La Llei de Qualitat de l'Ensenyament: una normativa polèmica amb un finançament escàs
La revàlida ha estat un dels principals motius de rebuig de la Llei de Qualitat d'Ensenyament. Les manifestacions, les vagues i les declaracions en contra s'han succeït des del mateix moment que la ministra d'Educació va fer públics els primers esborranys. I les queixen han vingut dels estudiants, dels professors, dels pares i també de les comunitats autònomes. El govern català ja ha anunciat que si no canvien les coses presentarà un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei perquè envaeeix les competències autonòmiques.
Des de Catalunya s'ha insistit en què la segregació d'alumnes no soluciona el fracàs escolar i que aquesta via ja s'havia provat als anys setanta sense bons resultats. Tot i així, la consellera d'Ensenyament creu que la tramitació parlamentària pot millorar la llei.
Altres col·lectius pensen que tot just ara s'ha acabat d'aplicar la reforma vigent i que no hi ha hagut prou temps per avaluar-ne els efectes.
LA REFORMA, EN NÚMEROS
El projecte de llei que serà remès al Parlament inclou també una memòria econòmica. El govern central pensa destinar-hi 91 milions d'euros anuals a partir del 2005, gairebé la meitat del que havia previst fa uns mesos.
Tres quartes parts es destinaran a la implementació dels nous itineraris a l'ESO, uns 8 milions seran perquè els alumnes de 6 i 7 anys aprenguin l'idioma estranger, i la resta per millorar la integració dels alumnes estrangers.
Aquestes xifres permetran contractar només 2.800 professors més a tot l'Estat.
