Espanya es gasta més del doble del que diu en despesa militar, segons el criteri de l'OTAN

Una de les partides importants dels pressupostos de l'Estat se l'emporta l'exèrcit. Enguany, el ministeri de Defensa reconeix una despesa d'11.700 milions d'euros, que s'incrementarà un 26% més l'any que ve fins als 12.300 milions.

Aquestes són les dades oficials, però una recerca  del Centre Delàs d'estudis per la Pau posa en evidència que la inversió militar és en realitat més del doble.

L'OTAN exigeix a Espanya un 2% del PIB destinat a l'exèrcit. En un clima de guerra a Europa, aquest argument ha servit per incrementar la despesa en el Ministeri de Defensa.

Als pressupostos de l'Estat, però, només computen com a inversió en defensa els milions d'euros que gasta l'exèrcit, els seus organismes autònoms i el Centre Nacional d'Intel·ligència, el CNI.

La realitat, però, és que hi ha molts més diners dedicats a l'exèrcit, però que no es compten com a despesa pròpia. Tot el que fa referència a jubilacions i mutualismes de militars per exemple, són partides destinades a altres ministeris.

El pressupost de la Guàrdia Civil també és atribuït a Interior i no a Defensa. Els diners dedicats a recerca i investigació i a organismes internacionals, computats als ministeris d'Indústria i Exteriors.

Quants diners són? Una manera de comptar-ho és seguint els mateixos criteris que dona l'OTAN. És el que ha fet un estudi del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. Tot plegat són un reguitzell de milions d'euros que sumen uns 13.000 milions més i que fan que el pressupost militar espanyol s'enfili fins als 24.000 milions aquest any, més del 2% exigit per l'OTAN.

75 milions de despesa diària el 2023

Seguint aquestes xifres, l'any que ve el pressupost superarà els 27.000 milions. Això són 75 milions d'euros cada dia del 2023. Aquest any, la xifra era de 60 milions diaris.

Fora dels pressupostos de Defensa, la partida que més creix és la recerca armamentística. Només els crèdits en R+D per desenvolupar armament, amb un pressupost de 1.601 milions al Ministeri d'Indústria, representen un augment del 126%.

L'estudi constata que, si se sumen totes les inversions, l'Estat destinarà 7.743 milions a comprar armes el 2023. Aquí es compten els pagaments a les indústries militars i els crèdits a la R+D.

Segons el Centre Delàs, aquesta xifra suposa el 30% del total de les inversions de l'Estat. Això vol dir que, sense comptar les inversions de les Autonomies, 3 de cada 10 euros a invertir per l'Estat el 2023 es dedicaran a armes.

En conjunt, i seguint el criteri de l'Aliança Atlàntica, el pressupost militar espanyol per al 2023 arribarà als 26.208 milions d'euros. El càlcul del Centre Delàs eleva la xifra als 27.617 milions afegint la part proporcional dels interessos del deute públic que corresponen al pressupost militar.

Els Fons de Contingències, la despesa afegida al pressupost

Hi ha una altra via que serveix per engreixar la inversió en l'exèrcit, són els anomenats Fons de Contingències. Aquestes partides són uns diners que l'Estat guarda per si ha de destinar alguna part dels pressupostos a imprevistos i emergències.

Segons Delàs, en els últims cinc anys s'han destinat una mitjana de 1.449 milions extres per finançar les missions militars a l'exterior i compres addicionals d'armament.

Defensa sol infrafinançar les partides de despesa de les missions militars a l'exterior i cada any acaba fent servir els Fons de Contingències per sufragar-les. Des que va començar el 2022, amb la guerra a Ucraïna, s'han afegit 2.847 milions d'euros al pressupost inicial del Ministeri de Defensa a través d'aquest mecanisme.