La llúdriga reapareix a la capçalera del riu Anoia, on es creia extingida

La llúdriga ha tornat a la capçalera del riu Anoia, on feia dècades que no se'n detectava cap i es creia que havia desaparegut. Fa poc, unes càmeres de parament fotogràfic n'han observat dos exemplars adults i una cria movent-se per un tram del riu al municipi de Jorba, a l'Anoia.

La troballa s'ha fet en el marc d'un estudi encarregat per l'Ajuntament de Jorba per saber l'impacte ambiental que tindria la instal·lació de les línies d'alta tensió vinculades a la planta fotovoltaica Matacan Solar que impulsa l'empresa Ignis i que encara s'està tramitant.

L'encarregat dels treballs, el biòleg Eudald Pujol, ha explicat que aquesta troballa confirma que aquesta espècie protegida s'ha tornat a establir al riu Anoia:

"Feia moltes dècades que la llúdriga es considerava desapareguda en aquesta zona. La seva recuperació es deu, en gran part, a la millora de l'estat ecològic del riu."

Les llúdrigues s'alimenten principalment de peixos i crancs de riu, i al riu Anoia cada cop s'hi observen més espècies de peixos que tenen un impacte positiu en la resta de l'ecosistema. A la zona també s'hi veuen cada cop més bernats pescaires i blauets.

Jorba reclama soterrar línies elèctriques per protegir la llúdriga

La descoberta de les llúdrigues ha donat un argument més a l'Ajuntament de Jorba en la seva lluita contra les línies d'alta tensió que hi ha projectades al seu terme municipal i que formen part del projecte Matacan Solar.

Es tracta d'un parc solar de més de 50 hectàrees que també s'estén al municipi de Sant Martí de Tous. A Jorba, l'afectació més important és la línia d'evacuació projectada, que travessa el municipi de punta a punta, i que preveu dues torres d'alta tensió vora el riu.

L'alcaldessa de Jorba, Pilar Queralt, diu que fa anys que el municipi treballa per la "recuperació ecològica" de tot el seu entorn i la reaparició de la llúdriga n'és un exemple:

"Això ens referma en la nostra intenció de demanar que les línies d'alta tensió siguin, com a mínim, soterrades i que malmetin el nostre entorn el menys possible i que també destorbin el menys possible la biodiversitat que tenim".

Les torres elèctriques també podrien suposar un perill per als falcons pelegrins i els ducs que freqüenten la zona, ja que en cas de col·lisió podrien morir electrocutats.