Entranyable "Tiempo de leyenda", tot sobre el disc de Camarón que va revolucionar el món del flamenc
La setena edició del Festival Internacional In-Edit Beefeater de Cine Documental Musical ha donat el tret de sortida amb una estrena mundial: el documental "Tiempo de leyenda", sobre el llegendari disc de Camarón "La leyenda del tiempo". La inauguració ha comptat amb el simpàtic testimoni de Raimundo Amador, Tomatito, el director del documental, José Sánchez-Montes, i el productor, Ricardo Pachón, que han agraït la seva acollida a Barcelona. Trenta anys després de publicar-se, el documental recull el procés creatiu de l'elaboració del disc que va revolucionar el món del flamenc. Amb una sala plena a vessar, la projecció de "Tiempo de leyenda" ha provocat una gran ovació del públic.
"Tiempo de leyenda" ha obert oficialment l'In-Edit Beefeater 2009. Uns divertits Raimundo Amador, Tomatito, Ricardo Pachón i José Sánchez-Montes, el qual ja avançava abans de la projecció "si de cas aplaudeixin després", han presentat el film amb una sala plena a vessar, còmplice, emocionada i que ha retut homenatge als seus protagonistes dempeus i amb una espontània gran ovació.
El documental recull el relat del procés de creació de "La leyenda del tiempo", trenta anys després d'haver-se publicat. Es tracta del llegendari disc que va marcar un abans i un després en el flamenc. Una fusió perfecta entre el flamenc pur i la modernitat del rock, el pop i el jazz amb la introducció de nous instruments, com la guitarra elèctrica. Experimentació en estat pur que va donar una veritable joia que va revolucionar el gènere. No s'havia fet mai abans, tot i els primers intents amb Smash. Era trencador; com el mateix jove Camarón explicava en una entrevista: "es tracta de sortir del flamenc convencional" i no descartava, en aquest sentit, esdevenir estrella del rock.
Però no a tothom va agradar el disc. De fet, "Tiempo de leyenda" va rebre una forta crítica, especialment per part de la crítica especialitzada, i els quatre gitanos fans del Camarón de sempre que la van comprar, segons relata el documental, el van tornar. El mateix cantautor, tot i reconèixer que no "a tothom li agrada la meva música", la defensava a ultratge. Sentia que la puresa del flamenc la portava a dins i, per tant, "vaig al meu aire".
"Tiempo de leyenda" és el resultat del que van perpetrar una colla d'amics al voltant de Camarón, els quals van decidir innovar fer una cosa diferent en el món del flamenc. Per fer-ho, hi van confluir diversos elements. Es podria dir que uns llençols i la disputa entre les dones de Camarón i Manuel Molina, perquè la primera portava llençols de casa per allotjar-se a casa de la segona, va suposar la ruptura entre els dos músics. Va ser aleshores quan el productor del disc, Ricardo Pachón, va passar uns quants poemes de García Lorca a Camarón, qui també va coincidir amb Kiko Veneno, que estava fent el "Volando voy". Amb aquests continguts Camarón començava la creació d'aquest revolucionari àlbum, al qual se sumaven Raimundo Amador i un joveníssim Tomatito. Per assajar, es van instal·lar en una casa a Umbrete, on el vi i els porros no hi faltaven. Necessari per crear el que es va crear, segons Raimundo Amador. Per la seva banda, Rubem Damas, que molestava els veïns perquè es passejava pel jardí de la casa amb tanga i els cabells a l'estil afro, explica que "era com estar al jardí de la infància del flamenc". Finalment, van gravar "Tiempo de leyenda" a l'estudi Polygram a Madrid.
Tomatito, Raimundo Amador, Ricardo Pachón, Kiko Veneno, Jorge Pardo, Diego Carrasco i Rubem Damas, entre d'altres, expliquen el procés d'aquest disc que va revolucionar el gènere. Testimoni crucial que arrenca somriures del públic i l'endinsa en el procés d'un disc que va marcar història.
"Tiempo de leyenda" inclou alguns materials inèdits com el testimoni de l'únic concert que Camarón va fer en directe de "La leyenda del tiempo", a la plaça de toros de la Monumental de Barcelona. Tot i que els materials siguin principalment el so de cançons i imatges, el relat dels testimonis en fan un documental molt entranyable, d'una sensibilitat extraordinària i amb tocs d'humor de la mà dels seus protagonistes.
El documental recull el relat del procés de creació de "La leyenda del tiempo", trenta anys després d'haver-se publicat. Es tracta del llegendari disc que va marcar un abans i un després en el flamenc. Una fusió perfecta entre el flamenc pur i la modernitat del rock, el pop i el jazz amb la introducció de nous instruments, com la guitarra elèctrica. Experimentació en estat pur que va donar una veritable joia que va revolucionar el gènere. No s'havia fet mai abans, tot i els primers intents amb Smash. Era trencador; com el mateix jove Camarón explicava en una entrevista: "es tracta de sortir del flamenc convencional" i no descartava, en aquest sentit, esdevenir estrella del rock.
Però no a tothom va agradar el disc. De fet, "Tiempo de leyenda" va rebre una forta crítica, especialment per part de la crítica especialitzada, i els quatre gitanos fans del Camarón de sempre que la van comprar, segons relata el documental, el van tornar. El mateix cantautor, tot i reconèixer que no "a tothom li agrada la meva música", la defensava a ultratge. Sentia que la puresa del flamenc la portava a dins i, per tant, "vaig al meu aire".
"Tiempo de leyenda" és el resultat del que van perpetrar una colla d'amics al voltant de Camarón, els quals van decidir innovar fer una cosa diferent en el món del flamenc. Per fer-ho, hi van confluir diversos elements. Es podria dir que uns llençols i la disputa entre les dones de Camarón i Manuel Molina, perquè la primera portava llençols de casa per allotjar-se a casa de la segona, va suposar la ruptura entre els dos músics. Va ser aleshores quan el productor del disc, Ricardo Pachón, va passar uns quants poemes de García Lorca a Camarón, qui també va coincidir amb Kiko Veneno, que estava fent el "Volando voy". Amb aquests continguts Camarón començava la creació d'aquest revolucionari àlbum, al qual se sumaven Raimundo Amador i un joveníssim Tomatito. Per assajar, es van instal·lar en una casa a Umbrete, on el vi i els porros no hi faltaven. Necessari per crear el que es va crear, segons Raimundo Amador. Per la seva banda, Rubem Damas, que molestava els veïns perquè es passejava pel jardí de la casa amb tanga i els cabells a l'estil afro, explica que "era com estar al jardí de la infància del flamenc". Finalment, van gravar "Tiempo de leyenda" a l'estudi Polygram a Madrid.
Tomatito, Raimundo Amador, Ricardo Pachón, Kiko Veneno, Jorge Pardo, Diego Carrasco i Rubem Damas, entre d'altres, expliquen el procés d'aquest disc que va revolucionar el gènere. Testimoni crucial que arrenca somriures del públic i l'endinsa en el procés d'un disc que va marcar història.
"Tiempo de leyenda" inclou alguns materials inèdits com el testimoni de l'únic concert que Camarón va fer en directe de "La leyenda del tiempo", a la plaça de toros de la Monumental de Barcelona. Tot i que els materials siguin principalment el so de cançons i imatges, el relat dels testimonis en fan un documental molt entranyable, d'una sensibilitat extraordinària i amb tocs d'humor de la mà dels seus protagonistes.
