L'antiga cúpula d'ETA, imputada per l'assassinat de Miguel Ángel Blanco 25 anys després
El jutge Manuel García Castellón imputa tres excaps de l'organització armada coincidint amb la setmana en què es commemoren els 25 anys de l'assassinat
El 13 de juliol farà 25 anys del segrest i assassinat del regidor del PP d'Ermua Miguel Ángel Blanco. Dos dies abans de l'acte de commemoració, el jutge ha imputat tres excaps d'ETA pel cas.
Els investigats són José Javier Arizcuren Ruiz, àlies Kantauri; Miguel Albisu Iriarte, àlies Mikel Antza, i María Soledad Iparraguire, àlies Anboto.
Segons la interlocutòria del magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, els imputats no serien els executors materials del crim, però van tenir-hi una participació per omissió.
El procediment es va iniciar arran d'una querella de l'associació de víctimes Dignitat i Justícia. El magistrat va demanar un informe a la Guàrdia Civil, que va certificar que aquesta era la cúpula del grup en aquella època.
Una nova euroordre i un cas prescrit
Dels tres imputats, Kantauri va ser extradit a Espanya i ara el jutge demana a França que ampliï els delictes pels quals va ser entregat amb una nova ordre de detenció europea. L'objectiu és poder-lo interrogar pels fets de fa 25 anys, perquè en la situació actual no ho podria fer.
El jutge també veu responsable de l'atemptat un altre excap d'ETA, Ignacio Gracia Arregi, Iñaki de Rentería, però en el seu cas es considera que el delicte ha prescrit.
Per què ara?
Per què el jutge García Castellón fa aquest moviment ara? La decisió suposa un canvi en l'enfocament dels crims d'ETA. No només es persegueix els autors materials, sinó aquells que "van tenir-hi una participació en comissió per omissió, atesa la posició de domini que ostentaven".
El jutge recorda que el segrest es va allargar més de 48 hores i que els dirigents d'ETA no van fer res per aturar-lo.
El mateix Manuel García Castellón ja va ser l'instructor de la causa als autors materials. Finalment, el 30 de juny de 2006, l'Audiència Nacional va condemnar a 50 anys de presó Francisco Javier García Gaztelu, àlies Txapote, i Irantzu Gallastegi, àlies Amaia. Un tercer segrestador, José Luis Geresta Mujika, es va suïcidar dos anys després de l'assassinat.
Una estratègia dirigida
Segons el jutge i l'informe de la Guàrdia Civil, el segrest de Miguel Ángel Blanco era una estratègia d'ETA per reaccionar a la detenció a la cúpula el 1992, a Bidarte.
Asseguren que entre el 1993 i el 1994, la nova cúpula etarra va planificar i va posar en marxa l'anomenada "estratègia de desestabilització", que incloïa polítics del PP i del PSOE com a objectius i buscar atemptats o accions terroristes de gran impacte com el segrest, durant 532 dies, del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara o l'intent d'atemptat contra un membre de la família reial.
En aquest context arriba el 1997 i, sempre segons la Guàrdia Civil, la cúpula decideix fixar com a prioritat el segrest d'un regidor del Partit Popular.
El magistrat entén que és "improbable" que una acció terrorista com la que es va fer contra Miguel Ángel Blanco fos realitzada per un comando sense que hi intervingués una decisió i una planificació prèvia, així com unes ordres concretes i específiques.
48 hores de tensió
El segrest de Miguel Ángel Blanco va passar el 10 de juliol. Era un dijous i ETA va donar 48 hores al govern espanyol --llavors en mans del PP i José María Aznar-- per acabar amb la dispersió de presos de l'organització i començar a traslladar presos a presons basques.
El segrest va impactar l'opinió pública, que es va manifestar per la llibertat del regidor. Tot i això, i després del previsible rebuig a cedir per part del govern espanyol, Miguel Ángel Blanco va ser assassinat de dos trets al clatell.
El van trobar poc després del migdia, de bocaterrosa i amb les mans lligades, en un bosc als afores de Sant Sebastià.
L'atemptat va generar una onada de rebuig i solidaritat, el que es va conèixer com a Esperit d'Ermua, amb algunes de les manifestacions més grans de la història d'Espanya.
Polèmica per l'homenatge
L'acte commemoratiu de l'assassinat es farà aquest diumenge a Ermua. L'homenatge arriba envoltat de polèmica. El president del PP basc, Carlos Iturgaiz, va denunciar que el govern espanyol volia impedir parlar Mari Mar Blanco, germana de Miguel Ángel.
Els dirigents populars també retreuen al govern espanyol el pacte entre el govern i EH Bildu per a la nova llei de memòria democràtica.
La germana, que també és diputada del PP i presidenta d'honor del PP de Sant Sebastià, finalment parlarà en l'acte per tancar l'homenatge.
La polèmica, però, ha polititzat l'homenatge. Diverses persones i entitats han anunciat que no aniran a l'acte d'Ermua, però sí que ho faran en una altra commemoració, el dia 13, a San Sebastián de los Reyes.
José María Aznar, l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i el líder de Vox, Santiago Abascal --que el 1997 era company del regidor d'Ermua a Noves Generacions-- no aniran a Ermua. Consideren que l'esdeveniment és un "fals homenatge" al costat dels "blanquejadors d'ETA", en referència al PSOE.
