Jordi Cuixart i Jordi Sànchez durant el judici de l'1-O (ACN)
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez durant el judici de l'1-O (ACN)
Madrid

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, condemnats a 9 anys de presó per sedició

La sentència considera que van posar les seves organitzacions al servei de la maniobra de pressió política ideada per la resta d'acusats

Josep Maria CampsActualitzat

El Tribunal Suprem ha condemnat els líders de l'ANC i Òmnium la tardor del 2017, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a 9 anys de presó pel delicte de sedició i 9 anys d'inhabilitació absoluta per a qualsevol càrrec públic.

Sobre el 20 de setembre, la sentència critica el dispositiu dels Mossos davant del Departament d'Economia: diu que va ser reduït i que l'únic reforç van ser equips de mediació davant els 40.000 manifestants; tampoc es va establir el perímetre de seguretat que la comissió judicial demanava i que va propiciar que 7 cotxes de la Guàrdia Civil acabessin amb "importants destrosses".

 

La sentència condemna Jordi Cuixart a 9 anys de presó i inhabilitació pel delicte de sedició

La sentència considera que el líder d'Òmnium, com el de l'Assemblea, van posar les organitzacions al servei de la maniobra de pressió política ideada per la resta d'acusats.

 

La sala del Tribunal considera que Jordi Cuixart no feia només proclames simbòliques i que estava disposat a oposar-se també materialment a l'actuació de les forces de seguretat i tribunals.  

Argumenta la sentència que Cuixart situa la seva personal interpretació dels drets fonamentals per sobre del Tribunal Constitucional i que aquesta ha de sotmetre's a la seva si no coincideixen.

Segons la sentència:

"Aquesta actitud portaria al caos si fos admesa i generalitzada. Suposaria el suïcidi de l'estat de dret. La seva autodestrucció."

I afegeix que "el que va passar l'1 d'octubre no va ser només una manifestació o un acte de protesta. Si hagués estat així, no hi hauria reacció penal. Va ser un aixecament tumultuari encoratjat per l'acusat entre altres persones per convertir en paper mullat unes decisions judicials del Tribunal Constitucional".

La sentència també diu que Cuixart ni rebutja, ni dissimula ni amaga la seva responsabilitat, i que ha verbalitzat la seva voluntat de mantenir aquesta conducta amb la frase "ho tornarem a fer."

En saber la sentència, Cuixart ha piulat des de la presó de Lledoners reiterant que ho tornaria a fer, i fa una crida a la reincidència:

 

El Suprem condemna Jordi Sànchez a 9 anys de presó i a inhabilitació pel delicte de sedició

El tribunal dona per provat que l'actitud del president de l'ANC, Jordi Sànchez, no era altra que la de dificultar i bloquejar l'actuació judicial. Que apostava per dificultar-la i posar-hi traves, així com per desprestigiar l'actuació de la comitiva judicial i la Guàrdia Civil.

També el condemna per estar conxorxat amb els líders polítics per fer el referèndum considerat il·legal pel Tribunal Constitucional, i per organitzar les mobilitzacions de l'1 d'octubre que van -diu- impedir complir el que havien ordenat el Tribunal Constitucional i el TSJC.

 

Tot i que la sentència s'estén a bastament en l'actuació de Jordi Sànchez en la concentració del 20S i critica les declaracions i proclames que van fer, tant ell com Cuixart, el tribunal després ho circumscriu en els drets a la llibertat d'expressió i manifestació.

Per tant, el condemna per l'actitud tendent a dificultar l'actuació judicial i policial, tant el 20S com l'1-O.

Jordi Sànchez en saber la sentència ha piulat "Injustícia":

 

Minuts més tard, en un segon missatge, ha volgut mostrar optimisme i ha assegurat: "si persistim, Catalunya serà independent":

 

L'Assemblea Nacional Catalana ha convocat una roda de premsa la plaça dels Àngels de Barcelona a les 12 hores, després que la sentència per l'1-O s'hagi fet pública.

"Dos anys més tard, i després que s'hagi fet pública una sentència condemnatòria, el secretariat actual de l'Assemblea, juntament amb els secretariats anteriors, farà una roda de premsa conjunta per traslladar la valoració i el posicionament de l'entitat i, així mateix, reafirmar-se en l'objectiu polític, la independència."

 

Peticions d'entre 8 i 52 anys

La principal acusació, la de la Fiscalia, demanava 17 anys de presó per a tots dos pel delicte de rebel·lió, mentre que l'Advocacia de l'Estat en demanava 8 per sedició.

Com en la resta, era l'acusació popular exercida pel partit d'extrema dreta Vox la que demanava la pena més alta: 52 anys per rebel·lió i organització criminal.

Les acusacions consideraven que l'actuació de tots dos va permetre "actes contra decisions judicials legítimes", en referència als fets del 20S.

També que van promoure "una intensa i violenta mobilització ciutadana" i van fer creure que "la proclamació de la república era perfectament viable".

Cuixart: "Denunciar l'atac a les llibertats"


En la declaració davant del tribunal, Cuixart va afirmar que la seva prioritat en el judici no era evitar la presó, sinó "denunciar l'atac a les llibertats" que, segons ell, suposava el judici.

