La renúncia del rei a l'herència del seu pare, paper mullat des del punt de vista jurídic

El Codi Civil només considera vàlides les renúncies a una herència en el moment en què correspon rebre-les

Fàtima Llambrich/RedaccióActualitzat

Aquest diumenge, en plena crisi del coronavirus, la casa reial va anunciar que Felip VI repudia l'herència de Joan Carles I i deixa el seu pare sense l'assignació de 194.000 euros l'any.

La Casa del Rei posa en quarantena Joan Carles abans que el virus de la corrupció encomani tota la corona.

De tota manera, que el rei hagi anat al notari a renunciar a l'herència del seu pare és paper mullat, jurídicament parlant, com coincideixen a explicar dos experts consultats per TV3.

El gest de Felip VI té la validesa, això sí, de la seva paraula.

Albet Ruda, degà Facultat de Dret de Girona, remarca que Felip VI podria acabar acceptant l'herència quan arribés el moment.

"Si el dia de demà, quan mori el seu pare, hi ha una herència, el rei Felip podria acceptar-la perfectament. No estaria vinculat per la renúncia que diu que hi ha fet ara. Legalment no té cap efecte, no té cap validesa."


Esther Arroyo, catedràtica de Dret Civil de la Universitat de Barcelona, recorda que el rei no ha dit res de la legítima.

"Una vegada mort, pot renunciar, pot repudiar -és el terme jurídic adequat en aquests casos- a l'herència i a la legítima. I pot renunciar a l'herència però no a la legítima, que és la part que obligatòriament el causant ha de deixar als hereus forçosos."


Més enllà de la legítima, en qualsevol cas, el Codi Civil només dona validesa a les renúncies que es fan quan l'herència és real. És a dir, quan qui la va deixar ja és mort.

Amb el comunicat de la Casa del Rei es posa en evidència que el virus de la corona és la corrupció, i que Felip VI se'n vol desentendre.

 

Felip VI a París, l'11 de març, en un homenatge a les víctimes del terrorisme (EFE/Ian Langsdon)


El rum-rum de la corrupció ja fa temps que se sent. Amb el judici a Iñaki Urdangarin i a Cristina de Borbó, tot i que ella va ser absolta, la monarquia va quedar tacada.

I tot i que la magistrada es va afanyar a fer callar Urdangarin, ell ho va deixar clar a la sala: el rei Joan Carles li feia saber els seus negocis.

Pregunta: Participava vostè, a més del senyor García Revenga, com ha manifestat  ja, a sa majestat el rei els seus treballs, no, com veiem en aquest correu?

Urdangarin: Sí, li comunicava quin era el meu projecte…

Jutge: Esperi, no contesti.


Des que van mal dades, els discursos reials han pretès projectar credibilitat i confiança.

En el seu discurs de renúncia a favor del seu fill, el 2 de juny de 2014, Joan Carles I va parlar d'autocrítica.

"Aquests anys difícils ens han permès fer un balanç autocrític dels nostres errors."


I Felip VI, en el seu primer discurs com a rei, 19 de juny de 2014, parlava de proximitat amb els ciutadans.

"La Corona ha de buscar la proximitat amb els ciutadans, preservar el seu prestigi i observar una conducta íntegra, honesta i transparent."


La pràctica no està acompanyant la teoria. Un exemple: el suport de la reina Letícia a un investigat per les targetes "black", els missatges de WhatsApp al "compiyogui".

 

Els reis Felip i Letícia a París, l'11 de març, per participar en un acte a les víctimes del terrorisme (EFE/Julien de Rosa)


A més, l'ombra de sospita sobre Joan Carles és allargada. Arriba fins a Suïssa, on l'investiguen pels 65 milions d'euros procedents de l'Aràbia Saudita que van anar a parar a Corinna zu Sayn-Wittgeninstein, un afer destapat en unes gravacions de l'excomissari Villarejo.

Aquest dilluns, els tècnics d'hisenda del sindicat Gestha han demanat a l'Agència Tributària que investigui els indicis d'un possible delicte de frau fiscal i blanqueig de capitals.

El jutge i Anticorrupció ja han demanat a Suïssa les dades que tingui sobre les donacions.

Pel que pugui passar tant a Suïssa com a Espanya, el rei Joan Carles ja ha fitxat l'advocat i exfiscal Javier Sánchez-Junco. I és que el dia que va deixar la corona, el rei emèrit podria haver perdut la inviolabilitat dels seus possibles actes futurs, com és el cas dels delictes dels quals se l'acusa.

Les reaccions polítiques no s'han fet esperar. Des del govern espanyol, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha demanat que es deixi actuar a la justícia.

I partits com ERC i els comuns consideren que la renúncia del rei confirma la necessitat de posar en marxa la comissió d'investigació del Congrés dels Diputats que no va prosperar pel rebuig del PSOE, el PP i Vox.

 

ARXIVAT A:
Casa Reial espanyola
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut