L'Afganistan es converteix en un objectiu maleït per a les tropes espanyoles

La presència militar espanyola a l'Afganistan es remunta al 2002, quan després de fer fora el govern talibà en la fulminant Operació Llibertat Duradora se signen els acords de Bonn, que autoritzen la presència d'una força internacional primer a la capital, Kabul, i més tard a tot l'Afganistan. L'objectiu és la democratització del país. I el procés encara està en marxa. La força internacional d'assistència per a la seguretat a l'Afganistan, coneguda com ISAF, té en aquests moments uns 10.000 soldats en territori afganès de fins a 37 països que busca garantir la seguretat de les eleccions parlamentàries del 18 de setembre. També hi fan feines de vigilància i de suport a la reconstrucció del país, que inclou garantir algunes necessitats de la població. Amb el govern Zapatero la missió espanyola va augmentar fins als 850 soldats actuals, després de decidir retirar les tropes de l'Iraq. El centre d'operacions espanyol és la ciutat de Herat, a l'oest del país, molt a prop d'on s'ha produït el sinistre. El ministre espanyol de Defensa, José Bono, va visitar el contingent fa pocs dies, al mes d'agost. Va ser l'escenari que va triar per anunciar que dimitiria si no aconseguia un augment de sou per als militars. El Iak-42 comença a escriure una història negra La història del contingent espanyol a l'Afganistan està marcada, sens dubte, per un altre accident d'aviació, el del Iak-42 al maig del 2003. Aquest avió, amb soldats espanyols que tornaven de l'Afganistan, es va estavellar a Turquia i hi van morir 62 militars. L'estat de l'aparell i els errors en la identificació dels cossos van desencadenar una tempesta política que encara no s'ha apaivagat del tot. Els familiars van retreure a l'aleshores ministre de Defensa Federico Trillo que l'avió ucraïnès en què viatjaven estava en mal estat i els pilots no havien descansat suficientment. També el van acusar de gestionar malament la crisi, amb incongruències en les identificacions dels cadàvers i problemes en la repatriació. Per tot això, l'accident es va convertir en un argument polític i els familiars van reclamar dimissions. Caldrà veure si la història es repeteix amb el sinistre d'avui, però, de moment, el Partit Popular, ara a l'oposició, ja ha dit que no aprofitarà la tragèdia de l'helicòpter per desgastar el govern. El president del partit, Mariano Rajoy, ha comparegut per lamentar l'accident i donar el condol a les famílies dels soldats morts i, d'altra banda, el portaveu al Congrés, Eduardo Zaplana, assegura que el seu partit no farà com el PSOE després de l'accident del Iak-42. Un total de 1.800 soldats desplegats i 114 de morts Amb els disset militars morts avui, ja són 114 el nombre d'espanyols morts en operacions a l'estranger des de la guerra de Bòsnia. La majoria han mort en accidents i no en accions violentes. A banda de l'Afganistan, Espanya manté ara mateix tres missions més a l'exterior, concretament a Kosovo, Bòsnia i Haití. Són uns 1.800 soldats dedicats bàsicament a missions humanitàries i de manteniment de la seguretat.