Fiscalia insisteix a acusar de terrorisme els CDR detinguts en l'operació Judes

La Fiscalia de l'Audiència Nacional manté l'acusació de pertànyer a una organització terrorista als membres dels CDR detinguts en l'anomenada operació Judes el setembre del 2019, el 23S.

Ho ha fet públic aquest divendres la mateixa Fiscalia després d'una filtració al digital El Confidencial: l'escrit del fiscal Miguel Ángel Carballo assegura que tenien "dos laboratoris clandestins" per fabricar "explosius i substàncies incendiàries".

Malgrat que l'Audiència Nacional no va donar gaire crèdit a les proves aportades per la Guàrdia Civil quan va deixar lliures els 7 detinguts en presó preventiva, el fiscal assegura ara que era una organització "clandestina i estable":

"Els investigats haurien superat l'activitat dins dels seus respectius CDR i creat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, amb l'objectiu de portar a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats."

"Els han encarregat la realització de les accions més sensibles"

El relat de la Fiscalia continua assegurant que tots ells van formar un grup d'"una gran radicalitat" que hauria rebut l'encàrrec de preparar accions violentes, però no precisa per part de qui:

"La creació d'aquesta cèl·lula ve motivada per la necessitat de comptar dins de l'estructura amb un grup clandestí d'individus de la màxima confiança i que es mostren totalment entregats a 'la causa', i els han encarregat la realització de les accions més sensibles."

Segons aquest relat, els acusats haurien fet preparatius per atemptar contra edificis com la Comandància Naval o el Govern Militar, i també contra infraestructures com torres d'alta tensió o autopistes.

Aquests preparatius haurien consistit en "vigilància i control d'instal·lacions policials" i "presa de fotografies i vídeos dels objectius predeterminats".

També cerques a internet sobre "persones vinculades a partits polítics contraris a la independència i sobre un agent dels Mossos d'Esquadra".

"Assessorament d'experts"

Pel que fa als explosius, l'escrit del fiscal assegura que havien comprat substàncies per fabricar-ne i havien tingut "assessorament d'experts" per aprendre a fer-ne:

"Els investigats haurien portat a terme tots els passos necessaris per a l'elaboració i fabricació de substàncies incendiàries, deflagrats i explosives de forma efectiva."

Segons afirma, els van requisar una granada de morter "considerada munició de guerra", i "més d'un quilo" de nitrat amònic, substància necessària per fabricar amonal.

L'escrit de la Fiscalia també inclou els plans per ocupar el Parlament de Catalunya, assegurant que tenien un pressupost de 6.000 euros per preparar-ho.

També que el grup formava part del "moviment secessionista" que havia "encarregat" a Bombers per la República "el servei d'ordre".

Operació Judes

L'operació la va fer la Guàrdia Civil el 23 de setembre del 2019, poques setmanes abans que es fes pública la sentència del Suprem contra els líders independentistes acusats de rebel·lió.

Van mobilitzar 500 agents que van fer 10 registres a 7 localitats i van detenir 9 persones, 7 de les quals van portar a Madrid acusades de terrorisme.

Van anar a presó preventiva, però tots van quedar lliures 3 mesos després, quan l'Audiència Nacional va considerar que no hi havia prou proves que justifiquessin mantenir-los tancats.

Quatre investigats més

Al juny del 2020 l'Audiència Nacional va afegir quatre investigats més al cas, que van quedar en llibertat després de declarar als jutjats de Sabadell i Mollet.

Tots 13 estan acusats per la Fiscalia de pertànyer a una organització terrorista, i a 9 d'ells també els acusa de tinença i fabricació d'explosius, malgrat que la Guàrdia Civil no va trobar cap mena d'explosiu.

Els acusats denuncien la Guàrdia Civil

El mateix dia de la detenció, la Fiscalia va fer pública l'acusació de terrorisme, i l'ha mantinguda des de llavors, però el jutge va rebutjar que hi hagués proves d'explosius, només de "precursors".

Els que van estar en presó preventiva, que van ser objecte de rebudes multitudinàries quan van tornar a casa, van negar les acusacions i van assegurar que continuarien amb el seu activisme.

També van denunciar irregularitats, coaccions i amenaces per part de la Guàrdia Civil entre la detenció i la posada a disposició judicial, denúncies que alguns d'ells van formalitzar als jutjats.

"No claudicarem"

Els acusats han reaccionat a la divulgació de l'acusació de la Fiscalia a través del compte que tenen a Twitter, qualificant la filtració d'"interessada" i de "relat fals", i han insistit que són innocents:

Davant les filtracions interessades de fiscalia i el falç relat no claudicarem ni en la defensa de la nostra innocència ni en l'ahnel de llibertat dels Paisos Catalans! https://t.co/61j6O8LagJ

— Detingudes23S (@Detingudes23S) August 20, 2021

Un dels acusats, Alexis Codina, ha ironitzat en aquesta xarxa social dient que aquest dijous mateix ha comprat productes químics per la feina, suggerint que també podrien ser "precursors" per fer explosius:

Vist aixi, tots som culpables doncs un dia se ns podria girar el cap...
Rabia intensa
Por
Vida aturada
Fastig
Anims per terra
Sortiu al carrer, demostreu ke no us creieu la merda ke diuen
Obren la boca i els surt merda
No tenen sang, nomes patria i todo por la patria
😈😈😈😈😈

— Alexis Codina Barberan (@alexis_codina) August 20, 2021