Igual que Oriol Junqueras i que Jordi Sànchez, va declarar que es considerava "un pres polític", que el 20S no van fer cap convocatòria i que les mobilitzacions d'aquell dia van ser pacífiques.

També va afirmar que l'anomenat "full de ruta" del març del 2015, que les acusacions qualificaven de "document estratègic", no ho era pas, sinó només "una declaració d'intencions".

Criminalitzar drets


En les conclusions finals, la seva advocada, Marina Roig, va afirmar que les acusacions s'havien dedicat a criminalitzar drets fonamentals com el de reunió i el de manifestació.

En aquest sentit, va argumentar que la Constitució espanyola "no s'entendria sense les mobilitzacions dels anys 70".

I sobre el 20S va explicar que no s'havia dificultat les actuacions judicials i que les acusacions van tergiversar les dificultats de comunicació entre els Mossos i la Guàrdia Civil per afirmar el contrari.


Sànchez i el 20S


Per la seva banda, en la seva declaració davant del tribunal, Jordi Sànchez va negar que el 20S hi hagués hagut "un intent permanent d'assalt" a la seu del Departament d'Economia.

Va negar també que ell fos el responsable de la seguretat, i que li corresponia només el servei d'ordre de l'ANC, i va queixar-se que es criminalitzessin "mobilitzacions absolutament pacífiques".

L'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, intervenint en una sessió del judici del procés al Tribunal Suprem

El seu advocat -també de Jordi Turull i Josep Rull-, Jordi Pina, va qüestionar que el que va passar el 20S i durant la tardor del 2017 fossin "alçaments" rebels o sediciosos, i va defensar que eren només "protestes i manifestacions".

Sànchez i Cuixart són els líders independentistes que fa més temps que estan en presó preventiva: pràcticament 2 anys, des del 16 d'octubre del 2017, quan van anar a declarar a l'Audiència Nacional.

Cuixart i Sànchez, dues trajectòries


Els líders dÒmnium i ANC durant l'1-O van ser els primers acusats a entrar a la presó, el 16 d'octubre del 2017, i hi han conviscut durant pràcticament 2 anys, però han seguit trajectòries personals força diferents.

Mentre que Jordi Cuixart no ha deixat mai de ser president de l'entitat que encapçalava llavors, poc després d'entrar a la presó Jordi Sànchez va deixar de presider l'ANC per passar a l'àmbit polític.

Va ser just un mes després: el 16 de novembre es va saber que el llavors ja exlíder de l'ANC aniria de número 2 de Carles Puigdemont a la llista per Barcelona de JxCat per les autonòmiques del 21D convocades per Mariano Rajoy.

Sànchez no només es va convertir en diputat, també en candidat a la presidència de la Generalitat. I ho hauria estat si el jutge Pablo Llarena li hagués donat el permís per anar al ple d'investidura.

Però el jutge del Suprem va al·legar "risc de reiteració delictiva" per denegar-li el permís. Tot això va passar ja el març del 2018, pocs dies abans que Llarena tornés a enviar a la presó Forcadell, Bassa, Romeva, Rull i Turull.

Des de llavors, Sànchez ha continuat presentant-se a convocatòries electorals sota les sigles de JxCat, i amb els seus companys de formació política van fer una vaga de fam en protesta perquè el Constitucional no tramitava recursos seus.

Això ja va ser el desembre del 2018, i tant ell com Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn van deixar de fer la vaga just abans de Nadal.


Sànchez va tornar a ser candidat de JxCat a les eleccions generals del 28A, ara ja com a cap de llista per Barcelona, i fins i tot va poder fer una roda de premsa de campanya des de la presó.

Va poder prendre possessió de l'escó al Congrés, però va ser suspès poc després. Al juny Jordi Sànchez, juntament amb Rull i Turull, va demanar l'abstenció per facilitar la investidura de Pedro Sánchez, però el partit no els va fer cas.

De moment, Sànchez torna a encapçalar la llista de JxCat per Barcelona en la repetició d'eleccions generals del 10N, i Forn, Rull i Turull seran caps de llista per Girona, Tarragona i Lleida, respectivament.

Cuixart, la defensa més bel·ligerant

Per la seva banda, Jordi Cuixart s'ha mantingut al marge de l'arena política durant aquests 2 anys, i el juny del 2018 l'assemblea d'Òmnium el va reelegir com a president.

Després d'admetre davant del jutge Pablo Llarena, el gener del 2018, la intenció de renunciar a la via unilateral per aconseguir la independència, Cuixart va decidir canviar a una estratègia molt més bel·ligerant.

Per exemple, l'equip d'advocats de la seva defensa va reclamar el novembre del 2018 la recusació dels 7 membres del tribunal presidit per Manuel Marchena que l'havia de jutjar a ell i als altres acusats.


També la selecció de testimonis demanada pels seus advocats va irritar el tribunal, que van expressar directament als periodistes "el profund malestar" pel seu "comportament", que van definir com a "intolerable".

Aquest setembre Cuixart ha pogut sortir de la presó per poder conèixer el segon fill que ha tingut amb la seva parella, Txell Bonet. El Suprem només li va donar 6 hores de permís per fer aquesta visita.

 

 

 

ARXIVAT A:
Judici procésJordi CuixartJordi Sànchez
Anar al contingut