Fets més que paraules

La presentació de Tito Vilanova com a entrenador del Barça per a les dues pròximes temporades ha anat de menys a més. Com en els primers minuts del partit d'un debutant, el nou "míster" ha acusat els nervis llegint el discurs que s'havia preparat per a l'ocasió.

Ha estat un inici decebedor de qui se suposa que ha de tenir una certa capacitat comunicativa per liderar un vestidor ple d'estrelles com el del Camp Nou. Però quan ha començat el torn de les preguntes dels periodistes, mica en mica el de Bellcaire, amb aquella naturalitat que caracteritza la gent de l'Empordà, s'ha deixat anar, responent de forma directa a totes les preguntes que li formulàvem uns periodistes expectants per conèixer de més a prop el nou entrenador blaugrana.

D'una forma humil i senzilla, Vilanova ha superat amb bona nota la seva posada de llarg, en què ha deixat a l'armari el xandall que sempre lluïa a la banqueta com a ajudant de Guardiola per vestir-se elegantment amb una americana fosca, camisa blanca i corbata ratllada.

És clar que Tito no tindrà mai l'oratòria d'en Pep, i que, en aquest terreny, tal com ell mateix ha reconegut, té les de perdre. Comença una nova era al Barça en què valdran més els fets que les paraules, tal com també assegurava aquell eslògan de campanya electoral en què se'ns venien unes desconegudes qualitats politiques de José Montilla en el seu assalt a la presidència de la Generalitat.

Després d'escoltar-lo durant gairebé tres quarts d'hora, Vilanova ens ha deixat clar que Alves no es mou del Barça, que únicament es fitxarà -si hi ha prou diners- un central i un lateral esquerra, que no arribarà cap davanter i que no hi haurà cap pla B.

Però, sobretot, malgrat que alguns els pesi, que ell i Pep Guardiola continuaran sent tan amics com quan es van conèixer fa més de trenta anys compartint llitera a la Masia i van formar la colla dels "golafres". I és que allà on sigui el Tito sempre hi serà el Pep, i viceversa.