La participació a les eleccions de Madrid podria baixar 10 punts si es manté la tendència
A l'equador de la jornada electoral de la Comunitat de Madrid es posava de manifest el que semblava evident: l'abstenció. Segons les dades de participació d'un quart de sis, un 5,8% menys d'electors que el passat 25 de maig han anat a votar. Cal dir que aquestes xifres no corresponen exactament a la mateixa hora perquè ara s'han recopilat tres quarts d'hora abans. En qualsevol cas sembla que la participació serà entre 5 i 10 punts menor, o el que és el mateix, 450.000 dels que van anar a les urnes fa cinc mesos, avui es quedaran a casa.
Davant aquesta tendència, que passades lwes cinc de la tarda situava la participació en el 47,28%, els candidats i altres dirigents polítics han insistit a demanar als madrilenys que acudeixin a les urnes. D'una banda, la candidata del Partit Popular, Esperanza Aguirre, que ha aprofitat la crida per carregar contra els seus rivals: "La democràcia té solucions per a tot, fins i tot, per als problemes que causen els diputats socialistes". De l'altra, el cap de les files socialistes, Rafael Simancas, que s'ha mostrat optimista i ha assegurat que "els madrilenys saben què es juguen i saben que si voten hi sortim guanyant".
En qualsevol cas, la d'avui és una jornada tenyida per l'escàndol que es va desencadenar el dia que dos dels diputats socialistes no van assistir a la sessió d'investidura que havia de convertir Rafael Simancas en el nou president de la comunitat gràcies al suport d'Izquierda Unida. Se'ls va definir com els diputats trànsfugues, encara que ells van al·legar no estar d'acord a firmar les aliances postelectorals "amb els comunistes". Tot i això, una suposada trama immobiliària que podria involucrar Tamayo i Sáez i el Partit Popular va motivar la creació d'una comissió d'investigació que acabaria sense treure'n l'entrellat.
L'escàndol, però, sí que ha fet efecte entre els madrilenys perquè ara són més els que creuen que hi ha corrupció urbanística, en concret 4 de cada 5. L'ambient entre la població no és, per tant, de confiança, i això explica d'una banda la reducció de la participació i d'una altra, la creació de noves candidatures com la denominada Ciutadants en Blanc, que pretén, com el seu nom indica, participar del procés democràtic evitant dipositar la confiança en cap dels candidats.
A l'espera que el proper dia 12 de novembre s'acabi finalment constituint l'Assemblea de Madrid i havent superat aquest escull, els dos grans partits polítics interpreten aquests comicis com unes primàries, és a dir, un reflex del que podria passar el proper mes de març coincidint amb la cita per escollir un nou president del govern.
Amb tot, els últims sondejos donen la victòria al PP d'Esperanza Aguirre, que obtindria entre 56 i 57 diputats dels 111 que formen l'Assemblea de Madrid; el PSOE n'obtindria entre 45 i 46, i Izquierda Unida, entre 9 i 10. La resta de candidatures, entre aquestes Nuevo Socialismo, dels trànsfugues Tamayo i Sáez, no obtindrien representació parlamentària.
