacrifici i, de la mateixa manera que el comte Guifré ens va dar la seva sang per guanyar a canvi un escut i una bandera, ells ens fan ofrena del seu tresor preciós, que ens podem endur a casa: "Ai, que m'emporto quatre garrafes d'olii. eh, hahahaha #viajesindestino que ya tiene destino! Les Borges Blanques".
Si és cert que cada micrososmos té un centre, un punt de conenxió entre el cel i la terra, un lloc sagrat on tot comença, hauríem de saber que el veritable "axis mundi" que explica la Catalunya actual, ambígua i indecisa, més que líquida, oliosa, té les seves coordenades a les Borges Blanques i s'expressa en la forma bellíssima d'una imperfecta oliva arbequina. Qui en farà l'oli?
