És real cobrar per jeure o per viure en un hotel? Què hi ha darrere les feines de somni
Les ofertes laborals idíl·liques suposen molts beneficis en publicitat per a les empreses que les llancen i sovint busquen que la persona escollida creï continguts a les xarxes
Tornar a treballar després de les vacances no sempre ve de gust. És un moment en què es tornen encara més envejables algunes "feines de somni" com tastar gominoles des de casa per 76.000 euros l'any o fer de llibreter a les Maldives amb la condició d'anar descalç. Però són realment tan idíl·liques com s'anuncien? En aquests processos s'acaba contractant algú? Què hi guanyen les empreses llançant vacants així?
L'estiu passat, la publicista i comunicadora Lorena Garam va cobrar 2.000 euros bruts al mes per viure en un hotel de 5 estrelles a la costa de Huelva. "Un amic em va enviar l'oferta de feina i quan la vaig llegir em vaig pensar que era una broma. Ho vaig tornar a llegir i em va faltar temps per enviar-hi el currículum", explica.
Aquest no és un fenomen nou, però potser sí propi dels moments de crisi econòmica. Pel mateix sou, 2.000 euros bruts, l'any 2012, amb un atur juvenil rampant, una empresa de maquinària de jardineria buscava una persona d'entre 25 i 35 anys per "veure créixer l'herba". Van rebre 3.000 sol·licituds.
L'escollida, una noia anomenada Mari Paz que tenia perfils actius a xarxes i experiència en comunicació, va passar-se tres mesos jaient en un parc de Madrid. "L'única contrapartida era que havia de penjar a xarxes el que feia: llegir un llibre, prendre's un refresc o respondre les preguntes de la gent que passava", explica Nanda Roca, directora de màrqueting de Huqsvarna a Espanya i Portugal.
La iniciativa, pionera en aquell moment, tenia com a objectiu promocionar el nou robot tallagespa de l'empresa, que funcionava de manera totalment autònoma. "Va ser una bogeria, va tenir molta repercussió", recorda Roca.
12.000 candidats per viure en un hotel
La notícia de la feina a l'hotel Tui Blue Isla Cristina, situat al costat de la platja i només apte per a adults, va tenir molt ressò. Finalment s'hi van presentar 12.000 candidatures.
"Va ser una campanya de moltíssim impacte orgànic a mitjans de comunicació. Vaig fer entrevistes a totes les cadenes de televisió conegudes, també en les principals ràdios i diaris d'Espanya. També vam sortir a premsa d'altres països", evoca Garam.
"El que volen aquest tipus d'ofertes és sobretot un ressò mediàtic molt important, que se'n parli molt, que es generi molt trànsit al seu web, per aconseguir molt més posicionament i molt més reconeixement de marca", descriu Dolors Guillén, consultora i docent en màrqueting digital, social media i publicitat.
Finalment, Garam va viure a l'hotel durant tres mesos, un més del que estava previst. La seva feina consistia a gaudir del lloc, però també a crear continguts a les xarxes socials per mostrar les bondats de l'hotel i de l'entorn: feia vídeos mostrant com provava la piscina, com anava en bicicleta pels voltants o com eren les múltiples habitacions en què es va allotjar.
"Explicava a la meva comunitat què faria durant el dia, ensenyava la part més interna i especial de l'hotel, la que els clients no acostumen a veure", explica la comunicadora, que té 631.000 seguidors a TikTok i 68.000 a Instagram. També feia directes en què el director de l'hotel responia les preguntes dels clients, entrevistava els treballadors i va arribar a cantar en un espectacle musical dels que s'organitzaven allà.
Crear continguts a les xarxes socials de l'empresa per difondre els seus productes o serveis és una de les tasques principals en molts llocs de treball d'aquest tipus. Els llibreters de les Maldives, per exemple, expliquen el seu dia a dia en un compte d'Instagram vinculat a l'empresa de resorts Soneva.
Per això és habitual que en aquest tipus de llocs de treball es contractin persones que ja tenen formació en gestió de xarxes o idiomes, encara que a l'oferta no s'especifiqui, i també molts seguidors.
Un procés de selecció a TikTok
Sovint, la creació de continguts comença ja al procés de selecció. És el cas de l'empresa de matalassos novaiorquesa Casper, que oferia un lloc de treball consistent a dormir i fer posts a les xarxes socials, i demanava als aspirants que creessin vídeos de TikTok explicant per què són el candidat ideal. La companyia ha declinat fer comentaris a preguntes del 324.cat.
"El contingut que la gent crea és una peça de comunicació en positiu, aliena a la marca, però que pot estar feta per una persona que té molts seguidors", explica Ana Isabel Jiménez Zarco, directora del màster de màrqueting online de la UOC.
En altres casos la manera de presentar-se a l'oferta és omplint un formulari al web de l'empresa. En ofertes amb milers de candidatures, això permet a les companyies aconseguir moltes dades, a més, es tracta de persones ja interessades en allò que fan. "La base de dades és clau. Si tenim el seu nom, cognoms, perfils a xarxes... li podrem enviar comunicació personalitzada i adequar l'oferta als seus gustos o necessitats", apunta Jiménez Zarco.
A més, però, aquest tipus de campanyes de màrqueting que es viralitzen donen moltes visites a les webs de les empreses i milloren el seu posicionament de marca als cercadors de manera gratuïta.
Puntuals i no aptes per a tothom
Les ofertes de feina aparentment "ideals" no tenen per què ser mentida, però sí que generalment són a curt termini i només aptes per a persones amb dots de comunicació i experiència en aquest camp.
Lorena Garam, que es dedica professionalment a la creació de continguts a xarxes, continua vinculada a l'hotel de Huelva un any després de treballar-hi com a "clienta" i col·labora puntualment amb ells. Qualifica l'experiència que va viure l'estiu passat com a molt positiva.
"Hi ha gent que em deia que m'avorriria per viure sola allà durant tres mesos, però en realitat no va ser així, em van faltar dies i hores per fer coses noves", rebla.
En canvi, la Mari Paz, la noia que es va passar la primavera del 2012 veient créixer la gespa en un parc, no va tenir tanta sort: va tornar a l'atur quan es van acabar els tres mesos que durava la iniciativa.
