El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón
El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón en una imatge d'arxiu

La "violació de drets humans", enèsim intent del jutge de Tsunami per driblar l'amnistia

García-Castellón obre una nova via coincidint amb l'acord polític perquè l'amnistia exclogui els investigats per terrorisme amb violacions greus dels drets humans

RedaccióActualitzat

El jutge de l'Audiència Nacional que instrueix la causa de Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, ha anat un pas més enllà aquest dijous assegurant que veu vulneració de drets humans en les lesions que van patir els policies nacionals personats en el cas.

En concret, creu que les lesions a dos dels policies durant els aldarulls posteriors a la sentència del procés són "incompatibles amb el dret a la vida i integritat física reconeguts a l'article 15 de la Constitució i a l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans".

Això passa tot just dos dies després que PSOE, Junts i Esquerra pactessin justament unes esmenes a la llei d'amnistia perquè les persones investigades per terrorisme en quedin excloses en els casos en què hi hagi violacions greus dels drets humans. Una violació que ha de ser "manifesta" i "amb intenció directa".

El nou esment al Conveni Europeu de Drets Humans apareix a l'escrit del magistrat en què rebutja el recurs presentat per una de les investigades, que demanava l'expulsió del cas Tsunami dels policies que s'han personat com a acusació particular.

Prèviament, García-Castellón ja s'havia encarregat d'introduir en la causa el concepte de "terrorisme", conscient que pot ser una via per fer més difícil que Carles Puigdemont o Marta Rovira s'acullin a l'amnistia que s'està tramitant al Congrés.

Això li ha valgut nombroses crítiques des de l'independentisme i fins i tot des del govern espanyol, que l'ha acusat de lawfare.


Va obrir la via del terrorisme coincidint amb les converses Puigdemont-PSOE

Paral·lelament, el jutge García-Castellón ha admès que la investigació contra Carles Puigdemont i el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, va començar el 6 de novembre del 2023.

Tot just feia una setmana de la reunió pública entre Carles Puigdemont i Santos Cerdán per encarrilar l'acord d'investidura de Pedro Sánchez, i faltaven tres dies perquè s'acabés formalitzant.

"Vet aquí una altra gran aportació a la separació de poders. L'agenda judicial al servei de l'agenda política", ha lamentat Puigdemont a través d'X.

Justament, aquest dijous, la defensa d'Alay ha acusat el jutge de tenir una "evident voluntat obstruccionista" perquè no els permet tenir coneixement de totes les actuacions que s'han fet en el marc d'aquesta causa des de la seva obertura l'octubre del 2019.

La defensa, dirigida per l'advocat Gonzalo Boye, havia demanat diferents certificacions per saber no només totes les diligències acordades sinó també quantes ordres europees de recerca (OEDE) han estat cursades, quantes comissions rogatòries internacionals s'han enviat i "el total de persones investigades --oficialment i no oficialment-- en el present procediment des de la seva obertura".

A més de Rovira, Alay i Puigdemont, en la investigació per terrorisme oberta a l'Audiència Nacional també s'investiguen 9 persones més suposadament vinculades a Tsunami Democràtic.

ARXIVAT A:
JudicialProcés catalàDrets humansCarles PuigdemontAmnistia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut