Justícia restaurativa: el retrobament de Maixabel Lasa i l'exetarra Luis Carrasco a "Els matins"

La viuda de Juan María Jáuregui, assassinat per ETA, i un membre del comando que el va matar defensen la importància del diàleg per tancar ferides i afavorir la concòrdia

Actualitzat

Maixabel Lasa, vídua de Juan María Jáuregui, assassinat per ETA l'any 2000, i Luis Carrasco, membre del comando que el va matar, s'han reunit a "Els Matins" de TV3; una trobada en què han rememorat la primera que van tenir, l'any 2011, a la presó de Nanclares de la Oca dins d'un procés de justícia restaurativa.

Aquella va ser la primera cita entre una víctima i un membre d'ETA, una experiència exitosa que recull la pel·lícula "Maixabel" (2021), d'Icíar Bollaín, i que ha tingut un impacte decisiu a les seves vides. Tots dos aposten pel contacte entre víctimes i antics etarres per afavorir la concòrdia i curar ferides.

Maixabel Lasa, que després de l'atemptat que va matar el seu marit va dirigir durant uns anys l'Oficina d'Atenció a les Víctimes, un organisme del govern basc, ha ressaltat a "Els matins" que la justícia restaurativa és "molt sanadora".

Segons ha explicat, a ella, la trobada amb Carrasco la va ajudar per "poder, si no comprendre, sí entendre una mica el que va passar".

"T'ajuden a passar aquella pàgina tan difícil de la teva vida, perquè recuperar-la no ho faràs mai, però almenys conèixer la veritat ajuda."


Per la seva banda, Luis Carrasco admet que la trobada li va servir per "solucionar qüestions emocionals pròpies".

Pots recuperar la seva conversa sencera en aquest vídeo:

 

Tot i que el govern d'Aznar va acabar amb aquesta política de justícia restaurativa, actualment se segueixen fent trobades entre víctimes i etarres.


22 anys de l'assassinat de Juan María Jauregui

Juan María Jáuregui

Juan María Jáuregui (Legorreta, 1951) va participar en les protestes contra el Judici de Burgos, l'any 1970, que va condemnar a mort sis membres d'ETA. Les pressions internacionals cap al règim de Franco van fer que el dictador les commutés per presó.

Jáuregui s'incorpora a ETA VI Assemblea durant el franquisme, és detingut i compleix pena de presó durant un any i mig a Basauri. El 1972 abandona ETA i entra al Partit Comunista d'Espanya de Santiago Carrillo. I quan els comunistes bascos es neguen a fusionar-se amb els socialistes, Jáuregui es passa al Partit Socialista d'Euskadi.

El 1994, amb Felipe González com a president del govern espanyol, Juan María Jáuregui és nomenat governador civil de Guipúscoa, càrrec que ocupa fins al 1996, quan és cessat amb l' arribada d'Aznar al poder.

Com que ETA l'havia amenaçat durant el seu període de governador civil, Jáuregui es va haver d'exiliar a Xile. Ocasionalment tornava al País Basc per visitar la família --la seva dona Maixabel Lasa era funcionària a Tolosa--. Va ser durant una d'aquestes visites, que el comando Buruntza d'ETA el va assassinar disparant-li dos trets a la nuca el 29 de juliol del 2000.

Aquell dia, Ibon Extezabarreta esperava, al volant del cotxe, els dos executors materials de l'assassinat de Juan María Jáuregui: Luis María Carrasco i Patxi Xabier Makazaga. Tots tres van ser detinguts i empresonats.

 

ARXIVAT A:
ETA
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut