Intimitat i seguretat ciutadana, dos drets enfrontats en el "cas Lubitz"

El fet que el copilot de Germanwings hagués pogut amagar a la companyia que estava de baixa ha obert el debat sobre si els metges han de posar en coneixement de l'empresa les dades confidencials.

Però abans d'entrar en aquest debat, sorgeix una altra pregunta: és possible amagar una baixa mèdica? Sembla que a Alemanya sí. Sobretot perquè allà les baixes les poden expedir metges privats i, si no es demana a l'asseguradora que pagui les despeses mèdiques, la baixa pot passar totalment desapercebuda. En canvi, a Espanya les baixes les donen només els metges de capçalera i, si el treballador decideix amagar-la, l'empresa l'acabarà detectant quan creuï les dades amb la seguretat social.

Els metges tampoc tenen un protocol per supervisar que les baixes que han expedit es compleixen, però el codi deontològic els permet intervenir en determinats casos. El codi deontològic del Col·legi de Metges diu exactament:

"El metge podrà revelar el secret amb discreció, exclusivament a qui hagi de fer-ho i en els justos límits necessaris" "si amb el silenci es presumís un molt probable perjudici per al pacient, per a d'altres persones o un perill col·lectiu (declaració de malalties contagioses, certes malalties mentals, estat de salut de les persones al càrrec de la "res publica", etc)"

Segons el cap de psiquiatria de l'Hospital del Mar, Antoni Bulbena, hi ha mecanismes per alertar l'empresa: la via interprofessional. El metge no pot informar l'empresa de la baixa d'un treballador, però sí que en pot informar el metge de l'empresa. "Això és un sistema que està regulat. Un metge que atén una persona i veu que hi ha aquest problema, el que fa habitualment és comentar-ho amb el metge de l'empresa", explica Bulbena.

Aquesta decisió, però, no és una obligació, sinó que depèn de cada metge. El sistema no està preparat per garantir que una persona que desenvolupa una activitat perillosa o de molta responsabilitat compleixi una baixa mèdica per una malaltia, psiquiàtrica o no. Només està dissenyat per combatre el frau, però no per garantir el bon desenvolupament de l'activitat laboral.

L'accident dels Alps ha posat al descobert aquesta llacuna, una llacuna que no té solució fàcil. Tal com remarca Daniel Vosseler, advocat especialista en dret del dany, en aquest cas "hi ha una col·lisió frontal entre el dret a la intimitat -les dades són confidencials- i el dret d'ordre públic, que és vetllar per la seguretat ciutadana. Aquí s'ha de fer un joc d'equilibris."