La missió Gaia "està revolucionant l'astrofísica": el mapa més ambiciós de la Via Làctia

Descobertes mig milió de noves estrelles a Omega Centauri, el cúmul d'estrelles més gran i brillant de la nostra galàxia, la Via Làctia. Es tracta d'un dels últims avenços de la missió Gaia de l'Agència Espacial Europea, que pretén crear el mapa estel·lar més ambiciós de la Via Làctia i ampliar la perspectiva global del cosmos.

Fins ara s'havien identificat prop de 1.800 milions d'estrelles, però els nous resultats de la missió Gaia amplien la cartografia coneguda i afegeixen dades sobre les posicions, els moviments i la brillantor de les noves fonts estel·lars.

Els darrers resultats també han definit la posició de més de 150.000 asteroides dins del sistema solar i han permès observar 380 quàsars mitjançant lents gravitacionals.

L'objectiu d'aquest projecte, que compta amb la participació d'experts catalans, és fer un mapa en tres dimensions de la Via Làctia. De manera que si es volgués navegar entre les estrelles es podria saber on se situa cada una i quin moviment fa.

Pel catedràtic de Física Quàntica i Astrofísica i director de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB Xavier Luri, aquesta missió està revolucionant l'astrofísica. "Estem aportant tanta quantitat de dades de tanta precisió, que pràcticament no hi ha camp a l'astrofísica que no estigui revisant tot el que s'havia fet abans".

"Estem aprenent noves coses i mirant-se la galàxia, les estrelles, els cúmuls nuvolars, fins i tot objectes extragalàctics d'una manera que abans era impossible"

El satèl·lit Gaia, a l'espai des del 2013

Qui ha captat aquestes dades és el satèl·lit Gaia, un dels més precisos i tecnològicament més avançats, que es va llançar a l'espai el 2013. Des d'aleshores que no ha parat de recopilar informació de la galàxia. Unes revelacions que es posen a l'abast de la comunitat científica internacional.

"És com un tastet. Deixem triar a la comunitat científica les dades que publicarem a finals d'any", explica Mercè Romero, professora lectora de la UB.

"Cada objecte, cada estrella s'ha observat durant 5 o 10 anys i tenim tota la seva evolució temporal"

Romero explica que la recerca aporta una dimensió més al que han publicat fins ara: "Tens com ha evolucionat aquesta estrella, quina és la seva corba de llum, cap a on anirà. Permet fer aquesta arqueologia galàctica de l'objectiu principal de la missió que és com es va formar la galàxia, com ha evolucionat i cap a on anirà".

Redefinint les bases de l'astronomia

A través de les diferents publicacions que s'han fet des que es va llançar el satèl·lit, ara es disposa d'una visió cartogràfica innovadora de la Via Làctia.

La missió està redefinint les bases de l'astronomia, fins i tot en àrees de l'astrofísica i la cosmologia no previstes pel projecte. "Estem atrapant o superant la missió del telescopi espacial Hubble", afirma Xavier Luri.

Les últimes dades de la missió Gaia es publicaran el 2025, quan el satèl·lit deixarà de funcionar. Aquests avenços ajudaran a determinar l'edat de la galàxia i la possible edat del mateix univers.