La PAH compleix 10 anys de lluita pel dret a l'habitatge

La PAH compleix 10 anys de lluita pel dret a l'habitatge
Barcelona

La PAH compleix 10 anys de lluita pel dret a l'habitatge

Sara Grimal / Alonso Carnicer Actualitzat
TEMA:
Habitatge

Després d'anys de creixement econòmic, preus de la propietat disparats i crèdit fàcil, el 2008 va esclatar la bombolla immobiliària. Els desnonaments per impagament d'hipoteques es multiplicaven, i també les mobilitzacions pel dret a l'habitatge. Després del multimilionari rescat a la banca amb diners públics, la indignació va créixer i van començar les ocupacions de bancs.

El febrer del 2009, un petit grup d'activistes, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, es va proposar organitzar de forma col·lectiva els que patien la crisi. Volien donar-los suport i fer visible un problema social que passava gairebé desapercebut en l'anonimat del drama, familiar i privat, dels desnonaments.

 

 

Ada Colau va ser una de les cares visibles de la PAH del 2009 al 2015. L'alcaldessa de Barcelona ho recorda com un gran aprenentatge polític:

"Crec que és de les experiències socials més importants de les darreres dècades. La PAH demostra que la gent que ho havia perdut tot, que ningú comptava amb ella, que estava invisibilitzada, la PAH va aconseguir que s'ajuntessin, que fessin front a la depressió, a la manca d'autoestima, i que ajuntant-se aconseguissin coses que semblaven impossibles".

Aviat van començar a actuar. La PAH, un moviment assembleari escampat per tot el territori, calcula que en 10 anys ha aturat uns 100.000 desnonaments.

Lucía Delgado, portaveu PAH:

"Aturar un desnonament i posar-te davant la porta, o recuperar habitatges buits de la banca, moltes persones diran que pot ser il·legal. Per a nosaltres és una qüestió de dignitat i de justícia social".

El 2013, la PAH va presentar al Congrés dels Diputats una Iniciativa Legislativa Popular per a la dació en pagament amb prop d'un milió i mig de firmes. Van interpel·lar la classe política perquè actués davant d'una emergència social. La iniciativa va ser rebutjada per la majoria del PP.

 

 

Treballant de manera col·lectiva i assembleària, la PAH ha donat solucions per als afectats pels deutes. Ha impulsat alternatives com la dació en pagament, el lloguer social i l'obra social, amb l'ocupació de pisos buits. Un dels fets que consideren més importants és el canvi de percepció de les persones.

Lucía Delgado:

"Les persones que venien a la PAH estaven abatudes, se sentien culpables, i una de les coses que ha fet la PAH és canviar l'enfoc. Les víctimes són les famílies que no poden pagar les hipoteques o el lloguer, i els culpables són les polítiques públiques del govern i, evidentment, les entitats financeres que van consentir que es concedissin crèdits quan no ho havien de fer".

Juanjo Ramón ho ha viscut així:

"Jo vaig comprar el pis l'any 98 en un moment en què tenia feina, un sou elevat. A finals del 2008 van començar els problemes, va esclatar la crisi. Això em va portar a una espiral de no poder pagar. Va ser quan el banc em va oferir un lloguer social per tres anys, però era: 'ens quedem el pis i et deixem amb un deute impagable de per vida.' Una condemna que mai m'hauria deixat avançar".

 

"Em sentia culpable per no poder pagar la hipoteca. El que em va donar la PAH va ser tot el contrari, sentir que no ets el culpable d'un sistema que t'ha portat a la situació. I donar-te una força que abans de venir a la PAH no sabia que tenia..."

Com molts afectats, en Juanjo s'ha convertit en membre molt actiu de la PAH, una plataforma que no cobra quotes ni té assalariats. Tota la feina és voluntària.

 

 

Com el que fa Nadia Mermouri:

"El 2014 vaig patir el primer desnonament i em vaig quedar al carrer amb les meves filles. Tenia molta ansietat i molts problemes. No tenia les eines que tinc ara, no sabia com havia de parlar amb els bancs. Ara la PAH es la meva segona família".

La PAH ha aconseguit canviar lleis. El 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei contra l'emergència habitacional i la pobresa energètica. El Tribunal Constitucional l'acaba de ratificar un cop anul·lats els recursos del govern del PP.

La plataforma ha estat decisiva per fer avançar els lloguers socials o el 30% d'habitatge públic a Barcelona.

Lucía Delgado, PAH:

"El que s'ha demostrat en aquests 10 anys és que, si ens ajuntem, si ens ho creiem, sí que es poden canviar les lleis i aconseguir conquestes davant del dret a l'habitatge".

Aquest cap de setmana, la PAH ha complert 10 anys d'activitat i fa una assemblea. Hi participen 400 persones de 70 plataformes d'arreu de l'estat. Debaten les estratègies de futur.

 

 

Malgrat els èxits obtinguts, la PAH calcula que en aquests 10 anys hi ha hagut a Espanya més de 700.000 execucions hipotecàries. Els desnonaments continuen, amb xifres al voltant dels 60.000 cada any. Uns 183 desnonaments al dia. Ara la situació s'ha agreujat amb l'escalada de preus dels lloguers que deixen milers de persones sense llar.

La PAH lluita per una nova llei estatal pel dret a l'habitatge, que ara ha frustrat la convocatòria d'eleccions. Esperen que divendres que ve el Consell de Ministres aprovi un decret llei que augmenti la protecció dels llogaters, i faran pressió sobre els partits polítics perquè, de cara a les properes eleccions legislatives, municipals i europees, incloguin entre les seves propostes la defensa del dret a l'habitatge.

ARXIVAT A:
Habitatge

VÍDEOS RELACIONATS