Et mareges quan vas en cotxe o en vaixell? Han descobert per què

El mareig és una de les sensacions més desagradables que podem experimentar quan anem en cotxe, vaixell o un altre mitjà de transport. Però no tothom es mareja. Se sap que el nucli vestibular de l'oïda interna intervé en la sensació d'equilibri, però fins ara no se sabia exactament el mecanisme que activava aquesta resposta en el nostre cervell.

Un equip d'investigadors de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma (UAB) --amb la col·laboració de la Universitat de Washington-- ha determinat quines són les neurones responsables i el mecanisme que activa la sensació de mareig. A més, la investigació apunta a un tractament més eficaç contra el mareig i obre la porta a conèixer per què hi ha persones més propenses a marejar-se.
 

Les neurones del mareig

El mareig es produeix quan "no coincideix la informació visual amb la posició o moviment del nostre cos", explica al 324.cat Albert Quintana, investigador de l'Institut de Neurociència de la UAB que ha liderat l'estudi publicat a la revista PNAS. 

Les neurones del nostre cervell reben la informació que els arriba del nucli vestibular sobre el moviment i la posició del nostre cos, i quan perdem aquest equilibri sentim mareig. L'estudi ha descobert que les neurones VGLUT2 són les responsables.

Aquestes neurones "són neurones excitadores" que utilitzen el glutamat present al cos per activar el procés. Aquesta neurona activa l'alliberament de la colecistocinina, CCK, una hormona que actua de neurotransmissor quan la nostra posició no s'ajusta a l'espai i el temps, és a dir, al moviment. "Si hi ha una alteració en l'activitat o s'atura l'activitat, és dona l'alarma que activa la resposta del cos", diu Quintana.

La colecistocinina també té la funció de la digestió, la gana i la sensació de sacietat, funcions directament relacionades amb els símptomes del mareig.

Un mecanisme evolutiu

Quan sentim mareig podem tenir "pal·lidesa, suor freda, badalls, arcades i vòmits, vertigen, pèrdua de la gana, somnolència i fins i tot dolor intens".  Es tracta d'un mecanisme evolutiu que ha persistit.

Segons Quintana, "a la natura hi ha poques situacions que generin el mareig pel moviment". Però, la vida actual i els avenços tecnològics permeten desplaçar-nos amb vehicles, i això, juntament amb tecnologia com la realitat virtual, crea noves situacions als nostres sentits per a les quals no estem totalment adaptats.   

A la natura, "només pot ser la ingesta d'algun tòxic que drogui", la que alteri la percepció, i, per tant, el cos emet l'alarma.

La resposta del cos és reduir el moviment, fer baixar la temperatura, provocar somnolència, cosa que fa alentir el metabolisme; també fa perdre la gana per evitar afegir altres tòxics a l'organisme: causa nàusees o vòmits per expulsar el tòxic i crea un aprenentatge en la memòria per evitar-ho en el futur, per això és un mecanisme important.
 

Com s'ha fet l'estudi

Per desxifrar el mecanisme que segueix el nostre cervell, durant l'estudi els investigadors han generat els símptomes del mareig en ratolins --tret del vòmit, que els ratolins, com alguns altres animals, no poden fer--, per determinar el mecanisme que l'activa i com desactivar-lo.

"Hem marejat els ratolins fent-los rodar molt ràpidament. I quan estan marejats els baixa la temperatura, deixen de menjar i no es mouen." 

L'estudi ha comprovat que les neurones VGLUT2 "són necessàries per desenvolupar la resposta de mareig" i, a més, que si es bloquegen els receptors de l'hormona transmissora CCK, el mareig no es produeix.
 

Un tractament més efectiu

La Devacepida és una substància que s'utilitza en el tractament de problemes gàstrics i que actua com a antagonista de la CCK. L'estudi ha comprovat com aquest compost és efectiu per evitar el mareig, ja que en bloquejar el receptor d'aquesta hormona evita que s'activi la sensació de mareig: "Encara que intentis marejar els ratolins, si els administres aquest fàrmac no experimenten cap símptoma", ha dit Quintana.

La Devacepida és que és un principi aprovat i que ha passat els controls de l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i de l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA).

A diferència d'altres medicaments que existeixen contra el mareig, segons Quintana, no provoca efectes secundaris com la somnolència o l'habituació.  

L'estudi, diu Quintana, "és una recerca bàsica", però obre la porta a altres investigacions sobre l'hormona CCK i el seu receptor CCK-A , que "contribueix a múltiples funcions centrals, com ara l'ansietat, els estímuls nocius i el consum d'aliments", o a estudis genètics que expliquin per què unes persones són més susceptibles que altres al mareig.