Dues dones passejant, per Roma i Seül, aquest dilluns
Dues dones passejant, per Roma i Seül, aquest dilluns (Reuters)

Itàlia i Corea del Sud, dos exemples divergents de com afrontar el coronavirus

El gran nombre de proves i la velocitat a prendre mesures a Corea han permès limitar els casos i reduir molt la mortalitat de la pandèmia

Xavier DuranActualitzat

Entre dissabte i diumenge, a Corea del Sud hi ha hagut 162 nous casos de coronavirus SARS-CoV-2. En el mateix temps, als Estats Units n'hi ha hagut 10.863.

La població dels Estats Units és unes sis vegades superior, però això difícilment explicaria la diferència de casos nous. Ara, a Corea del Sud en sumen vora 9.000, amb 11 morts. Als Estats Units superen els 35.000, amb 458 morts.

Tots dos països van detectar el primer cas el mateix dia: el 27 de gener. Així ho explicava a setmana passada l'agència Reuters, que també aportava una dada sobre el nombre de proves fetes: set setmanes després, a Corea del Sud s'havien fet anàlisis a més de 290.000 persones i això havia permès identificar més de 8.000 infeccions. Als Estats Units, amb data 17 de març, se n'havien fet unes 60.000.

 

Homes amb mascareta al districte comercial de Seül
Homes amb mascareta al districte comercial de Seül (Reuters / Heo Ran)

 

Aquesta és una de les raons per les quals Corea del Sud podria haver gestionat la pandèmia de forma molt més efectiva que altres països, tot i ser veïns de la Xina, el lloc on va sorgir i el més afectat. De fet, Corea del Sud va tenir 909 nous casos el 29 de febrer, però el 15 de març van ser 74.

El nombre de proves és important, perquè permetia aïllar les persones que donaven positiu sense haver de fer tancaments massius. En declaracions a Wired, Martin Hibberd, professor de malalties infeccioses emergents a la London School of Hygiene and Tropical Medicine, afirmava que, si tothom es queda a casa, com a la Xina, la transmissió es talla. Però que hi ha altres opcions:

"En absència d'aquest enfocament, penso que identificar qui és positiu i assegurar-se que està en quarantena és, clarament, una fórmula molt més efectiva."

Però aquest no és l'únic factor que ha afavorit Corea del Sud. Hi havia mascaretes assequibles per a la població a les farmàcies i se'n donaven dues per setmana a cadascú.

 

També es destaca que el govern va donar tota la confiança a experts en salut pública per transmetre la informació. Les ràpides comunicacions per Internet i wifi també van facilitar la difusió dels missatges. I, finalment, hi ha una característica comuna a molts països asiàtics: posar l'interès públic per davant de l'individual.

 

Dues dones amb mascareta passegen aquest dilluns per Seül, a Corea del Sud
Dues dones amb mascareta passegen aquest dilluns per Seül, a Corea del Sud (Reuters / Heo Ran)

 

Itàlia, el cas oposat

A més, les mesures s'havien de prendre al més aviat possible. I Itàlia, el país europeu més afectat i, actualment, el segon del món darrere la Xina no ho va fer així.

Si Corea del Sud s'ha posat com a bon exemple, també s'ha analitzat què va fallar a Itàlia. Segons explicava dissabte "The New York Times", la resposta va ser lenta, confusa i contradictòria.

 

 

Així, el 21 de gener, el ministre italià de Cultura i Turisme rebia una delegació xinesa i la convidava a un concert. També hi va haver trobades per inaugurar un any d'actes per estrènyer els llaços culturals i turístics entre els dos països.

Però els possibles comportaments poc responsables es van produir també molt més tard. A finals de febrer, ja amb 400 casos coneguts, Nicola Zingaretti, líder del Partit Democràtic, un dels partits del govern, publicava una fotografia on se'l veia fent un aperitiu i demanava a la gent que no canviés els seus hàbits.

 

 

 

No havien passat ni deu dies quan Zingaretti va revelar que havia contret el virus:

 

 

Per molts experts, no només cal prendre mesures d'aïllament, sinó també prendre-les el més aviat possible.

A banda d'això, el virus podia estar passejant-se de manera inadvertida. El 18 de febrer, un home de 38 anys va anar a urgències a l'Hospital de Codogno, una petita població de la Llombardia. Tenia símptomes greus de grip.

El pacient va tornar a casa, però al cap de poques hores va haver de ser ingressat. Va donar positiu del coronavirus.

 

Cua a fora d'un supermercat de Sicília, aquest dilluns
Cua a fora d'un supermercat de Sicília, aquest dilluns (Reuters / Antonio Parrinello)

 

Com que no havia tingut contacte amb la Xina, els metges van deduir que s'havia encomanat d'algun italià o europeu. I això podia comportar que el virus ja estava present en moltes persones, amb símptomes o sense. O amb símptomes confosos amb els d'una grip normal.

A l'home de Cosogno se'l coneix com el pacient 1. Però, per l'epidemiòleg Fabrizio Pregliasco, en realitat potser era el pacient 200.

 

 

A més, moltes autoritats donaven missatges que no concordaven amb la situació. A Milà, l'alcalde, Beppe Sala, anunciava que la ciutat no s'aturava. El ministre d'Afers Estrangers, Luigi Di Maio, alertava que es podia passar d'una epidèmia a una "infodèmia", rebaixant així la importància dels avisos dels experts. I Sandra Zampa, subsecretària del Ministeri de Salut afirmava que les mesures preses a la Xina eren "una pel·lícula de ciència ficció que no té res a veure amb nosaltres".

El 9 de març, el primer ministre, Giuseppe Conte, decretava restriccions de moviments a tot el país. Per alguns, era massa tard.

Amb les últimes dades disponibles, Itàlia té un total de 59.138 casos i 5.476 morts, amb una taxa de mortalitat propera al 10%.

Què ensenya l'evolució a altres països? El periodista de dades del Financial Times, John Burn-Murdoch, ha elaborat diversos grafics sobre l'èvolució de la pandèmia. Amb aquest tuit, anunciava que el diari hi facilitava l'accés de forma gratuïta:

 

 

A l'article a la web del diari, un dels gràfics mostra l'evolució del nombre de morts i la data d'adopció de certes mesures.

S'observa que Itàlia, Espanya i el Regne Unit tenen més morts acumulades de les que tenia la Xina en el mateix moment de l'epidèmia, comptant des de la desena mort.

De moment, la corba d'Itàlia s'hauria alentit lleugerament, però la d'Espanya mostra un augment exponencial. I altres països comencen a tenir corbes semblants.

 

A dia d'avui, hi ha 350.457 casos coneguts al món. S'han produït 15.317 morts. La bona notícia és que el nombre de persones que han superat la malaltia és molt superior: fins ara, 100.354.

A la Xina, vora el 90% dels malalts s'han recuperat. A Itàlia els recuperats també superen les morts. I a Espanya, també. La taxa de mortalitat a Espanya és del 6,6% i la de malalts que s'han recuperat del 10,13%.

 

Una dona camina pel Gianicolo, a Roma, aquest dilluns
Una dona camina pel Gianicolo, a Roma, aquest dilluns (Reuters / Remo Casilli)

 

 

ARXIVAT A:
Coronavirus ItàliaSalut
Anar al contingut