La casa més antiga del Pirineu: troben un habitatge de l'edat del bronze a Aigüestortes

Fa més de 3.000 anys els humans ja estaven assentats als Pirineus. El Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya de la UAB-CSIC ha trobat una casa de l'edat del bronze al jaciment de l'Abric del Portarró, a 2.280 metres d'altitud dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici.

Es tracta d'una de les restes de construcció més antiga que s'ha documentat mai a tot el Pirineu, amb uns 3.800 anys d'antiguitat, segons ha explicat el director de l'excavació, Ermengol Gassiot.

Aquesta troballa aportarà informació molt valuosa sobre aquest període històric. L'edat del bronze és el moment en què els humans van tenir l'impacte més gran sobre la vegetació a l'alta muntanya i a la zona d'Aigüestortes no s'hi ha trobat gaire informació.

Les restes de la casa que s'han documentat s'han localitzat sota la gleva que han aixecat els arqueòlegs per ampliar l'àrea d'excavació de l'Abric del Portarró. La casa no es veia a la superfície, però arran de l'excavació ja es comença a apreciar la base d'una paret de pedra.

El grup d'arqueòlegs, que tenia previst acabar l'excavació aquest any, després d'aquesta troballa es planteja la decisió i vol estudiar l'ús futur que se'n pugui fer.
 

Un canvi en la visió de l'alta muntanya durant l'edat del bronze

Entre les restes trobades pel grup d'arqueòlegs hi ha peces de ceràmica que haurien servit per cuinar, menjar o guardar aliments. Aquest descobriment indica que durant la prehistòria l'assentament en zones d'alta muntanya era molt més estable del que es podia pensar, entre uns quatre o cinc mesos, segons explica Gassiot.

En aquesta ocasió, també s'hi ha trobat una punta de fletxa, però en altres campanyes d'excavació també hi van trobar restes de falç, una eina que servia per segar. Amb això, es pensa que en una altura per sobre dels 2.000 metres haurien existit més camps de cereal dels que ens imaginem i, per tant, l'agricultura hauria tingut un paper important, igual que la ramaderia.

A més, les eines destinades a l'agricultura eren de sílex, un material que no existia al Parc Nacional d'Aigüestortes i que hauria vingut de fora. Per tant, indica que la gent no estava tan aïllada com s'acostuma a pensar, sinó que es movien d'un indret a un altre.

Totes aquestes troballes contribueixen a canviar la visió de l'alta muntanya en aquella època, segons ha comentat Gassiot, i ajuden a ampliar la base de dades d'elements patrimonials existents al Parc Nacional d'Aigüestortes. D'aquesta manera, podem conèixer millor com es vivia en aquesta zona del Pirineu i saber quins eren els processos d'ocupació humana dels espais d'alta muntanya.
 

L'Abric del Portarró, un lloc ocupat pels humans des del Neolític

L'Abric del Portarró, situat al Parc Nacional d'Aigüestortes, és un jaciment arqueològic on s'han descobert restes que indiquen que els humans hi haurien habitat des de fa segles: des del Neolític antic, 72.000 anys enrere, fins al segle XX, passant pel Neolític final, l'edat del bronze, l'època ibèrica, romana i l'alta edat mitjana.

Així ho indiquen els resultats obtinguts en campanyes d'excavació anteriors, que mostren que l'Abric del Portarró i altres llocs propers com el de Les Obagues de Ratera van ser ocupats reiteradament en moltes èpoques diferents.

Aquesta excavació, que ha durat 10 dies, juntament amb les que fa anys que es realitzen al Parc Nacional d'Aigüestortes, són les excavacions arqueològiques a major altitud de la península Ibèrica.

Les restes es poden localitzar tant a l'aire lliure com en dos petits blocs erràtics desplaçats a l'indret per les darreres glaceres, ara fa més de 12.000 anys.